Les noves sirenes de Susqueda i el Pasteral passen la primera gran prova

El sistema d’alerta de les preses de Susqueda i el Pasteral I ja ha fet el seu primer examen públic. El simulacre es va dur a terme dimecres 25 de març, amb activacions esglaonades al llarg del dia, en el marc del desplegament del Pla d’Emergència de Preses (PEP). La prova havia de servir per validar el funcionament real dels avisadors acústics abans de completar la fase final d’implantació del dispositiu, coordinat per Protecció Civil, Endesa i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Per què s’han instal·lat aquestes sirenes

Aquestes sirenes no són un element decoratiu ni una mesura menor. Formen part del sistema previst per avisar la població en cas d’una incidència greu relacionada amb la seguretat de les preses, com ara una avaria o un mal funcionament que pugui provocar un augment sobtat del cabal aigües avall. La normativa obliga a col·locar aquests avisadors a les zones que podrien quedar inundades durant la primera mitja hora després d’un incident, i el dispositiu s’integra dins l’INUNCAT, el pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya. En un cas real, el missatge és clar: allunyar-se de la llera del riu, buscar punts elevats i seguir sempre les indicacions de les autoritats.

En total, la xarxa suma 17 sirenes. De la presa de Susqueda en depenen 7: 3 a Osor, 1 a Susqueda i 3 a Amer. Pel que fa al Pasteral I, n’hi ha 10 més: 2 a Amer, 2 a la Cellera de Ter, 2 a Anglès, 1 a Sant Julià del Llor i Bonmatí i 3 a Bescanó. Si es mira el mapa global, Amer és el municipi amb més punts d’avís, amb 5 sirenes, seguit de Bescanó i Osor, amb 3 cadascun. La resta es reparteixen entre Anglès, la Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda.

Un dispositiu nou per a una zona de risc

La xarxa actual és fruit d’un desplegament recent. La Generalitat va començar a instal·lar aquestes 17 sirenes l’estiu del 2025 per protegir els municipis que podrien veure’s afectats per una inundació greu derivada d’un eventual problema a les dues infraestructures hidràuliques. Per això es pot parlar d’un sistema nou, pensat específicament per reforçar la resposta davant una emergència que fins ara no disposava d’aquesta cobertura acústica sobre el terreny.

El paper d’Endesa, Protecció Civil i l’ACA

El desplegament no depèn només d’Endesa, propietària de les infraestructures, sinó d’un treball compartit amb Protecció Civil de la Generalitat, la Protecció Civil de l’Estat a través de la subdelegació del Govern a Girona i l’ACA. El comitè d’implantació del PEP es va constituir el maig del 2024 amb l’objectiu de garantir que el pla s’apliqui de manera efectiva, que els ajuntaments tinguin clars els protocols i que la informació arribi també a la població potencialment afectada. El fons de la qüestió és aquest: convertir un risc teòric en una resposta més ràpida i més ordenada si algun dia hi hagués una emergència real a Susqueda o al Pasteral.