Aquest és el sou que necessites per pagar el lloguer cada mes i viure bé a Barcelona

L’accés a l’habitatge és, des de fa temps, un dels temes de conversa més freqüents entre els joves catalans.

És més, segons dades del baròmetre d’opinió política de la Generalitat de Catalunya de novembre de 2025, l’accessibilitat a un immoble és el tema que més preocupa el conjunt dels catalans: el 31% creu que és el problema més important actualment, un percentatge que ha augmentat des del 23% del març d'aquell mateix any.

I no és pas per a menys: els costos dels lloguers, contínuament a l’alça, i els salaris mínims provoquen que accedir a un immoble digne sigui una tasca complicada per a aquells que volen emancipar-se.

El problema augmenta a Barcelona

Segons dades d’Idealista, el preu del metre quadrat a Catalunya se situava a l'abril en els 17,1 euros, una xifra que, encara que hagi disminuït en un 8,6% respecte al mateix període del 2025, continua fent molt difícil l'accés a l'immoble. De fet, un pis d'uns 80 metres quadrats costaria 1.368 euros a la comunitat autònoma segons la mitjana de preus.

A la capital catalana aquesta problemàtica s’incrementa: com indiquen les informacions del mateix portal, el preu mitjà de l’arrendament a la ciutat de Barcelona es troba en els 22 euros mensuals per metre quadrat, la qual cosa significa que un pis de les mateixes dimensions tindria un cost de 1.760 euros.

Tenint en compte que el 2024 el salari mitjà de la joventut va ser de 1.048,19 euros nets en 12 pagues, segons dades de l'INE, aquests no podrien accedir ni a un pis de 50 m² a Barcelona.

Aspectes preocupants

Segons el Consell de la Joventut d'Espanya, per llogar en solitari una persona jove hauria de destinar més del 100% del seu salari net anual, la qual cosa és totalment inviable.

Un altre dels aspectes més preocupants que ressalta l’entitat és que un 35% de les persones joves emancipades tenen ingressos inferiors a 1.000 euros nets al mes, per la qual cosa es veuen obligades a llogar habitacions.

A més, el 40% dels enquestats afirmen no poder estalviar més de 100 euros al mes, cosa que posa en evidència les dificultats de la joventut per poder establir un projecte de vida independent.

30% dels ingressos

Segons l’entitat, la mitjana que destinen els joves espanyols al pagament de l’habitatge ascendeix a 466,7 euros, i gairebé 4 de cada 10 joves han de destinar més del 40% del seu salari a aquest fi.

Com a cirereta final d’aquestes dades descoratjadores, els experts recomanen no dedicar més d’un 30% o 35% dels ingressos al lloguer.

Per tant, tenint en compte que el preu mitjà d’arrendament d’un immoble de 70 metres quadrats a Barcelona se situa en els 1.540 euros al mes, per poder viure en un pis destinant únicament el 30% del salari mensual al lloguer hauríem de cobrar 5.133 euros al mes.

Compartir pis

Si ens repartim les despeses entre dues persones, hauríem de cobrar 2.566 euros cadascú, una dada massa optimista tenint en compte que el salari més freqüent a Espanya, segons l’INE, és d’una mica més de 1.112,50 euros al mes, tenint en compte les dotze pagues i les dues extres.

Per aquest motiu, molts joves opten per compartir pis: el 87% dels independitzats comparteixen habitatge amb altres persones.

Malgrat això, al voltant d’un 30% dels joves emancipats necessita l’ajuda econòmica de la seva família per poder fer front a l’arrendament.

Anys d’estalvi

Per a aquells que pensin a adquirir un immoble a Barcelona, la situació no canvia gaire, ja que els preus pugen sense parar cada mes.

El preu mitjà del metre quadrat per comprar un habitatge se situa en els 5.221 €/m², per la qual cosa un pis de 70 m² costaria uns 365.470 euros, una xifra que ha augmentat un 7,1% respecte fa un any.

A més, el fet que el banc només financiï el 80% del preu total en demanar una hipoteca, fa que necessitem una entrada de 73.094 euros, cosa que suposa anys estalviant.

De fet, segons el Banc d'Espanya, comprar un habitatge requereix que una llar destini 7,78 anys d'ingressos íntegres a aquesta adquisició, més del doble que fa 30 anys. A més, a Catalunya aquesta xifra augmenta fins als 8,4 i a Barcelona fins als 13 anys.