Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El mapa que destapa una amenaça invisible: centenars de municipis d’Espanya no van poder beure aigua de l’aixeta

El 2024, 332 municipis espanyols van tenir problemes per beure aigua de l’aixeta i més del 51% dels analitzats superaven el nivell de nitrats recomanat per la ciència

És perillosa aquesta acció?

És perillosa aquesta acció? / bublikhaus

L’aigua potable a Espanya afronta un problema greu i sovint poc visible: la presència de nitrats en concentracions preocupants. És una contaminació silenciosa, perquè no es veu ni s’olora, però que pot acabar obligant a tallar el subministrament o a desaconsellar el consum d’aigua de l’aixeta. El 2024, segons les dades recollides per Greenpeace a partir d’informació del Ministeri de Sanitat, en 332 municipis espanyols no es va poder beure aigua de l’aixeta en algun moment de l’any perquè se superava el límit legal actual, fixat en 50 mg/l. A més, en 2.860 municipis es va arribar o es va superar el valor que la comunitat científica considera recomanable per protegir realment la salut, situat en 6 mg/l. El problema, per tant, va molt més enllà dels casos més extrems i dibuixa un escenari ampli de risc, especialment en zones amb fort pes de l’agricultura intensiva, la ramaderia intensiva i les macrogranges, que són les activitats que més s’assenyalen com a origen d’aquesta pressió sobre l’aigua subterrània.

Una contaminació silenciosa que preocupa cada cop més

Segons l’estudi, el 51,17% dels municipis analitzats presenta una concentració de nitrats superior al llindar que la ciència considera segur. Greenpeace adverteix que aquesta exposició s’associa a riscos per a la salut i posa el focus especialment en el càncer colorectal, el de més incidència a Espanya. L’organització atribueix aquesta situació sobretot a l’ús massiu de fertilitzants sintètics en l’agricultura intensiva i a les enormes dejeccions generades per la ramaderia intensiva. De fet, recorda que, segons dades de la Comissió Europea, aproximadament el 81% de l’aportació de nitrogen agrícola als sistemes aquàtics prové directament o indirectament de la ramaderia. El problema afecta bona part de l’aigua subterrània i colpeja sobretot aquells municipis on aquesta pressió agrària i ramadera és més elevada.

El mapa interactiu de Greenpeace per comprovar l’aigua del teu municipi

Per fer visible aquesta realitat, Greenpeace ha llançat un mapa interactiu elaborat amb dades consolidades de 2024 del SINAC, el Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum del Ministeri de Sanitat. L’eina permet consultar municipi per municipi la situació de l’aigua de consum segons la concentració de nitrats. El mapa marca en verd els municipis amb menys de 6 mg/l; en taronja, els que estan entre 6 i 30 mg/l; en vermell, els que se situen entre 30 i 50 mg/l, un nivell que l’ONG ja considera crític; i en negre, els que superen els 50 mg/l, és a dir, el límit legal actual. A més, hi apareixen en blau clar 1.893 municipis, el 23% del total, on els nitrats no es mesuren o no se n’han notificat els resultats al sistema oficial. Greenpeace insisteix que el límit legal vigent està obsolet i que ja no protegeix prou la salut. El missatge de fons és contundent: la contaminació de l’aigua de l’aixeta no és una sospita abstracta, sinó una realitat documentada que ara qualsevol ciutadà pot comprovar en aquest mapa interactiu.

Tracking Pixel Contents