Alarma social a Londres: les “School Wars” encenen les xarxes i arrosseguen adolescents cap a baralles pactades

Les baralles de nens i adolescents han existit sempre: empentes al pati, discussions que s’acaben amb quatre crits i poca cosa més. Però una cosa és un conflicte puntual i una altra de molt diferent és un repte viral que converteix la violència en espectacle, la planifica i la premia amb “punts” a les xarxes socials.

Això és el que està passant a Londres, on torna a circular amb força la moda de quedar entre alumnes de diferents escoles per pegar-se. El fenomen s’ha rebatejat com a School Wars (literalment, “guerres d’escoles”) i les autoritats avisen que la seva difusió digital pot actuar com a gasolina.

Els cartells i publicacions que s’escampen per Instagram, TikTok i Snapchat citen centres concrets —com City of London Academy Islington, Beacon High i Highgate Wood— i interpel·len nois i noies d’entre 11 i 16 anys, dividint-los en bàndols: el “bàndol vermell” contra el “bàndol blau”, segons explica el mitjà britànic The Guardian.

La preocupació no és només la convocatòria, sinó la lògica de joc que l’envolta. Segons el Daily Mail, els impulsors han creat un sistema de puntuació que atorga 20 punts per “colpejar” un rival i 10 punts per “perseguir-lo”. El mateix mitjà assegura que els missatges s’inspiren en bandes de carrer de Los Angeles, els Bloods i els Crips, i van acompanyats d’imatges d’armes o objectes que poden fer mal —com ganivets, tisores i fins i tot un compàs—, un detall que ha encès totes les alarmes.

En paral·lel, la policia també ha demanat als ciutadans que no facin de megàfon d’aquesta tendència: que deixin de compartir vídeos i anuncis, i que els adolescents no hi participin. Alguns directors d’aquests centres, a més, han avisat les famílies per prevenir riscos i desactivar la curiositat o la pressió de grup.

En aquest context, el debat és el de sempre: per què ho fan? Hi ha una barreja de pressió social, cerca de popularitat i la recompensa immediata de l’atenció digital. També hi ha adolescents que ho minimitzen i ho veuen com una exageració mediàtica. Un estudiant de 15 anys (de desè curs) ho va dir així al Metro: «La gent només intenta infondre por als pares. La majoria de les escoles estan interconnectades i mantenen bones relacions. A aquesta gent li agrada sembrar la por i la preocupació que ja existeix a les nostres comunitats, però cap adolescent amb sentit comú quedaria en un lloc on s’ha informat de la presència de la policia i portaria una arma».

Què fa la policia i què fan els instituts

El comandant Neerav Patel, de la Policia Metropolitana de Londres, assegura que l’estratègia implica tallar el problema a l’origen: internet. «Continuem monitorant de prop els espais en línia i hem treballat amb les plataformes per sol·licitar que es deshabilitessin una dotzena de comptes de xarxes socials, on s’havien planificat amenaces o violència. Voldria recordar als joves les greus conseqüències d’implicar-se en assumptes com aquest», va declarar.

A més, la situació ha arribat a un punt tan tens que la Policia Metropolitana ha activat una gran operació específica, l’Operació Cedarfield, destinada a monitorar publicacions i respondre davant qualsevol senyal de violència.

Pel que fa als centres educatius, alguns instituts han reaccionat amb avisos directes a les famílies i missatges preventius als alumnes per evitar que la moda s’estengui. El missatge és clar: no participar, no compartir i avisar adults o autoritats si veuen perfils que inciten a baralles o amenaces.

Mentrestant, el cas alimenta una preocupació més àmplia sobre la seguretat dels menors a internet: al Regne Unit creixen els grups d’adolescents que practiquen xantatge a menors, i a Barcelona la Fiscalia de Menors investiga una agressió en grup a una adolescent, en un clima on la violència juvenil i la viralització de conductes de risc tornen a situar-se al centre del debat.