L’avenç de les noves 'fàbriques d’aigua' obliga a replantejar el consum d’aigua reutilitzada

A dia d’avui, amb els embassaments a més del 90% de la capacitat, Catalunya continua fent servir les dessalinitzadores, que treballen aproximadament a un rendiment del 45%. Tanmateix, l’altre recurs clau que es va utilitzar per resistir la darrera sequera, l’aigua regenerada, ha deixat de consumir-se. L’aigua regenerada o reutilitzada és aigua residual procedent del clavegueram que, a les depuradores, se sotmet a un tractament extra per transformar-la en un recurs «prepotable». Al riu Llobregat, durant la crisi hídrica, aquesta aigua regenerada es bombejava vuit quilòmetres riu amunt i es barrejava amb el cabal fluvial. Després, es captava i es potabilitzava perquè arribés a les aixetes.

Però, per què s’ha interromput el funcionament d’aquest engranatge pioner a Europa? El decret vigent que regula com respondre als episodis de sequera només preveu consumir aigua regenerada en cas que les reserves dels pantans estiguin força minvades, és a dir, en les fases d’«alerta», «excepcionalitat» i «emergència» del Pla Especial de Sequera. Per aquest motiu, ara l’aigua no es bombeja fins a la potabilitzadora de Sant Joan Despí.

Aleshores, què es fa avui dia amb l’aigua prepotable obtinguda a la depuradora del Prat de Llobregat? Una part es bombeja riu amunt per reforçar el cabal del riu, però no fins a la potabilitzadora. Una altra part es destina a usos agrícoles i una altra es trasllada fins a les basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts per reforçar l’aqüífer del delta del Llobregat i evitar la intrusió salina.

Estació Regeneradora d’Aigua del Baix Llobregat.

Estació Regeneradora d’Aigua del Baix Llobregat. / Joan Cortadellas

Tanmateix, malgrat disposar de reserves abundants, Catalunya continua invertint en el que es pot catalogar com a noves «fàbriques d’aigua», per fer front a futures sequeres. La Generalitat, des de fa mesos, avança per licitar, adjudicar i construir potabilitzadores, estacions de regeneració i dessalinitzadores. Aquest panorama planteja un interrogant: quin sentit té tenir a punt noves regeneradores i plantes de potabilització si l’aigua regenerada només pot arribar a l’aixeta en períodes d’escassetat?

Canviar la normativa

Per normalitzar la situació i incorporar aquest recurs al conjunt d’aigua que abasteix les llars del sistema alimentat pels rius Ter i Llobregat, el Govern busca la fórmula que permeti continuar utilitzant l’aigua regenerada (amb pas previ pel riu) per a l’abastament urbà. En concret, es valora la possibilitat d’un canvi en la normativa vigent que faciliti el consum d’aigua residual tractada encara que la situació no sigui de sequera greu. La modificació la treballen conjuntament les conselleries de Territori i Salut.

Brussel·les obre la porta a consumir aigua regenerada sense pas previ pel riu si el Govern espanyol ho autoritza

Aquesta mesura, expliquen fonts de l’Executiu català, és clau per culminar la transformació del riu Besòs en la segona gran aixeta metropolitana. En aquest riu, s’està ampliant la potabilitzadora de Trinitat, a Barcelona, operada per Aigües de Barcelona i que tracta aigua de l’aqüífer però també aigua superficial del curs. Entre el 2028 i el 2029, està previst construir una planta de potabilització a Montcada i Reixac, que estarà gestionada pel subministrador públic ATL (ens d’abastament d’aigua Ter Llobregat). Més endavant, es planteja una altra estació al Bon Pastor.

I, finalment, tot i que fonts consultades per aquest diari apunten que es podria avançar al calendari, s’aixecarà una regeneradora a la desembocadura del riu per replicar el model del Llobregat al nord del Barcelonès. Quan tot aquest dispositiu estigui a punt, ja ha d’estar autoritzat el consum d’aigua regenerada. «Aquest recurs, més sostenible que l’aigua dessalinitzada, permet preservar aigua als rius i disposar d’un recurs extra, que dona una segona vida a l’aigua residual», detallen a aquest diari fonts coneixedores del procés.

La direcció general de Transició Hídrica, del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, té com a objectiu desenvolupar el mecanisme que faciliti aquest canvi legal. Aquest assumpte, juntament amb l’elaboració d’una nova llei de Transició Hídrica, és un dels principals reptes d’aquesta direcció encapçalada per Jordi Agustí.

Ús directe

Una altra possibilitat que es valora és poder potabilitzar directament l’aigua residual tractada sense abans abocar-la al cabal del riu. Per aconseguir-ho, la Generalitat i un conjunt d’empreses han posat en marxa un assaig sobre reutilització potable directa. El pla consisteix a convertir les aigües residuals en aigua de boca de manera immediata, sense necessitat de passar primer per un riu o un aqüífer.

Aquest sistema, que ja s’aplica en llocs com Califòrnia, Singapur o Austràlia, encara no està regulat a la Unió Europea. Tanmateix, fonts de la Comissió Europea consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, obren la porta que Espanya legisli per permetre-ho sense que l’ús d’aigua regenerada s’hagi de recollir en cap directiva comunitària. L’únic que exigeix Brussel·les, subratllen aquestes fonts, és que es compleixin uns estàndards elevats de qualitat.

Per tant, si el projecte pilot valida la seguretat i la viabilitat, Espanya podria regular el consum d’aigua residual tractada de manera directa a través d’una modificació de l’actual Reial decret. Així, l’aigua es regeneraria a les depuradores i després s’enviaria a les potabilitzadores per convertir-la en un recurs apte per a les aixetes. A la prova pilot actual, batejada com a DECIDEIX, hi participen el centre tecnològic Eurecat, Aigües de Barcelona (la companyia que lidera l’actual procés de reutilització indirecta al Llobregat), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Politècnica de Catalunya, el clúster Catalan Water Partnership i el centre Cetaqua, a més de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

Subscriu-te per seguir llegint