«Les ZBE són un embolic»: el vaivé i la lletra petita de les sancions desconcerta els conductors del Vallès

Hi ha una reacció recurrent que representa l’estat d’ànim que provoquen les zones de baixes emissions (ZBE) als veïns de molts municipis. L’esgrimeix l’Estefanía, veïna de Sabadell de 39 anys: «La mesura és un embolic perquè no acabem de saber si ara hi ha sancions activades o no». La ciutadana assegura haver-se assabentat recentment que la ZBE de Sabadell torna a sancionar els vehicles sense etiqueta ambiental després d’haver estat suspesa durant la crisi de Rodalies. L’àrea coberta per la ZBE no l’afecta a ella, però sí al seu pare, que evita entrar al centre amb el seu cotxe. «Per sort, visc just al límit i puc deixar el cotxe allà, si no seria un rotllo», conclou resignada.

El desconcert a què es refereix l’Estefanía és creixent a grans ciutats on les ZBE han entrat definitivament en vigor després d’una erràtica fase d’implantació, com passa a Sabadell i Terrassa. No només pel vaivé de les sancions, sinó també per la lletra petita de la regulació: a les cocapitals del Vallès, de fet, hi ha vigent una exempció per a residents al centre que no s’aplica als barris perifèrics. A més de la moratòria que s’ha anat aplicant progressivament en funció dels tipus de vehicles afectats.

Un altre cas és el del Jordi, de 37 anys, veí de Barcelona però visitant habitual de Terrassa, on viuen els seus pares. El seu cotxe no disposa d’etiqueta ambiental i per això evita accedir al centre. «A Barcelona ja em van multar una vegada», rememora. A Terrassa, no obstant, assegura que la situació li resulta més senzilla. «Les ZBE queden molt cèntriques i encara hi ha marge per aparcar fora i després anar caminant», explica.

El Jordi considera que les restriccions afecten més els que viuen dins de les zones delimitades, tot i que la realitat és precisament la contrària en molts casos. Tant a Sabadell com a Terrassa, els residents empadronats dins de la ZBE poden beneficiar-se d’exempcions, una concreció que alguns admeten desconèixer.

«És una limitació que hem de respectar»

Un exemple d’aquest desconeixement és el del Marc, de 26 anys, propietari d’un vehicle sense etiqueta ambiental. Assegura que mai ha rebut una sanció malgrat circular habitualment per la zona restringida. El que no sabia, admet, és que estar empadronat dins de la ZBE eximeix el seu vehicle de possibles sancions.

Més enllà d’aquests dubtes, entre els veïns apareix una sensació compartida: les ZBE no generen una gran preocupació social fora dels que es veuen directament afectats. «No em sembla ni bé ni malament, simplement és una limitació que hem de respectar», resumeix el Josep Maria, veí de Sabadell de 63 anys, que admet estar ja «cansat de l’assumpte».

Tant Sabadell com Terrassa comparteixen bona part de les mesures de les seves ZBE: a més de l’exempció per a residents, permeten circular fins a 24 dies laborables a l’any als vehicles sense distintiu i contemplen excepcions per a persones amb mobilitat reduïda, tractaments mèdics o rendes baixes. No obstant, hi ha algunes diferències en la percepció ciutadana d’aquestes restriccions. Malgrat les similituds, alguns conductors consideren que les restriccions resulten més visibles a Barcelona que al Vallès, on encara hi ha zones pròximes al centre on es pot aparcar fora del perímetre restringit i continuar el trajecte a peu.

Preocupació pel veto a les etiquetes B

Tot i que actualment els vehicles amb etiqueta B (groga) encara poden circular sense problemes, la previsió del veto de cara al 2028 comença a generar inquietud entre alguns conductors professionals. El Leonardo, repartidor de 33 anys que treballa principalment a Terrassa amb una furgoneta amb etiqueta B, reconeix que la seva preocupació arribarà més endavant. «El problema serà si es compleix el que han anunciat que a Catalunya sancionaran els vehicles d’etiqueta B a partir del 2028. Allà sí que m’hauré de preocupar i pensar a canviar de vehicle perquè jo treballo d’això», explica.

Mentre les administracions defensen les ZBE com una eina necessària per millorar la qualitat de l’aire i avançar cap a ciutats més sostenibles, al carrer encara predominen els dubtes i la sensació que molts ciutadans continuen intentant entendre unes normes que, agradin o no, han arribat per quedar-se.

Després d’una primera fase sense sancions perquè els usuaris adaptessin les seves circumstàncies personals, Sabadell i Terrassa han afrontat a principis d’aquest 2026 una nova fase en la implantació de la ZBE, a partir de la qual es poden aplicar multes de 200 euros als vehicles que incompleixin la normativa. No obstant, els camins de les cocapitals vallesanes han sigut diferents. En el cas de Terrassa, l’ordenança municipal es va aprovar inicialment el març del 2024, i va entrar en vigor dos mesos més tard, al maig. No va ser fins un any després, l’1 de maig del 2025, que el sistema va entrar en funcionament, això sí, sense multar. A Sabadell, les càmeres i la cartelleria es va instal·lar a principis del 2025, i el 15 de setembre d’aquell any es va posar en marxa el sistema de lectura de matrícules.

L’ordenança de Sabadellrestringeix la circulació dels vehicles més contaminants al nucli de la ciutat, àrea compresa entre la plaça Catalunya, la ronda Zamenhof, els carrers Vilarrubias, Brujas, Estació, Marquès de Comillas i Latorre, a més de la carretera N-150 –en el tram entre Latorre i la ronda Ponent– i la mateixa ronda Ponent. L’àmbit de la ZBE de Terrassa inclou els carrers dins de l’àrea delimitada pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, el parc de Vallparadís, la carretera de Montcada, la carretera de Martorell, el carrer de Faraday i el carrer de Josep Trueta. Aquestes vies esmentades queden excloses com a tal de la ZBE.