Brussel·les enllesteix la nova app per verificar l’edat dels usuaris a la xarxa

La nova app de verificació d’edat que impulsa Brussel·les no és una aplicació tancada i única per a tota la UE, sinó una base tecnològica comuna perquè cada estat membre la pugui adaptar i publicar en la seva pròpia versió. La Comissió Europea la presenta com una resposta a la pressió creixent per protegir els menors d'internet davant continguts per a adults, com la pornografia, el joc en línia i altres serveis amb restriccions d’edat. El projecte s’emmarca en la Llei de Serveis Digitals (DSA) i en el futur ecosistema de la cartera d’identitat digital europea, prevista per a finals del 2026. La part tècnica s’ha desenvolupat sota contracte de la Comissió amb el consorci T-Scy, format per Scytales (Suècia) i T-Systems (Alemanya).

En teoria, la solució hauria de funcionar com un certificat digital senzill: l’usuari es descarrega l’app al mòbil, a l’ordinador o a la tauleta, la configura amb el DNI o el passaport i després pot demostrar que supera una determinada edat sense ensenyar més dades personals. La Comissió sosté que el sistema respecta estàndards molt alts de privacitat, que és totalment de codi obert i que permet provar, per defecte, que l’usuari és major de 18 anys; a més, cada estat podrà adaptar-lo a altres franges, com ara 13+ o 16+, segons el seu marc normatiu. Sobre si “funcionarà” de debò, Brussel·les diu que la tecnologia ja està a punt, però a la pràctica la seva eficàcia dependrà de dues coses: que els estats la despleguin bé i que les plataformes l’integrin i la facin servir.

Com funcionarà i quan arribarà

Segons la informació oficial, l’app està tècnicament llesta des del 15 d’abril del 2026 i ha d’arribar “aviat”, però de moment la UE no ha fixat una data única d’entrada en funcionament per a tots els ciutadans. El desplegament serà gradual i nacional: els estats poden integrar-la dins les seves carteres digitals o publicar-la com a app independent. Entre els països que ja van per davant hi ha Espanya, França, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Xipre i Irlanda. Legalment, la base hi és: la iniciativa dona suport a l’article 28(1) de la DSA, que obliga les plataformes accessibles a menors a garantir un alt nivell de seguretat, privacitat i protecció; ara bé, les directrius de la Comissió són una referència de compliment i no una garantia automàtica, i cada estat haurà d’encaixar el sistema en el seu propi marc jurídic. En resum, la via legal està oberta, però l’aterratge concret encara no és uniforme.

La clau tècnica del projecte és que la prova d’edat no hauria de revelar ni el nom, ni la data exacta de naixement, ni més informació de la necessària. La Comissió Europea diu que la solució incorpora tecnologia de zero-knowledge proof i que està pensada per ser gratuïta, segura, interoperable i compatible amb la futura European Digital Identity Wallet. Això vol dir que servirà sobretot per a webs i plataformes amb accés restringit per edat a tota la Unió Europea, i que també podria ampliar-se a altres usos, com la compra d’alcohol o els límits d’edat a determinats serveis digitals. És, per tant, una eina pensada per filtrar l’accés sense convertir cada verificació en una cessió massiva de dades personals, tot i que la seva implantació real encara dependrà del desplegament de cada país.