SECPAL alerta d’una desprotecció greu: milers de pacients continuen sense cures pal·liatives adequades a Espanya

La Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) ha tornat a posar el focus sobre una mancança que considera “inacceptable”: a Espanya, milers de persones amb malaltia avançada continuen sense accés a una atenció pal·liativa adequada i a temps. L’entitat adverteix que els recursos actuals són insuficients en molts territoris i que, en nombrosos casos, aquesta prestació ni tan sols està ben garantida en malalties incurables i progressives. El debat ha revifat arran del cas de Noèlia Castillo, la jove de 25 anys que va decidir acollir-se a l’eutanàsia després d’un accident que la va deixar paraplègica i amb dolor crònic. Davant d’aquest escenari, SECPAL insisteix que és un error plantejar una llei de cures pal·liatives com si fos la resposta contrària a la llei de l’eutanàsia. Els pal·liativistes rebutgen presentar-les com dues opcions oposades o excloents i sostenen que barrejar els dos debats només genera més confusió i més desprotecció per als pacients i les famílies. El que reclamen és una altra cosa: que no es pugui parlar de llibertat real al final de la vida mentre no estigui garantit per a tothom un acompanyament integral que alleugi el dolor físic, emocional, social i espiritual.

La societat científica recorda que, avui, l’atenció pal·liativa arriba sovint tard, quan arriba, i que la seva integració en el sistema sanitari és incompleta, amb una heterogeneïtat molt marcada entre comunitats autònomes i, de vegades, fins i tot dins d’un mateix territori. Actualment, hi ha 11 comunitats autònomes amb legislació específica: Andalusia (2010), Aragó (2011), Navarra (2011), Canàries (2015), Balears (2015), Galícia (2015), País Basc (2016), Comunitat de Madrid (2017), Astúries (2018), Comunitat Valenciana (2018) i La Rioja (2025). Tot i això, SECPAL sosté que ni aquesta normativa autonòmica ni l’actual Estratègia Nacional han estat suficients per evitar les desigualtats d’accés. Per això reclama una llei estatal de cures pal·liatives ben dotada, capaç de garantir atenció en tots els nivells assistencials, des de l’Atenció Primària fins als equips especialitzats per als casos més complexos, amb professionals formats i temps suficient per atendre. El missatge és clar: les cures pal·liatives són un dret reconegut, però encara no una realitat efectiva per a tots els ciutadans que les necessiten.