La Fundació ANAR alerta d’una emergència silenciosa: més de 6.400 menors amb conductes suïcides i un malestar mental que es dispara

La fotografia que dibuixa la Fundació ANAR és la d’un malestar profund que s’ha anat instal·lant entre infants i adolescents fins a convertir-se en un problema de salut pública. L’entitat, referent en l’atenció a menors en situació de risc, va atendre 19.990 menors el 2025, un 8,9% més que l’any anterior i un 21% més que el 2021, en un context de 252.561 peticions d’ajuda i una mitjana de 4,7 problemàtiques associades per cas. En trenta anys, segons les dades del telèfon de la Fundació ANAR, la violència contra infants ha crescut un 1.600% i els problemes de salut mental, un 600%. El canvi social de les darreres dècades ajuda a entendre aquest deteriorament: s’ha passat d’entorns més estables i més supervisats a una societat molt més accelerada, amb més pressió acadèmica i emocional, més fragilitat familiar, més exposició a la violència i un pes creixent de les pantalles i de les xarxes en la vida quotidiana. ANAR vincula aquest empitjorament sobretot a la violència a casa o a l’escola, a la sobreexposició tecnològica i al fet que molts menors creixen en famílies amb problemes de salut mental, addiccions, violència de gènere, maltractaments o conflictes legals. En conjunt, els problemes de salut mental van concentrar el 51,8% dels contactes el 2025, amb pes destacat del maltractament físic o psicològic (16,3%), les agressions sexuals (5,1%), els problemes amb els amics (4,5%) i l’assetjament escolar (3,8%). També van créixer les autolesions, un 35,2% en un any, de 3.375 casos el 2024 a 4.564 el 2025.

Conductes suïcides: qui demana ajuda i per què

La dada més dura de l’informe és que la conducta suïcida torna a ser, per quart any consecutiu, el principal motiu de consulta, amb gairebé un 30% de les trucades i un increment del 25,5% en només un any. S’ha passat de 958 menors amb ideació o intent de suïcidi que van contactar amb la Fundació ANAR el 2019 a 6.467 el 2025. Segons van exposar Benjamín Ballesteros, director tècnic de la fundació, Diana Díaz, directora de les línies d’ajuda, i Sonsoles Bartolomé, directora del departament jurídic, en 1.405 casos —281 més que l’any anterior— la temptativa ja havia començat quan es va produir el contacte. El perfil majoritari entre els menors atesos és el d’una adolescent: les noies representen el 71,6% dels casos i la franja més habitual és la dels 14 als 17 anys. També truquen adults preocupats per menors del seu entorn; en aquestes peticions, la violència apareix en el 63,3% dels casos. Entre aquests adults, el 52,3% són dones i el 40% homes, i la majoria de consultes fan referència a infants de 0 a 9 anys (37,7%). Les causes principals de consulta en adults són el maltractament físic i psicològic (22,2%), les agressions sexuals (9,7%), l’abandonament (9%) i l’assetjament escolar o ciberassetjament (8,8%). Més d’un de cada quatre menors atesos, el 26,2%, viuen amb un únic progenitor, gairebé sempre la mare. Territorialment, Castella i Lleó encapçala el rànquing de peticions d’ajuda, seguida de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana, mentre que Catalunya se situa a la part baixa amb 7.927 peticions, una taxa de 5,92 per cada 1.000 menors, lluny del 19,7 de Castella i Lleó.

Com actua la Fundació ANAR i què recomanen els professionals

Les trucades, correus i xats d’ANAR els gestionen professionals de la fundació que ofereixen orientació psicològica, valoren el risc i, quan cal, activen derivacions als serveis socials, sanitaris o educatius, o traslladen la situació a la policia. En els casos de més perill, l’objectiu és contenir la crisi, mantenir el contacte, desactivar la temptativa i activar de seguida la xarxa adulta i institucional de protecció del menor. La fundació assegura que ha pogut reconduir tots els casos en què el suïcidi ja s’havia iniciat. L’informe subratlla que la major part de situacions són d’alta complexitat: el 70,4% presentaven un nivell d’urgència alt, el 81,7% es van catalogar com a problemes de gravetat elevada, en el 55,5% dels casos el problema feia més d’un any que durava i en el 62,4% la freqüència era diària. Davant d’aquest escenari, els professionals insisteixen en receptes socials molt concretes: més temps familiar, més conciliació, més xarxa de suport, una detecció més precoç del patiment a casa i a l’escola i menys abandonament dels menors davant la pantalla. Diana Díaz alerta que en sis de cada deu casos atesos hi ha hagut un ús inadequat de la tecnologia, amb infants que no distingeixen bé entre realitat i ficció i que reben una exposició constant a violència a través de xarxes i videojocs. Ballesteros resumeix el fons del problema amb una idea clau: molts d’aquests menors truquen perquè estan enfonsats, però en realitat el que busquen és una sortida. Aquí és on els especialistes reclamen no només més recursos, sinó també un canvi de mirada col·lectiu: entendre que darrere de moltes conductes suïcides, autolesions, ansietat o depressió hi ha sovint una acumulació de violència, desemparament i soledat que la societat encara està arribant tard a detectar.