Unes 60 persones sense llar s’instal·len en dos solars de l’Hospitalet després de ser desallotjades de Barcelona i l’aeroport

Barcelona va desallotjar les persones que acampaven en tendes al llarg del passeig de la Zona Franca fa poc més de dos mesos argumentant la necessitat d’actuar contra una plaga de rates. Setmanes després, la situació de sensellarisme que vivia la zona, lluny d’arreglar-se, s’ha escampat a altres punts de l’entorn. En aquesta centrifugació de la pobresa, dos solars del polígon Pedrosa –limítrof amb la Zona Franca– de la veïna l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) amaguen ara entre murs, arbres i arbustos unes 60 tendes amb persones que abans pernoctaven als terrenys de la capital catalana.

Gairebé mig centenar de tendes s’ubiquen en un únic solar situat a pocs metres del colossal pavelló Hall 0 que Fira Barcelona construeix al costat de la plaça d’Europa de l’Hospitalet. El desenvolupament econòmic que reflecteix el futur equipament social contrasta així amb la pobresa que s’observa al veí descampat i en un altre de contigu, amb una desena de tendes més i els seus respectius inquilins. Molts d’ells expliquen a EL PERIÓDICO que van arribar fa entre dos i tres mesos, després que Barcelona desallotgés el passeig de la Zona Franca, on havien acampat anteriorment. D’altres diuen que s’hi van instal·lar més recentment, després que també els posessin problemes per pernoctar a l’aeroport.

El Mohammed i la Marina són les persones que més temps fa que estan instal·lats a la zona: gairebé dos anys. Tots dos comenten que, fins fa dos o tres mesos, estaven sols i que la gent va començar a arribar des del desallotjament a Barcelona. Assenyalen que en un primer moment, quan la majoria s’hi van instal·lar, hi va haver algunes baralles, però que ara ja fa temps que no hi ha problemes i que «cadascú fa la seva vida».

Els solars del polígon Pedrosa s’han convertit en un refugi temporal per a migrants d’arreu del món. S’ubiquen en una zona sense habitatges que generin queixes, a prop de la Zona Franca –on molts continuen empadronats i acudeixen cada dia a dutxar-se, rentar la roba o revisar el correu– i d’estacions de metro que permeten una fàcil connexió amb la capital catalana o Mercabarna, on alguns dels residents treballen.

L’Álex, de 48 anys i provinent de Colòmbia, explica que fa poc més d’un mes que és al solar. Diu a aquest diari que resideix a Espanya des de fa una mica més de set anys i que compta amb papers i feina, però que es va quedar al carrer després d’un procés de separació amb la seva dona. Destaca que treballa en neteja i que es pot dutxar i menjar a la feina cada dia. Però que, tot i cobrar entre 1.100 i 1.200 euros al mes, no aconsegueix trobar una casa que es pugui costejar, ja que per una habitació a l’Hospitalet li demanen entre 550 i 600 euros al mes, a més de fiança, i encara ha de pagar diners a la seva exparella. L’Álex recorda que, després d’una mica més de dos mesos pernoctant a l’aeroport, un dia ja no el van deixar quedar-se, de manera que prefereix el solar a Barcelona, ja que, remarca, «no hi ha baralles» i «és molt segur».

A consulta d’aquest diari, el mateix Ajuntament de l’Hospitalet insisteix que qualsevol resposta als assentaments informals «ha d’anar acompanyada de polítiques metropolitanes d’habitatge, recursos estables i coordinació supramunicipal», perquè sense això «els desallotjaments només traslladen el problema d’un lloc a un altre».

Assentaments a l’Hospitalet

Va ser el PP de l’Hospitalet el que fa unes setmanes va donar a conèixer l’existència d’aquest nou assentament. A preguntes dels populars, el govern municipal va explicar que té detectats dos assentaments «consolidats», tots dos en solars de titularitat privada. Un és el del polígon Pedrosa, «en creixement» per actuacions recents «al terme de Barcelona», i l’altre és el de Can Rigalt, enquistat des de fa anys i on el consistori recorda que ja s’han dut a terme actuacions de retirada de barraques, «tot i que encara n’hi ha algunes en punts concrets».

