Respirem pitjor que mai: la contaminació de l’aire s’estén pel planeta i ja amenaça la salut, els ecosistemes i les ciutats

La contaminació de l’aire continua empitjorant arreu del planeta i les dades del 2025 confirmen una tendència inquietant: cada vegada hi ha menys territoris dins dels límits de seguretat marcats per l’OMS. Segons l’informe anual d’IQAir, elaborat a partir de dades de 9.446 ciutats de 143 països, més del 90% dels països respiren un aire perjudicial per a la salut. Només 13 països van registrar nivells de PM2,5 dins dels marges recomanats. El problema no és nou, però s’ha agreujat per una suma de factors: el trànsit rodat, les emissions industrials, els incendis forestals i l’impacte creixent del canvi climàtic, que està intensificant episodis de fum, calor i pols en moltes regions del món.

Un planeta cada cop més exposat a les partícules fines

Les partícules PM2,5 són un dels grans indicadors de la mala qualitat de l’aire. Es tracta de partícules molt fines, capaces d’entrar profundament a l’aparell respiratori i d’arribar fins al torrent sanguini. A diferència de les PM10, més grans, les PM2,5 estan molt vinculades a activitats humanes, sobretot al trànsit i a determinades indústries, tot i que també augmenten amb els grans incendis forestals. L’informe alerta que el 2025 la situació va anar a pitjor, en bona part perquè els focs, “intensificats pel canvi climàtic”, van degradar encara més la qualitat de l’aire. Les emissions rècord de biomassa van aportar aproximadament 1.380 megatones de carboni, i el Canadà, en la seva segona pitjor temporada històrica d’incendis, va tornar a ser el país més contaminat de l’Amèrica del Nord.

Les zones més contaminades del món

El país amb la pitjor concentració mitjana anual de partícules fines va ser el Pakistan, amb 67,3 µg/m³, seguit de Bangladesh i Tadjikistan. Entre les ciutats, la més contaminada del món va ser Loni, a l’Índia, amb una mitjana anual de 112,5 µg/m³, una xifra gairebé un 23% superior a la del 2024 i més de 22 vegades per sobre del límit recomanat per l’OMS, fixat en 5 µg/m³. Les 25 ciutats amb pitjor aire del món es van concentrar a l’Índia, el Pakistan i la Xina, i cap ciutat de l’Àsia oriental va complir per segon any consecutiu les recomanacions de l’organisme internacional.

A Europa, el país amb pitjor qualitat de l’aire va ser Bòsnia i Hercegovina, amb 23,4 µg/m³, seguida de Macedònia del Nord i Sèrbia. A l’altre extrem, només tres països europeus van quedar dins els marges de l’OMS: Islàndia, Andorra i Estònia. L’informe també destaca augments superiors al 30% en les concentracions mitjanes anuals de Suïssa i Grècia, atribuïts al fum dels incendis transfronterers procedents de l’Amèrica del Nord i a la pols sahariana.

Espanya també té punts negres

Espanya no queda al marge d’aquesta crisi. El 2025 es va situar en el lloc 112 del món —sent l’1 el pitjor lloc del rànquing— i en el 33 d’Europa, amb registres similars als de França, Alemanya, Bèlgica o Malta. Entre les ciutats analitzades, Ourense va aparèixer com la ciutat espanyola amb pitjor qualitat de l’aire, seguida de Mollet del Vallès i Los Cortijillos, a Andalusia. A l’altre costat del rànquing, els municipis amb l’aire més net van ser La Granja de San Ildefonso, Benicàssim i Castelló de la Plana.

Aquestes dades indiquen que a Espanya també hi ha zones complexes quan es parla de contaminació atmosfèrica, especialment en entorns urbans, industrials o amb molt trànsit. La situació no és comparable amb els grans focus asiàtics, però sí prou rellevant per confirmar que el problema és estructural i persistent. A això s’hi afegeix la denúncia recent d’Ecologistes en Acció, que alerta que moltes estacions de mesura de la qualitat de l’aire a Espanya estarien mal ubicades, lluny de les zones de més trànsit, cosa que podria suavitzar artificialment els registres reals de pol·lució.

Què diu l’OMS i per què preocupa tant

L’OMS fa anys que adverteix que la contaminació de l’aire és un dels principals riscos ambientals per a la salut humana. Les seves dades associen els efectes combinats de la contaminació de l’aire exterior i interior a 6,7 milions de morts prematures l’any. A més, s’estima que només la contaminació de l’aire exterior va provocar 4,2 milions de morts prematures al món el 2019. Les conseqüències són conegudes: empitjorament de malalties respiratòries, agreujament de patologies cardiovasculars, més risc en persones vulnerables i una pressió constant sobre la salut pública.

Però els efectes no acaben aquí. La fauna i la flora també en pateixen les conseqüències. La mala qualitat de l’aire altera ecosistemes, debilita boscos, empitjora la salut de cultius i hàbitats i pot modificar cadenes ecològiques senceres, sobretot quan la contaminació s’afegeix a sequeres, calor extrema i incendis. És una pressió acumulativa: els ecosistemes resisteixen pitjor quan, a més de la crisi climàtica, han de suportar una càrrega alta de contaminants.

Quines mesures s’han pres

L’informe posa el focus en la necessitat de monitorar millor la qualitat de l’aire. El director general d’IQAir Global, Frank Hammes, avisa que “sense monitoratge, no podem comprendre plenament què hi ha a l’aire que respirem” i defensa ampliar les xarxes de vigilància i l’accés a dades en temps real. També reclama estendre l’ús de sensors de baix cost, que poden ajudar comunitats, investigadors i responsables polítics a actuar amb més precisió.

El problema és que les mesures actuals encara no són suficients. El 2025 només el 14% de les ciutats del món van complir la recomanació de l’OMS de no superar els 5 µg/m³ de mitjana anual de PM2,5. L’any anterior eren el 17%, de manera que la situació ha empitjorat. A més, els Estats Units van posar fi el 2025 al programa de vigilància mundial de la qualitat de l’aire a les seves ambaixades i consolats, una decisió que, segons els autors de l’informe, debilita la capacitat de seguiment global. Per tant, hi ha mesures en marxa, sí, però les dades indiquen que, de moment, no estan funcionant prou bé o no s’apliquen amb la intensitat necessària.

Es pot aturar?

La resposta és sí: la contaminació es pot reduir si es retallen emissions del trànsit, de la indústria i de les fonts energètiques més contaminants, si es reforça el control sobre la qualitat de l’aire i si es combat de debò el canvi climàtic, que està amplificant els episodis extrems. Però si no s’actua, el panorama és clar: més ciutats amb aire insalubre, més morts prematures, més malalties cròniques, més incendis, més pressió sobre la biodiversitat i ecosistemes cada cop més fràgils.

El rànquing del 2025 no és només una fotografia ambiental. És també un advertiment sanitari, climàtic i social. El planeta respira pitjor, i cada any que passa sense correccions profundes fa més difícil revertir una crisi que ja no afecta només grans metròpolis llunyanes, sinó també països europeus i ciutats de l’Estat. La qualitat de l’aire, lluny de ser una qüestió tècnica, s’ha convertit en un problema directe de salut, de territori i de futur.