La Terra entra en zona crítica: la població i el consum ja superen els límits del planeta

La Terra ja no pot absorbir de manera sostenible la pressió que exerceixen la població mundial i els actuals nivells de consum de recursos naturals. Aquesta és la principal alerta d’un estudi publicat a la revista Environmental Research Letters, que sosté que la humanitat ja ha traspassat de llarg la capacitat d’acollida del planeta i que continuar creixent sota el model actual només agreujarà la crisi de seguretat alimentària, canvi climàtic, energia i benestar humà. La investigació, basada en més de dos segles de dades demogràfiques, apunta que el gran punt d’inflexió es va produir a mitjan segle XX: fins als anys 50, la taxa de creixement de la població s’accelerava; a inicis dels 60 va començar a desaccelerar-se, però la població total ha continuat augmentant. Segons els autors, això ha obert una “fase demogràfica negativa” que combina més habitants, més empremta ecològica, més emissions i més tensió sobre els sistemes que sostenen la vida.

El principal responsable de l’estudi és Corey Bradshaw, professor d’Ecologia Global de la Universitat de Flinders, a Austràlia, i és qui posa veu a l’avís més sever. “La Terra no pot seguir el ritme del nostre consum de recursos. No pot satisfer ni tan sols la demanda actual sense canvis dràstics, i les nostres troballes demostren que estem pressionant el planeta més enllà de la seva capacitat”, afirma. La seva tesi és que la situació actual no s’explica només pel volum de població, sinó sobretot per l’ús intensiu de combustibles fòssils, que durant dècades han permès inflar artificialment la producció d’aliments, l’energia i la indústria, al preu d’accelerar la contaminació i l’escalfament global.

Un planeta sobrecarregat per la població i els combustibles fòssils

L’estudi sosté que, si es mantenen les tendències actuals, la població mundial podria tocar sostre entre 11.700 i 12.400 milions de persones a finals de la dècada de 2060 o a començaments de la de 2070. Bradshaw ho resumeix així: “Això significa que afegir més persones ja no es tradueix en un creixement més ràpid. En analitzar aquesta fase, vam descobrir que és probable que la població mundial arribi al seu punt màxim entre 11.700 i 12.400 milions de persones a finals de la dècada de 2060 o començament de la de 2070, si es mantenen les tendències actuals”. El problema, segons els investigadors, és que aquest escenari seria especialment perillós perquè el planeta ja està treballant al límit. La recerca detecta una relació clara entre l’augment de la població, l’ascens de les temperatures globals, una petjada de carboni més alta i un deteriorament progressiu dels recursos naturals.

Per això els autors rebaixen de manera dràstica la xifra de població que consideren compatible amb un món ecològicament estable i socialment habitable. “La població veritablement sostenible és molt menor que aquesta i s’acosta més a la que el món podia suportar a mitjan segle XX. Els nostres càlculs mostren una població mundial sostenible propera als 2.500 milions de persones si tothom visqués dins dels límits ecològics i amb un nivell de vida còmode i econòmicament segur”, conclou Bradshaw. La distància entre aquests 2.500 milions i els actuals 8.300 milions és, per als autors, la prova de la magnitud del sobre consum global.

Què es pot fer per evitar un deteriorament encara més gran

L’estudi no presenta la situació com una condemna inevitable, però sí com una finestra d’actuació que s’està tancant. La base de les seves conclusions és la combinació de sèries històriques de demografia, ús de recursos, emissions i indicadors ecològics per observar com ha canviat la relació entre creixement humà i capacitat de càrrega del planeta. A partir d’aquí, la proposta és clara: reduir el consum, canviar de model energètic, frenar la dependència del petroli, ordenar millor l’ús del sòl i dels aliments i estabilitzar la població amb estratègies de llarg termini. Bradshaw ho expressa amb una altra advertència directa: “El rumb actual de la humanitat portarà les societats a crisis més profundes tret que fem canvis dràstics”. I hi afegeix: “Els sistemes de suport vital del planeta ja estan sota pressió i, sense canvis ràpids en l’ús de l’energia, la terra i els aliments, milers de milions de persones s’enfrontaran a una inestabilitat creixent. El nostre estudi demostra que aquests límits no són teòrics, sinó que s’estan manifestant ara mateix”.

La idea de fons és que no n’hi ha prou amb esperar que la tecnologia resolgui sola el problema. Els investigadors demanen a governs, organitzacions i comunitats que assumeixin els límits ambientals de la Terra i planifiquin amb visió de dècades. “Poblacions més petites amb menys consum generen millors resultats tant per a les persones com per al planeta”, assegura Bradshaw. I tanca amb una última apel·lació: “El temps per actuar s’esgota, però encara és possible aconseguir un canvi significatiu si les nacions col·laboren”. Segons l’equip científic, les decisions que es prenguin ara marcaran tant el benestar de les generacions futures com la resiliència del món natural del qual depèn tota la vida.