Licitades les obres per transformar en un parc la pedrera de Castelldefels que amagava fòssils de rinoceronts prehistòrics

La transformació de l’històrica pedrera de Ca n’Aymerich de Castelldefels (Baix Llobregat) avança. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha licitat les obres per reconvertir l’espai, que durant anys va funcionar com un pàrquing de camions, en un parc obert a la ciutadania. El projecte, desenvolupat pels estudis d’arquitectura Batlle i Roig (BIR) i Simon i Blanc (SBS), compta amb un pressupost base de licitació de quatre milions d’euros i les empreses interessades a desenvolupar-lo tenen temps per presentar les seves ofertes fins al pròxim 1 de juny.

Tal com consta en la memòria elaborada per SBS i Batlle i Roig, el projecte contempla un «equilibri entre la recuperació ambiental i natural de l’entorn amb diferents punts d’activitat esportiva, lúdica i punts de trobada per a tots els ciutadans». La primera fase correspon al tram inferior de l’àmbit, amb un caràcter més urbà amb connexió amb el Camí del Fondo de Ca n’Aymeric i el carrer de Dolores Ibárruri. Queda aquí exclosa la superfície de la plataforma alta, antiga terrassa que funcionava com a aparcament de camions pròxima a la cova del Rinoceronet i l’espai de nidificació del Gran Duc. En cas de complir-se els terminis previstos, les obres podrien iniciar-se el setembre d’aquest mateix any.

Aquest espai, avui en desús, és també el lloc on fa temps es van localitzar importants restes fòssils. Va ser allà, en l’ara denominada ‘cova del rinoceront’, on un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) va confirmar que fa uns 130.000 anys per aquesta zona del Baix Llobregat campaven rinoceronts prehistòrics. En l’excavació també es van identificar fòssils de tortugues mediterrànies, elefants, cérvols i bòvids, a més de diversos exemplars de rinoceront.

El futur àmbit, ubicat en terrenys de propietat municipal, preveu comptar amb zones verdes arbrades amb vegetació autòctona, un espai d’interpretació de la ‘cova del rinoceront’,espais esportius o «un petit amfiteatre exterior com a punt de trobada i descans», entre d’altres. També estan previstos diferents equipaments pensatsper a tots els públics». Entre ells s’inclouen àrees de jocs infantils, un amfiteatre a l’aire lliure, un espai específic per a gossos, camins per passejar i practicar esport, així com pistes de bàsquet i de ‘pickleball’. A més, el recinte «comptarà amb un sistema de tancament nocturn per garantir la seguretat i bon manteniment de l’espai», assenyala l’ajuntament.

Del campament militar al parc aquàtic fallit

Tal com recull el projecte, el nom i origen de Ca n’Aimeric provenen d’una antiga masia, esmentada en fonts històriques des del 1391. Tot i que la pedrera, explotada per l’empresa Cubiertas i Tejados, S.A., va començar a treballar el 1945, el nom de l’àmbit troba els seus orígens diversos segles enrere. Aquest prové d’una antiga masia amb mencions des d’almenys el 1391 i que era propietat de la família Aimeric. Al seu torn, durant l’últim segle els seus usos i funcions han canviat al llarg dels anys. Per exemple, el 1955, en ple franquisme, es va instal·lar un campament militar, que, segons alguns estudis, es va enfocar en la instrucció de nous reclutes.

Després d’anys d’inactivitat, el 2001 es va arribar a aprovar un pla per edificar un gran parc aquàtic en aquest espai natural. Un projecte que incloïa grans tobogans i una piscina d’onades, entre altres atraccions, però va aixecar polseguera entre veïns de la zona. Aquests van arribar a manifestar-se a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per mirar d’aturar-lo.

Ja amb el projecte del parc temàtic aturat, el 2006 es va firmar un conveni amb una associació de camioners per a implementar un pàrquing de camions. Així, el regidor de medi ambient de Castelldefels, Pedro Paredes, rememorava fa un any en declaracions a aquest diari també com el 2020 la Junta de Govern Local de llavors va proposar un estudi per a la implementació d’un tanatori, en una parcel·la pròxima a l’accés de la pedrera. Una altra idea que va rebre el rebuig veïnal. Va ser el 2024 quan l’executiu local va rescindir en conveni amb els camioners i «va alliberar l’espai», i el va deixar buit així per plantejar el nou parc.