Europa permetrà més abocaments als rius per facilitar l’extracció de minerals rars i dependre menys de la Xina

Fa setmanes que les plataformes ambientals adverteixen de canvis a la Directiva marc de l’aigua, una de les normatives europees més potents en matèria ambiental. Sectors ecologistes de tot el continent han criticat que les modificacions es volen dur a terme per la via ràpida i sense passar per tots els processos burocràtics establerts. Tanmateix, fonts de la Comissió Europea detallen a El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, el perquè de la flexibilització i asseguren que la gran majoria d’exigències en matèria hídrica es mantenen fermes.

L’origen del problema se situa en les protestes del sector miner. Desenes de companyies extractives avisen des de fa temps que la directiva els impedeix obtenir les autoritzacions necessàries per tirar endavant projectes clau, pensats per obtenir materials la manca dels quals ha estat un problema a Europa durant anys. Des de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos de la Comissió destaquen que els canvis en la normativa hídrica no es plantejarien si no fos pel dèficit d’elements com el liti, el cobalt, el coure, el bor, el gal·li, el germani, el níquel o el wolframi.

Fonts comunitàries admeten que els canvis en la normativa hídrica no es plantejarien si no fos pel dèficit d’elements com el liti, el cobalt, el coure, el bor, el gal·li, el germani, el níquel o el wolframi

«La necessitat d’extreure’ls a Europa esdevé urgent si volem avançar en l’electrificació i la transició verda sense dependre de països com la Xina, el principal proveïdor que recentment ha limitat la sortida d’aquests materials», destaquen fonts comunitàries. El liti, per exemple, és essencial per a la producció de bateries i vehicles elèctrics.

Consulta pública

Brussel·les, de moment, ja té identificats 47 projectes estratègics, set dels quals se situen a Espanya, vinculats a la mineria d’elements com els esmentats. Perquè desencallin, s’han simplificat tràmits i burocràcia. Tanmateix, les empreses del sector encara consideren que la Directiva marc de l’aigua és un escull. Partint d’això, la Comissió Europea ha anunciat la revisió de la normativa per garantir que aquestes explotacions mineres podran operar a Europa.

Per fer-ho, Brussel·les ha emès aquesta setmana un ‘Call for Evidence’, un procés de consulta pública en què es convida les parts interessades, com ciutadans, empreses i organitzacions, a aportar opinions, proves i dades sobre un tema o una política en concret. L’objectiu és recollir informació i perspectives que ajudin la Comissió a avaluar l’eficàcia, els impactes i les possibles millores d’una legislació o iniciativa. La idea és que el sector miner justifiqui amb detall per què la Directiva marc complica tant la mineria. Però, en paral·lel, s’espera que les plataformes ambientals argumentin en contra de la flexibilització.

"Més contaminació"

En què consisteixen les modificacions que es volen posar sobre la taula? Les fonts consultades parlen de «canvis quirúrgics» per facilitar l’«autonomia estratègica» que es traduirien a permetre «més contaminació» a l’hora de fer abocaments a rius o aqüífers. En cas que la flexibilització tiri endavant, si es considera que un projecte és d’interès superior, s’autoritzaran més abocaments que fins ara estaven prohibits perquè la Unió Europea pugui extreure del sòl elements crítics.

Si la flexibilització tira endavant, si es considera que un projecte és d’interès superior, s’autoritzaran més abocaments que fins ara estaven prohibits

Malgrat aquest detall, fonts de la Comissió posen l’accent en l’Estratègia Europea sobre Resiliència Hídrica que s’està desenvolupant. El projecte, que en alguns casos actuarà com a toc d’alerta a alguns països, abasta molts àmbits però principalment se centra a garantir la disponibilitat d’aigua i un ús raonable dels recursos, alhora que suggereix una millor preparació davant les inundacions.

La direcció general identifica un problema de quantitat però també un de qualitat i recorda que el 2027 totes les masses d’aigua han d’estar en bon estat ecològic (quantitatiu i qualitatiu). «A dia d’avui, queda molta feina per fer», lamenten des de Brussel·les. A Espanya, per exemple, el 43% de les masses d’aigua no compleixen els requisits ambientals.

Europa, davant grans pressions com les que exerceixen l’agricultura i la indústria, es proposa restaurar el cicle de l’aigua i garantir que tothom tingui accés a una xarxa d’aigua potable. «A Europa hem intervingut tant en el sistema i està tan artificialitzat que és molt difícil recuperar el devenir natural dels processos ecològics pel que fa a l’aigua», destaquen. A més, reclamen fer una gestió lligada de l’aigua dolça i l’aigua salada, i no separar els dos recursos. Un dels objectius d’Europa en matèria hídrica és que la ciutadania entengui com funciona el cicle de l’aigua perquè després pugui entendre «decisions difícils» que es prenguin.