Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Tot el que cal saber per entendre la nova regularització extraordinària

El Govern espanyol va aprovar la norma el 14 d’abril i obliga a afinar bé la via d’accés, la cita, els papers i els riscos per no quedar encallat abans del 30 de juny.

A les oficines de Correus també es van veure cues per fer tràmits.

A les oficines de Correus també es van veure cues per fer tràmits. / ACN

Jesús Badenes

Jesús Badenes

Girona

La regularització extraordinària ja està en marxa. I entendre-la és tan important com saber que existeix. El govern espanyol va aprovar el procés el 14 d’abril, el reial decret es va publicar al BOE l’endemà, la via telemàtica i la cita prèvia es van obrir el 16 i l’atenció presencial va començar el 20. El termini s’acaba el 30 de juny.

La primera clau: no és un tràmit automàtic. És una via excepcional de residència per a persones migrants que ja eren a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i que compleixin els requisits fixats per la norma. En termes generals, hi poden entrar les persones que havien demanat protecció internacional abans d’aquella data o les que es trobaven en situació administrativa irregular i ja eren aquí.

La segona és que cal poder acreditar almenys cinc mesos d’estada ininterrompuda.

La tercera és que sense cita no hi ha atenció presencial i que aquesta cita és gratuïta. El Ministeri recorda que la informació es pot consultar al portal oficial i al 060. La tramitació es pot fer per via telemàtica o presencialment a les oficines habilitades per l’Estat.

Antecedents penals

La quarta són els papers. El procediment gira sobretot al voltant del formulari oficial, d’un document d’identitat vàlid —passaport, cèdula d’inscripció o títol de viatge—, de les proves d’estada a Espanya i dels certificats d’antecedents penals. Aquests antecedents s’han d’aportar d’Espanya, del país d’origen i dels països on la persona hagi residit durant els cinc anys anteriors a l’arribada.

La cinquena és evitar un error molt estès: el certificat de vulnerabilitat no el necessita tothom. Només s’exigeix un supòsit concret i no és un paper general.

La sisena és que també es pot demanar ajuda. El portal oficial recull preguntes freqüents, un simulador orientatiu de requisits i informació sobre entitats i professionals que poden acompanyar el procediment en casos complexos o amb falta de documentació clau.

La setena és entendre què hi ha en joc. Segons el Ministeri, la comunicació d’inici de la tramitació habilita automàticament per treballar mentre es resol l’expedient. Això explica per què la pressa per reunir papers i aconseguir cita és tan alta.

Estafes i abusos

I la vuitena és una advertència útil per a tothom: ningú no hauria de pagar per una cita presencial. Les cites són gratuïtes i qualsevol oferta per reservar plaça o accelerar el tràmit és un senyal d’alarma.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents