Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La pràctica esportiva es dispara en les persones d'entre 65 i 74 anys

La població que fa esport ha passat del 54% al 63% en només una dècada, amb els principals objectius de millorar la salut i prevenir l’envelliment

Un home va amb bicicleta, al costat de la platja de la Barceloneta.

Un home va amb bicicleta, al costat de la platja de la Barceloneta. / Jordi Cotrina

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Patricia Martín

Barcelona

Ja sigui en un passeig marítim o en un parc, és difícil caminar sense trobar-se amb un grup de runners o gent fent esquats o dominades. La febre per l’esport recorre Espanya de nord a sud, ja que l’evidència científica indica que l’exercici és una de les millors medicines, també contra l’envelliment.

De fet, l’Enquesta d’Hàbits Esportius revela que en 10 anys la pràctica d’exercici físic s’ha incrementat: la població que el practica ha passat del 53,5% al 62,7%. I el grup que més ha crescut, 18 punts, és el de les persones d’entre 65 i 74 anys. El 2015, només tres de cada deu sèniors —d’aquesta franja d’edat— feien esport, de manera ocasional o periòdica, i avui dia són gairebé la meitat, el 48,2%, els que han inclòs l’exercici físic entre les seves tasques habituals. Entre els majors de 75 anys, el percentatge ha passat del 10,9% al 19,5%.

A més, l’enquesta mostra que en els últims anys les motivacions han anat canviant. Si fa unes dècades es feia esport per diversió o per motius socials o estètics, ara estar en forma i mantenir o millorar la salut és el principal al·licient entre els aficionats. També ho han notat als gimnasos. Un estudi recent elaborat per la cadena VivaGym indica que el 45% dels espanyols practica esport per augmentar la seva longevitat, fet que ratifica el canvi cultural i confirma que l’entrenament s’ha convertit en una estratègia preventiva i es busca viure més i millor.

«Tot i que les motivacions estètiques i d’oci continuen vigents, cada vegada més persones busquen els beneficis de salut i longevitat. Un dels motius és que ara entenem millor el gran poder que té l’exercici. Abans es veia com una recomanació per estar millor, però avui s’entén com una necessitat biològica», apunta Marcos Vázquez, divulgador i expert en fitness, que subratlla que la ciència indica que «l’exercici físic és la millor estratègia de longevitat coneguda, perquè pot aportar uns 10 o 12 anys addicionals de vida i el doble en qualitat de vida». «Cap dieta, suplement o teràpia s’hi acosta», remata.

Prescripció mèdica

Segons la seva opinió, s’ha produït un increment de la pràctica esportiva entre els sèniors perquè ara l’exercici està més normalitzat que quan les generacions anteriors van arribar a la jubilació: cada vegada més metges prescriuen aquesta pràctica i s’ha reduït la por a l’entrenament en persones d’edat avançada. «El risc és molt baix si l’exercici es pauta bé i els beneficis són enormes», indica.

A tot això s’hi sumen els beneficis en la salut mental, ja que l’esport, malgrat l’esforç, ajuda a relaxar-se i a sentir-se bé. De fet, segons l’enquesta, el 98% dels seus usuaris assegura que entrenar millora la seva autoestima.

«Durant anys, el fitness s’ha associat a l’estètica. Avui les dades ens diuen una altra cosa: la gent entrena per cuidar-se, gestionar millor el seu estat d’ànim i viure més anys amb qualitat. Que gairebé tots els nostres usuaris relacionin l’exercici amb la millora de la seva autoestima confirma que el gimnàs és molt més que un espai per canviar el cos; és un espai per enfortir la confiança en un mateix», opina Daniel Galindo, directiu de VivaGym Group.

Exercicis de força

En aquest escenari, si hi ha un tipus d’entrenament que està en auge, són els anomenats exercicis de força. Abans el cardio era l’activitat protagonista als gimnasos, amb l’aeròbic, la zumba o l’spinning, però ara predominen les classes de sèries dissenyades per millorar la resistència i augmentar la massa muscular, aïllades o combinades amb exercicis cardiovasculars.

A més, les sales de musculació estan cada vegada més plenes, entre altres motius perquè les dones han perdut la por d’ocupar un espai abans molt masculinitzat. Segons dades d’una altra cadena de gimnasos, Basic-Fit, la meitat de les seves sòcies ja inclou els exercicis de força en les seves rutines, amb un creixement interanual del 27%.

«Estem vivint un canvi significatiu. Moltes dones s’apropen a l’entrenament de força no per una qüestió estètica, sinó per salut, per autonomia i per sentir-se més fortes en el seu dia a dia. La força ha deixat de ser un territori exclusivament masculí per convertir-se en un espai compartit. I ja no existeix un únic perfil de dona que entrena força, explica Tatiana Verbruggen, directiva de Basic-Fit.

De nou, en el canvi cultural hi té una gran influència l’evidència científica, ja que els exercicis de força serveixen per preservar la massa òssia i muscular i prevenir, per tant, lesions i malalties com l’osteoporosi i la sarcopènia. A més, milloren la salut cardiovascular, regulen el sucre en sang, redueixen el greix i, en general, disminueixen el risc de mortalitat. S’han convertit en una de les millors receptes per incrementar la longevitat.

Tracking Pixel Contents