El Congrés d’Arquitectes s’obrirà a la ciutadania a les Tres Xemeneies

El Congrés Mundial d’Arquitectes de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) que Barcelona acollirà del 28 de juny al 2 de juliol marca un posicionament polític des del seu títol, Becoming. Architectures for a planet in transition, epígraf al seu torn dividit en sis eixos temàtics que afecten de manera directa la població i el planeta. "Els arquitectes mirem per la finestra en aquesta ocasió", va dir Teresa Táboas, vicepresidenta de la UIA i de la cita, en oposició al narcisisme que potser hi va haver en anteriors edicions del congrés.

Ho va dir en la presentació del programa complet del simposi, comissariat per Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella i Carmen Torres, ahir a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. La trobada reunirà 250 ponents i 10.000 professionals de més 130 països i tindrà el seu gran aparador públic a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, on una exposició de 4.000 metres quadrats mostrarà els resultats del programa Research by design, que explora noves maneres d’intervenir sobre l’existent des d’enfocaments experimentals i crítics, i on a la tarda adquiriran dimensió ciutadana els debats professionals del matí a l’Open Forum, format perquè s’habilitaran unes grades amb capacitat per a 1.500 persones.

Sis eixos

Els sis eixos del congrés són Becoming more than human (centrat en l’ecologia, els ecosistemes i el clima), Becoming circular (sobre la reutilització i els cicles de vida dels edificis), Becoming embodied (entorn de les tecnodies de materials), Becoming interdependent (amb el focus en polítiques espacials, habitatge i espai públic), Becoming hyperconscious (sobre anàlisis de dades, geopolítica i legislació) i Becoming attuned (al voltant de la poètica, l’estètica i la cultura).

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va resumir els sis punts en tres, que "totes les grans ciutats del món tenen a sobre de la taula" com a reptes i que "l’arquitectura i l’urbanisme per extensió poden ajudar a solucionar", va assenyalar. En primer lloc, la crisi de l’habitatge, o com aconseguir habitatges més assequibles per a "tothom", no només les classes vulnerables sinó també les "classes mitjanes que no volen abandonar la ciutat". En segon lloc, fer ciutats "més habitables davant el canvi climàtic". I en tercer lloc, aconseguir les dues coses anteriors "sense oblidar la bellesa, que també és política pública".

El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) acollirà la major part del programa de conferències i col·loquis del congrés. Entre els ponents destaquen firmes reconegudes amb el premi Pritzker com Lacaton & Vassal, Shigeru Ban, Amateur Architecture Studio i Smiljan Radić, així com guanyadores del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea com Architecten Jan de Vylder Inge Vinck, Lacol i Arquitectura G. Feliç novetat, perquè habitualment cadascú diu la seva i es queda tan ample: en les sessions plenàries s’introdueix la figura de l’antagonista crític, amb l’objectiu de posar en qüestió les narratives dominants i desafiar els conferenciants. El filòsof Timothy Morton, l’arquitecta de Bangladesh Marina Tabassum i l’arquitecte espanyol Juan Herreros seran tres de les 12 veus discordants.

70 circuits

El DHub acollirà una exposició amb representació de 54 països que mostrarà el millor de l’arquitectura contemporània, incloent una selecció de l’arquitectura espanyola. El congrés s’expandeixarà per l’àrea metropolitana de Barcelona i Catalunya amb un programa de 70 circuits que connecten les temàtiques de la cita amb intervencions concretes que les il·lustren. Aquestes rutes, comissariadesper l’estudi AMOO, inclouran visites tant a obres icòniques del modernisme (Gaudí, Jujol) com a espais renaturalitzades (el Parc Fluvial del Besòs, la restauració paisatgística de la Vall d’en Joan), passant per obres contemporànies d’Enric Miralles o Ricardo Bofill, intervencions premiades d’H Arquitectes, Flores & Prats, Lacol o Cert Estudi, i nous models de vivenda pública, per exemple l’Illa Glòries o l’Habitatge Social Fabra i Coats.

Barcelona acollirà per segona vegada el congrés de la UIA, després de fer-ho el 1996. Aquesta designació porta aparellada la de Capital Mundial de l’Arquitectura de la UNESCO, el programa del qual es desenvoluparà fins al desembre i en el qual ja han participat 55.000 persones. La capitalitat de l’arquitectura, va assenyalar Collboni, és "una celebració del binomi Barcelona-arquitectura que convida els ciutadans a mirar la ciutat amb ulls d’arquitecte". Però el seu nucli, el Congrés Mundial d’Arquitectes, és una cosa més profunda. "Necessitem els professionals perquè donin solucions pràctiques als reptes del futur", va remarcar.

Resistència, cura i dignitat

Iñaqui Carnicero, secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura, va enaltir aquesta última com una forma de "resistència, cura i dignitat" de les persones.Iñaqui Carnisero, secretari general d’Agenda Urbana, Vivenda i Arquitectura, va enaltir aquesta última com una forma de "resistència, cura i dignitat" de les persones.

Sílvia Paneque, consellera de Territori, Vivenda i Transició Ecològica de la Generalitat, va citar l’arquitecte i escriptor anglès Kenneth Framptom per reclamar una arquitectura "dirigida a societats i llocs concrets". I va recórrer a una dita catalana, ‘qui sap d’on veu, sap on va’, per il·lustrar aquesta necessitat d’adaptar l’arquitectura a cultures i territoris específics.