Europeisme a la catalana, de bracet amb la CIA

Jordi Xuclà (Olot, 1973), acaba de publicar Els catalans en la guerra freda cultural i l’europeisme, on segueix la travessia d’una generació els membres de la qual, quan finalment va arribar la democràcia a Espanya, estaven totalment exhausts. Partint del congrés de La Haia el 1948, que presidit per Churchill posava la primera pedra del projecte europeu de postguerra, s’endinsa en el Moviment Europeu català i la lluita antifranquista, i ho fa de la mà de tres exiliats de pes, com van ser Josep Trueta, Josep Xirau i Enric Adroher ‘Gironella’. Xuclà és advocat i professor de Relacions Internacionals, va ser primer senador i després diputat per CiU i va ser així mateix membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Va ser precisament aquí on va conèixer Carles Bru, 99 anys, europeista convençut i probablement l’únic que queda amb vida del famós contuberni de Múnic, qui li va obrir les portes del seu arxiu personal, cosa que el mateix Xuclà considera que ha sigut fonamental per a poder escriure la seva obra.

No és gens casual que el subtítol del llibre sigui «Diverses vides en una vida», les biografies dels tres personatges que serveixen de fil conductor no deixaven marge per a cap altre:

El gironí Enric Adroher, ‘Gironella’, havia estat un jove militant de les idees comunistes abans de la guerra. Anys més tard es convertiria en un lluitador infatigable per una Europa unida i democràtica en els temps de la guerra freda, netament anticomunista. Per aconseguir una causa que considerava noble, va recórrer a mitjans diversos. Acabaria els seus anys sense poder ser diputat a les Corts constituents.

El Congrés per la Llibertat de les Cultures es revelaria com una gran operació de la CIA

Josep Xirau era un prestigiós catedràtic de Dret i un dels impulsors de la renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1923 havia estat fundador de la Unió Socialista de Catalunya, juntament amb Manuel Serra i Moret, i el 1931 fou elegit diputat al Congrés. La derrota republicana l’obligà a l’exili i a perdre el seu patrimoni. Anys més tard, en plena guerra freda, començaria una nova etapa treballant a la UNESCO i com a funcionari de les Nacions Unides.

Josep Trueta era cap de cirurgia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i acabava d’obtenir una càtedra a la Universitat Autònoma de Barcelona que no podria exercir mai. L’exili el portà a Oxford, on inicià una nova vida i assolí un reconeixement internacional pel seu mètode de tractament de les ferides de guerra. Alhora, fou consultat pel govern britànic i entengué amb rapidesa la nova lògica de la guerra freda i les cartes que hauria d’haver jugat el govern català a l’exili.

La llarga mà de la CIA

Tots tres, i molts altres exiliats, tant catalans com de la resta d’Espanya, van prendre part durant anys en les activitats del Congrés per la Llibertat de les Cultures, una gran plataforma de la guerra freda cultural (pensem que en aquells anys Europa occidental tenia por que s’estengués el comunisme que imperava a la majoria de l’Europa oriental). Una de les revelacions més impactants de Jordi Xuclà és que aquest congrés estava impulsat i pagat per la CIA, en el que va ser una trama política i cultural tan poc coneguda com decisiva. De fet, Xuclà explicava ahir a aquest diari que «a la web oficial de la CIA encara consta la creació i impuls del Congrés d’Activitats Culturals com una de les operacions més exitoses de la seva història». El Congrés va ser clau per a promoure un europeisme de partits socialdemòcrates, que era el que li interessava a Washington per contraposar-lo al comunisme.

«Al llibre surten força ‘ocellets’, alguns prou importants, de la cultura catalana, Espriu, Josep Maria Castellet o Alfons Comín, per exemple, que van dur a terme feines finançades directament o indirectament per la CIA», desvela. «No vull dir que fossin agents de la CIA, però sí que, sabent-ho o sense saber-ho, van ser remunerats per l’Agència», afegeix.

Que el subtítol sigui «Diverses vides en una vida» s’avé amb les biografies dels protagonistes

«El que m’interessava era explicar una cosa que no s’havia explicat fins ara: que malgrat el franquisme, existia un europeisme català i espanyol», indica l’autor. «De fet, en el congrés de La Haia el 1948, hi havia allà, asseguts entre mels 800 participants, Josep Trueta i Josep Xirau, com també Salvador de Madariaga i Indalecio Prieto», remarca.

El llibre, que inclou àmplia documentació, ressegueix pràcticament quatre dècades de guerra freda i de conxorxes antifranquistes.

El trist retorn d’Enric Adroher, apartat de la política pels seus

El llibre de Xuclà no deixa de ser el relat d’una gent a qui la vida va passar factura i que va tenir difícil l’encaix en la societat catalana i espanyola, quan van poder tornar. Si més no l’encaix en la política, aleshores ja dominada per una nova generació que ni havia passat la guerra ni en volia saber res. Jordi Xuclà dedica les darreres pàgines de la seva obra a Enric Adroher, la il·lusió del qual era encapçalar la primera llista electoral del PSC per Girona al Congrés dels Diputats. El nucli del partit, però, considerava que Adrher estava massa desconnectat de la realitat i van preferir un jove polític que res tenia a veure amb Girona, tret que tenia casa a Maià de Montcal: Ernest Lluch. Així reflexiona Xuclà sobre aquells fets: «L’home que va fer un llarg viatge des de les trinxeres del comunisme fins a la construcció d’una socialdemocràcia europea netament anticomunista. El company de viatge de líders de primer nivell de la política europea de postguerra com Altiero Spinelli, Alexandre Marc, Denis de Rougemont, Henri Frenay o Ugo La Malfa, va tornar a casa quan la seva generació ja havia estat jubilada per uns joves que arribaven als governs amb menys de quaranta anys. Potser no va ser la millor idea voler tornar a la política pel lloc on alguns encara recordaven tots els jocs de miralls de la guerra civil i les pistoles. La mirada gironina era vida petita o record parcial d’una vida viscuda al límit?».

Subscriu-te per seguir llegint