"Ara mateix no es pot viure de lloguer de manera digna"

Javier Gil (Madrid, 1985), investigador del CSIC especialitzat en habitatge, publica Generación inquilina (Capitán Swing), un llibre en el qual descriu un mercat immobiliari dominat pels «fons voltor».

Hi ha ara una bombolla immobiliària?

Hi ha una bombolla immobiliària, però que no té res a veure amb la del 2008, perquè no és una bombolla articulada sobre deute, sinó que té a veure amb un munt de diners especulatius que han entrat al sector immobiliari i que han disparat els preus i els ha desconnectat de l’economia real del país i de les famílies. És a dir, els sous d’avui no poden pagar els preus de l’habitatge. Això és perquè són preus especulatius.

I com explota una bombolla d’aquest tipus?

Pot explotar per molts factors. Per exemple, alguna qüestió geopolítica internacional que dispari els tipus d’interès. També, per exemple, perquè comença una crisi econòmica i ja no es poden pagar els preus, perquè creix l’atur. Si ara mateix comencés un nou cicle d’austeritat, una cosa pot portar a l’altra i allà poden començar a créixer els impagaments.

Quina diferència hi ha entre l’«economia rendista» i el capitalisme clàssic?

La diferència central és que el rendisme no produeix riquesa. En l’economia clàssica, el benefici ve de produir una mercaderia que es ven i genera una plusvàlua, que en part es reinverteix a millorar la producció. En l’economia rendista, el benefici no es genera de produir, sinó de controlar actius.

És un problema generacional o és un problema estructural?

És un problema estructural que s’inicia amb la població que és jove el 2008. Anomeno generació inquilina tota aquesta població que no pot accedir a un habitatge en propietat el 2008, que és quan es congela el crèdit cap a les llars. I les noves generacions s’hi van incorporant també.

"El que determina el benestar és la capacitat d'heretar"

Ofereix dades de la bretxa generacional en la riquesa. La meritocràcia ja no existeix?

Vivim en una societat en què la meritocràcia és un valor central, però on cada vegada importa menys. El que determinarà més el benestar de la població és la capacitat d’heretar un habitatge o l’entrada per a una hipoteca. Perquè aquí el problema no és pagar la hipoteca, és aquesta inversió inicial. En una ciutat com Barcelona, ara mateix els preus estan desconnectats dels salaris. Però no tothom pot heretar, i ara entrarem en una època de redistribució massiva de patrimoni a través d’herències, però serà molt concentrada.

Les actuacions sobre el lloguer en zones tensionades a Barcelona han contingut els preus, però han disminuït l’oferta, diuen les dades.

A cada país on passa el que passa aquí, que s’aprova una regulació que redueix els interessos del rendisme, hi ha una batalla mediàtica i cultural espectacular. Ha passat a Nova York: quan el nou alcalde va dir que volia regular els preus hi va haver campanyes brutals en contra. Es busca generar aquesta alarma social, perquè són tipus d’intervencions que no destrossen el mercat, sinó que redueixen la rendibilitat. Si ara mateix a Espanya hi ha molta població de la generació inquilina passant-ho malament, és perquè hi ha altres grups que estan emportant-se aquests diners.

Llavors diu que és mentida que no hagi funcionat la intervenció.

Completament mentida. El que dic és que hi ha molts interessos darrere d’aquestes anàlisis que abaixen els preus, però disminueix l’oferta. És clar, han omès una variable central: que tota l’oferta està anant al lloguer de temporada, que no està regulat. La llei va deixar un buit obert, jo crec que aposta perquè això passés, i cal regular això, però no és que la llei sigui ineficaç.

Nega que construir més alleugés el problema. Pot explicar-ho?

A Madrid, en els desenvolupaments del sud-est, que estan construint milers d’habitatges, s’estan venent pisos de dues habitacions per mig milió d’euros. En un lloc que no hi ha res, sobre plànol. Al costat de casa meva, a prop del centre de Madrid, hi ha un solar nou on fa dues setmanes que hi ha les màquines i ja ho estan anunciant a Idealista: una habitació, 550.000 euros. Si aquesta és l’oferta d’habitatge nou, com ha d’abaixar això els preus? Si a aquest solar arriba una cooperativa, com és Sostre Civic aquí a Catalunya, que vol comprar i ofereix 10 milions d’euros pel solar, després arriba un fons d’inversió i n’ofereix 15, i després el repercuteix en el preu. Si es deixa en mans d’especuladors, els preus mai baixaran.

El 73% d’espanyols prefereixen comprar que llogar. Què li sembla?

Em sorprèn que no sigui el 100%. Ara mateix no pots viure de lloguer de manera digna en aquest país. Si fas aquesta enquesta a Berlín, et surt tot el contrari. Perquè tenen lloguers indefinits i els preus estan regulats per llei: tu llogues un habitatge amb 20 anys i et quedes allà fins que en tinguis 100 o fins que et moris, si vols, perquè no et poden fer fora, destinant-hi el 15% o el 20% del teu sou. A Espanya, ara mateix un fons voltor que compra, ven i lloga habitatge paga menys impostos que si ho fas tu o ho faig jo. Aquí la regulació premia l’especulació, mentre que allà la impedeix. Llavors, on van els especuladors? A Espanya.

Cita el magistrat Joaquim Bosch, que va dir que, estadísticament, a Espanya és més fàcil que t’assassinin quan vas pel carrer que t’ocupin el pis. Per què es parla tant llavors de l’ocupació?

Perquè genera moltíssims interessos. Totes aquestes campanyes contra l’ocupació el que busquen és trencar l’aliança entre la generació inquilina i la població que viu en un habitatge de la seva propietat, que continua sent la majoritària en aquest país. Aquests discursos el que diuen és: «No et preocupis de la generació inquilina, preocupa’t del poc que tens, perquè no tens gaire. Tu només tens una casa, és l’únic que tens. I com et despistis, te la trauran».

Subscriu-te per seguir llegint