En el cas de Pedrosa, l’executiu local va reconèixer en una resposta al PP que l’Ajuntament de Barcelona va avisar sobre l’actuació «de sanejament» prevista a l’assentament de la Zona Franca i que aquesta «podia provocar desplaçaments i afectar la zona» del polígon, cosa que va permetre activar recursos «de manera preventiva», però, no, evitar que augmentés el nombre de persones a l’assentament.

Preguntades pels dos assentaments, fonts municipals expliquen que ja han iniciat els corresponents expedients de disciplina urbanísticacontra els propietaris dels terrenys afectats perquè «procedeixen a la seva neteja, desocupació i tancament correcte». Així, en el cas de Can Rigalt, destaquen que «la propietat està gestionant els permisos per portar a terme aquestes accions» i que, en tots dos, si s’incompleixen les respectives responsabilitats, imposaran «multes coercitives».

Els assentaments són la part més visible d’un fenomen que en els últims anys ha anat a més a l’Hospitalet, Barcelona i altres municipis metropolitans. En l’últim recompte oficial de l’Hospitalet, portat a terme el desembre del 2025, es van localitzar 117 persones dormint al carrer i un total de 185 persones en situació de sensellarisme, sumant carrer i recursos d’allotjament.

Esperances d’un futur millor

L’Abdelghani, de 35 anys i originari d’Algèria, exposa que confia poder fer-se autònom en un futur pròxim, muntar un taller i contractar alguns dels joves amb qui conviu al descampat més poblat del polígon hospitalenc. «Així tothom guanya: nosaltres i Espanya», defensa aquest algerià que fa un any que és a Espanya i parla cinc idiomes, assegura en un anglès perfecte.

Ell és un dels múltiples desallotjats del passeig de la Zona Franca el febrer d’aquest 2026. Igual que l’Oualid, de 23 anys i també procedent d’Algèria, ell també va acabar en aquest mateix solar després que es desmuntés el campament de la Zona Franca. Confia que el procés de regularització de migrants li permeti tenir papers per poder treballar del que sigui. I assenyala que abans ja havia viscut a França i que allí havia treballat d’electricista, en un restaurant o a l’obra, però aquí «és molt difícil» fer res si no tens papers.

Els dos joves i altres companys seus lamenten la falta d’oportunitats i les dificultats que es troben per poder sortir del carrer. A més, alguns expliquen que quan els van desallotjar de la veïna Zona Franca van perdre part de les seves pertinences, cosa que ha fet que el seu dia a dia sigui encara més complicat. A l’altre solar la radiografia és similar. Mohammed G. afirma que té 30 anys i que va néixer a Palestina, tot i que ha viscut bona part de la seva vida a Alemanya, concretament, des que tenia 13 anys. En el seu cas, assenyala que fa nou mesos que resideix a Espanya, mostra que és sol·licitant d’asil i diu que espera una resposta de l’Administració per regularitzar la seva situació.

La Síndica de l’Hospitalet, Merche García, va destacar aquesta mateixa setmana durant la presentació del seu informe anual en el ple d’aquest mateix abril que la seva oficina havia tornat a rebre queixes de persones sense llar per falta de recursos, per problemes amb el centre residencial Els Alps o per problemes amb l’empadronament. Per això, va insistir en la necessitat d’«implementar recursos eficients i plans de treball» que donin resposta a aquestes situacions de vulnerabilitat i a desplegar el Pla d’Abordatge del Sensellarisme 2025-2030, que el mateix Ajuntament va aprovar el desembre del 2025 i que ha d’ajudar a solucionar part dels problemes assenyalats per la defensora ciutadana.