Espanya registra l'augment anual més elevat per mort sobtada a Europa

Del 2010 al 2020, la mort sobtada va augmentar aproximadament un 31% a Europa, creixement que va provocar una defunció cada 2,2 minuts, segons un estudi internacional liderat per la Universitat de Ferrara, a Itàlia. Publicat a The Lancet Regional Health, el text assenyala Espanya com el país on més va créixer aquesta mortalitat, amb un augment mitjà anual al voltant del 3,3%, en contrast amb les disminucions observades en estats com Àustria o Bèlgica.

En aquesta dècada es van registrar 2.583.559 morts sobtades en 26 països europeus: 1.935.741 en homes i 647.818 en dones, amb un increment significativament més gran en dones. A nivell regional, la taxa de mortalitat ajustada per edat va disminuir a Europa Occidental, mentre que va augmentar a Europa del Sud i de l’Est.

Dades que ja han tingut una primera reacció per part de la Societat Espanyola de Cardiologia, que insisteix que la mort sobtada continua sent un dels principals problemes de salut pública a Europa i també a Espanya, amb un impacte creixent que exigeix reforçar la resposta sanitària i social.

Països europeus

L’estudi, que ha comptat amb la participació de la Universitat de Pàdua (Itàlia) i hospitals de referència a França i Itàlia, ha analitzat dades de mortalitat de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que cobrien 26 països europeus i més de 53 milions de morts.

Els resultats mostren que la mort sobtada va representar gairebé el 5% de totes les morts i una tendència a l’alça en l’atribució de la mortalitat per aquesta causa d’un 2,9% anual, amb un increment significativament més gran en dones —tot i que la majoria de morts sobtades es van produir en homes— i amb diferències geogràfiques: hi va haver augments més grans a l’est i al sud d’Europa.

En conjunt, assenyalen els investigadors, «aquestes troballes proporcionen evidència contemporània a nivell poblacional que la mort sobtada continua sent una causa important de mortalitat a Europa, amb creixents disparitats segons el sexe i la regió».

Generació d’hipòtesis

El cap de la secció d’Arítmies i Cardiopaties Hereditàries de l’Hospital Universitari Virgen de las Nieves de Granada i professor permanent vinculat a la Universitat de Granada, Juan Jiménez Jáimez, afirma que «és important emfatitzar que es tracta d’un estudi descriptiu, que no pretén identificar causes, sinó caracteritzar el fenomen, fet que obre la porta a la interpretació i generació d’hipòtesis». «En aquest context, les troballes adquireixen una rellevància especial en mostrar que la mort sobtada constitueix un problema creixent de salut pública, amb un augment sostingut en l’última dècada, fet que reforça la necessitat de desenvolupar estratègies i polítiques sanitàries globals orientades a la seva prevenció i tractament», assenyala.

Espanya i Alemanya

A nivell de països, l’anàlisi revela forts contrastos: mentre Àustria i Bèlgica registren les majors reduccions anuals de mortalitat atribuïda a mort sobtada (-8% i -7,9%, respectivament), Espanya i Alemanya es troben entre els països on més augmenta, amb increments mitjans propers al 3,3% i 2,8% anuals, respectivament.

En el cas d’Espanya, assenyala l’expert, «l’increment observat probablement respon a una interacció multifactorial, en la qual destaca de manera clara l’envelliment poblacional, ja que és el país amb major esperança de vida d’Europa i del món, que implica una proporció més gran de població en edats d’alt risc».

«L’edat avançada continua sent el factor de risc per patir un episodi de mort sobtada, amb una proporcionalitat directa amb la prevalença de malaltia cardiovascular ateroscleròtica, causa fonamental de mort sobtada. A això s’hi suma un canvi en els estils de vida, especialment en dones, amb més sedentarisme i augment de factors de risc cardiovascular (obesitat, diabetis, hipertensió), fet que pot contribuir a l’increment més acusat observat en aquest subgrup», afirma.

Així mateix, continua Jiménez Jáimez, «no es pot descartar l’impacte de factors relacionats amb la cadena de supervivència, incloent-hi una possible menor formació de la població en reanimació cardiopulmonar i variabilitat en la resposta extrahospitalària, així com la presència i gestió de desfibril·ladors extrahospitalaris, aspectes que condicionen de manera decisiva l’evolució de l’aturada cardíaca».