Set dones i un jove ressusciten un poble abandonat de Zamora per tornar-li la vida

El que està passant a Otero de Sariegos, un petit nucli de Zamora deshabitat des del 2003, és molt més que una obra de rehabilitació. Set dones i un jove de 18 anys s’han posat al capdavant d’un projecte que busca recuperar la memòria i la imatge d’un poble que va quedar buit, però que no ha desaparegut del tot del record dels seus veïns i descendents. La iniciativa s’emmarca en un programa mixt de formació i ocupació en l'ofici de paleta, impulsat per l’Ajuntament de Villafáfila, municipi al qual pertany aquest nucli.

Els vuit participants reben formació teòrica i pràctica fins al 30 de novembre amb un objectiu molt concret: intervenir sobre els espais més simbòlics i més deteriorats del poble. Els treballs han començat amb la recuperació del vell piló, una antiga font situada a l’entrada del nucli i considerada un dels seus elements més representatius. També està previst actuar en dos carrers del poble, on el paviment presenta un deteriorament molt avançat, i intervenir en l’antic col·legi, avui propietat municipal, per frenar-ne la degradació.

El projecte no només pretén arreglar pedres, carrers i edificis. Al darrere hi ha la voluntat de donar una nova oportunitat a un poble marcat pel despoblament i convertir-lo en un punt d’interès per als visitants. La seva proximitat a les Llacunes de Villafáfila, una zona molt coneguda per l’observació d’aus, fa pensar en un possible futur turístic vinculat al paisatge, la natura i la memòria rural. La idea és clara: preservar allò que queda d’Otero de Sariegos perquè no acabi esborrat pel temps, l’abandonament i els actes vandàlics.

Segons els responsables del programa, els alumnes no tenien experiència prèvia en el sector, però s’hi han implicat amb empenta. A més de recuperar el piló i començar les feines als carrers, també han condicionat una petita caseta per guardar-hi eines i material. Tot plegat dona sentit a una iniciativa que combina aprenentatge laboral, recuperació del patrimoni i cohesió territorial. El 25 d’abril, coincidint amb la festa de Sant Marc, els antics habitants i les seves famílies podran veure els primers resultats d’una actuació que vol tornar una part de vida a un poble buit des de fa més de dues dècades.

Un model per combatre el despoblament rural

Experiències com aquesta fan pensar que la recuperació de pobles abandonats o molt degradats podria tenir recorregut en altres punts del país, sobretot en zones castigades pel despoblament rural. No es tracta de reobrir tots els nuclis ni de convertir qualsevol poble buit en una postal turística, però sí d’entendre que el patrimoni rural també és una eina de futur. Quan un projecte uneix formació, ocupació, rehabilitació i identitat local, el resultat pot anar més enllà d’una simple obra pública: pot reactivar vincles, generar oportunitats i evitar que part del territori caigui definitivament en l’oblit.