Metges proposen donar antihistamínics als viatgers asimptomàtics

En la primera onada de la pandèmia, el març del 2020, hi va haver un geriàtric a Espanya en el qual cap ancià va morir de covid ni va arribar a ingressar. Va ser una cosa excepcional en un moment en què el virus es va acarnissar amb les residències. Però les proves van demostrar que tots aquells ancians van passar la infecció. Van ser asimptomàtics. Tots havien sigut tractats preventivament amb antihistamínics per a l’al·lèrgia. Va passar a Yepes, Toledo, i el responsable d’aquesta estratègia va ser un metge de família –"metge rural"– ja jubilat: Ignacio Morán.

La seva estratègia no va ser seguida pel Ministeri de Sanitat, que va apostar per les vacunes i els antiretrovirals. L’experiment del doctor Morán, no obstant, va ser revisat i publicat després en articles científics. I va ser replicat, també amb èxit, a Terrassa, per metges del CAP Anton de Borja de Rubí –del Consorci Sanitari de Terrassa– i que defensen ara administrar preventivament, durant 40 dies, antihistamínics a tots els passatgers del creuer MV Hondius, així com al personal sanitari i contactes.

En el cas dels simptomàtics, es defensa la prescripció d’antihistamínics juntament amb azitromicina, un tipus d’antibiòtic. "L’hantavirus, com el coronavirus, té un mecanisme fisiopatològic que és com una tempesta de citocines, unes proteïnes del sistema immunitari. Es tracta d’una resposta immunològica excessiva per eliminar el virus que acaba destruint el pulmó. Creiem que també aquí els antihistamínics podrien disminuir-la", defensa Anna Puigdellívol, metge del CAP Anton de Borja.

L’hantavirus no disposa de tractament específic. Els antihistamínics són fàrmacs "innocus" i econòmics. Segons aquests metges, en el pitjor dels casos no serien efectius en aquest brot, però en cap cas perjudicarien els pacients.