Què se sap i què no sobre el brot d'hantavirus i els contagis en el creuer 'MV Hondius'

El creuer ‘MV Hondius’ va partir el 20 de març del port d’Ushuaia, a la Terra de Foc argentina, amb 149 persones a bord: 88 passatgers i 59 membres de la tripulació. Entre tots, representen 23 nacionalitats i 14 són espanyols: entre ells, cinc catalans, tres madrilenys, un gallec i una valenciana. L’expedició es disposava a fer escala en algunes de les illes més remotes del planeta, amb incursions a l’Antàrtida, fins a acabar a Cap Verd. No obstant, el vaixell ha acabat confinat després d’haver-se detectat un brot d’hantavirus que, de moment, ha provocat la mort de tres passatgers i ha afectat almenys quatre més. Què sabem i què no d’aquest virus? Com es van contagiar? Com serà la repatriació i l’atenció als malalts i passatgers? Quines mesures es posaran en marxa? Hi ha perill d’epidèmia?

Quants passatgers han mort i quants afectats hi ha?

De moment, el brot de hantavirus ha provocat tres morts i almenys cinc infectatsmés. Entre els morts hi figura un matrimoni holandès i una dona alemanya. Entre els malalts greus figura un turista britànic ingressat a l’uci de Johannesburg, el metge del vaixell, que finalment no serà destinat a les Canàries, sinó als Països Baixos, i un ciutadà suís que ja es troba hospitalitzat a Zuric. Amb aquest últim positiu, l’OMS ja eleva a vuit el nombre d’infectats.

La cronologia dels fets és la següent: el 6 d’abril, 17 dies després d’haver salpat, un home holandès de 70 anys comença a tenir febre, mal de cap i abdominal i diarrea. El quadro mèdic es complica i mor l’11 d’abril: els passatgers viatgen amb el cadàver a bord durant gairebé dues setmanes. Finalment, el seu cos és repatriat cap als Països Baixos, país d’origen, a l’illa remota de Santa Elena –a l’oceà Atlàntic– via Johannesburg. La seva dona, que acompanya les seves restes mortals, també ha començat a tenir símptomes i el 25 d’abril mor a la capital sud-africana. Allà s’activen les alertes sanitàries per hantavirus.

Mentrestant, en el creuer, un turista britànic comença a presentar símptomes compatibles amb la pneumònia i, a l’empitjorar, és evacuat el 27 d’abril des de l’illa d’Ascensió cap a Sud-àfrica, on ingressa a l’uci d’un hospital de Johannesburg. Un dia més tard, el 28 d’abril, una dona alemanya diu que se sent malament, desarolla símptomes de pneumònia i acaba morint el 2 de maig, dia en què el pacient britànic dona positiu per hantavirus.

El 3 de maig el barco arriba a aigües de Cap Verd. Quatre passatgers més presenten febre alta juntament amb símptomes gastrointestinals. Equips mèdics a Cap Verd examinen la situació i no donen permís per desembarcar els malalts. Entre els contagiats figura el metge del creuer, que serà evacuat a les Canàries, i un ciutadà suís que ja està sent tractat a Zuric. Aquest dimecres, l’OMS ha evacuat tres infectats, entre ells el metge, als Països Baixos.

Més enllà del passatge, un ciutadà francès està sent investigat com a cas sospitós d’ hantanavirus per contacte amb el pacient suís: segons les primeres informacions, va viatjar en el mateix avió que el cas confirmat que es troba sota tractament a Zuric.

Com es van infectar els afectats?

L’OMS ha confirmat aquest dimecres que l’hantavirus que ha causat les tres morts en el creuer és de la variant dels Andes, única de la qual s’ha documentat transmissió entre humans. La identificació ha sigut possible gràcies a una mostra presa mitjançant PCR d’un passatger infectat, ha comunicat el Centre de Malalties Virales Emergents dels Hospitals Universitaris de Ginebra (HUG).

La principal hipòtesi de l’organisme és que el primer infectat es va contagiar a l ’Argentina i després s’ha transmès de persona a persona. La via més comuna és inhalar pols o aerosols contaminats amb orina, excrements o saliva de rosegadors. També pot passar per contacte amb aquestes secrecions en mucoses o ferides, i rares vegades per mossegada o esgarrapada.

Quin tipus de virus és l’hantavirus i quina letalitat té?

No es considera un virus que es transmeti fàcilment, com en el cas de la grip o la Covid-19, ja que requereix una convivència intensa o intercanvi de fluids. Entre els seus símptomes figuren la febre, els dolors musculars, el mal de cap i abdominal, i la dificultat respiratòria. La seva letalitat, no obstant, és molt elevada, ja que pot arribar al 40% dels casos i fins a un 30% a l’uci. Un dels hàndicaps és que no existeix un tractament farmacològic.

Som davant una alerta sanitària?

Malgrat que la letalitat del virus és molt elevada, de moment els experts consultats descarten que estiguem davant una possible epidèmia a causa que, en principi, la seva transmissibilitat és molt limitada. En aquest sentit, Oriol Mitjà apunta que el risc per a les Canàries – on el vaixell arribarà dissabte – és «baix» per a la població general, ja que «en cap cas estarà a poca distància dels passatgers». Però «alt» per al personal portuari i sanitari, que hauran d’utilitzar equips de protecció individual (epis) «adequats»: mascaretes FFP2, bates i ulleres. Epidemiòlegs com Joan Caylà creuen «impossible» que aquest brot provoqui una pandèmia.

Quan arriba el creuer a les Canàries i quines mesures s’hauran d’activar?

Segons la Ministra de Sanitat, Mónica García, el barco arribarà en «tres o quatre dies», més probablement dissabte, al port de Grandilla de les Canàries, sense que això suposi «cap risc» per a cap ciutadà de les illes ni tampoc per a l’«activitat econòmica» de l’autonomia. Els 14 espanyols, entre els quals hi ha cinc catalans, seran examinats a les Canàries i posteriorment evacuats en un avió militar a Torrejón de Ardoz (Madrid). Des d’allà seran traslladats l’ Hospital Gómez Ulla de Madrid, on se’ls faran les proves pertinents i guardaran quarantena si tenen símptomes, ha dit la ministra. Si no presenten símptomes, seran traslladats a les seves respectives comunitats. De moment, tots els espanyols es mantenen asimptomàtics.

Qui són els passatgers i quin tipus de creuer el ‘Hondius’?

El creuer ‘MV Hondius’ va partir el 20 de març del port d’Ushuaia, Argentina, amb 149 persones a bord: 88 passatgers i 59 membres de la tripulació.Al passatge viatgen 14 espanyols: entre ells, cinc catalans, tres madrilenys, un gallec, un asturià i una valenciana. L’expedició, que costa entre 15.000 i 24.000 euros i fa escala en illes remotes i incursions a l’Antàrtida, és lluny del clixé del creuerista mediterrani: està orientada afixats a la naturalesa i a la fotografia d’alt poder adquisitiu. La majoria de passatgers tenen entre 45 i 65 anys.