Alerta pels nitazens: la droga sintètica que supera el fentanil i ja deixa la primera mort detectada a Espanya
Els nitazens són opioides sintètics extremadament potents, difícils de detectar en les proves toxicològiques i amb un alt risc de sobredosi mortal

Drogues sintètiques en pols i en pastilles / Pixni / Debora Cartagena
Els nitazens han irromput com una de les grans amenaces emergents en el camp de les drogues sintètiques. Es tracta d’opioides de benzimidazole creats als laboratoris a la dècada de 1950 com a alternativa a la morfina, però avui preocupen per la seva enorme potència i per la facilitat amb què poden provocar una sobredosi. Segons l’estudi De los fentanilos a los nitazenos. Estudio de la amenaza de los nitazenos en España, elaborat per David Pere Martínez-Oró, Nicolás Elías Piñeiro López i Sara Sáez Sánchez, i publicat el 2025 per Episteme Social, aquests compostos poden ser tan potents o més que el fentanil. De fet, s’hi afirma que arriben a ser 500 vegades més potents que l’heroïna i 40 vegades més que el fentanil, una substància que ja és aproximadament 100 vegades més potent que la morfina i 50 vegades més que l’heroïna. El 2023 es van registrar 305 morts a Europa pel consum il·lícit de nitazens, i a Espanya ja s’ha conegut el primer cas mortal, tot i que els fets es van produir l’any 2024.
La primera mort a Espanya
La primera mort coneguda a Espanya vinculada a aquesta droga correspon a un jove de 21 anys de Navarra. Va ingressar a l’hospital la matinada del 28 de juliol de 2024 després d’haver consumit isotonitazè per via nasal amb finalitats recreatives. Durant el trasllat va rebre diverses dosis de naloxona, el fàrmac que s’utilitza per revertir els efectes dels opioides, però hores després va demanar l’alta voluntària. Pocs dies més tard el van trobar mort, amb indicis d’haver tornat a consumir. El noi ja tenia antecedents per consum i havia estat hospitalitzat per una altra sobredosi. El cas també posa el focus en una altra dificultat: les proves toxicològiques estàndard no solen detectar els nitazens, fet que complica el diagnòstic i la resposta mèdica. Per això, els investigadors reclamen mantenir la persona en observació durant almenys 12 hores després d’una primera sobredosi, pel risc de recaiguda o d’una segona dosi fatal.
Nitazens
Els efectes dels nitazens s’assemblen als d’altres opiacis com l’heroïna, però amb una intensitat molt superior. A curt termini poden provocar eufòria, sensació de relaxació i alleujament del dolor o de l’estrès, però també nàusees, vòmits, febre, somnolència, respiració lenta i un ritme cardíac més baix. A llarg termini poden causar tolerància, addicció i problemes cardíacs i pulmonars. El risc es dispara encara més quan es barregen amb altres substàncies depressores, com l’alcohol o les benzodiazepines, perquè aquesta combinació pot desencadenar una sobredosi mortal en molt poc temps. El gran perill, per tant, no és només la seva potència, sinó també la dificultat per detectar-los i la rapidesa amb què poden matar.
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes als vorals de les carreteres després de la nova normativa viària
- Carta d'una lectora: 'No és acceptable que un sistema que hauria d’incentivar la reducció de residus acabi castigant precisament les llars que menys en generen
- Tim Spector, metge i divulgador especialitzat en microbiota intestinal: 'El cafè del matí pot cuidar la salut intestinal i el benestar general
- Així és la compra d’una mare amb 15 fills: 1.300 galetes i 240 litres de llet al mes
- Investiguen la mort d'un motorista a l'AP-7 a Aiguaviva
- Quines possibilitats té el Girona de salvar-se? Guia per entendre la lluita pel descens
- La campiona australiana que farda de Girona i de Temps de Flors
- Enderroquen el mític Hotel Mirallac de Banyoles