Carme Noguera, la dona més longeva d’Espanya als 111 anys: «El que més m’agradava era anar a prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets amb les meves companyes»

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil ha acollit avui el dinar d’homenatge a les persones centenàries de Manresa. Durant l’acte, al qual han assistit més de 170 persones, majoritàriament gent gran, s’ha entregat un ram de flors a les 13 dones i als dos homes centenaris que hi han participat. A la capital del Bages, no obstant, viuen més de 60 veïns de més de 100 anys. A la trobada també hi ha anat, arribada des de Taradell, Carme Noguera, la dona més gran de l’Estat, amb 111 anys. Després del dinar, els assistents han pogut disfrutar d’una sessió de bingo musical. Aquest homenatge s’emmarca en els actes de sensibilització contra l’edatisme impulsats per l’Ajuntament.

A dos quarts d’una del migdia han començat a arribar al Museu de l’Aigua i el Tèxtil els avis i àvies juntament amb els seus acompanyants. Abans del dinar, no obstant, Carme Carrió, presidenta de l’Associació de Veïns de les Escodines i autora del llibre Converses amb dones centenàries. Un retrat de la longevitat (2024), ha mantingut una breu conversa amb Carme Noguera, amb qui va establir una relació d’amistat durant l’elaboració de l’obra.

Una de les primeres infermeres

«Fa dos anys que tinc la sort, juntament amb Dolors Estrada –que avui ha llegit un poema durant l’acte–, de ser amiga de Carme Noguera, una dona amb una trajectòria llarga i meravellosa», ha explicat Carrió, que també ha repassat alguns episodis de la vida de la centenària. Nascuda a Olot el 22 d’agost del 1914, Noguera «va ser una de les primeres infermeres formades a l’Escola d’Infermeres de la Generalitat».

Després de treballar durant un temps a l’Hospital Clínic, va tornar a Olot i, posteriorment, es va traslladar a Vic amb el seu marit, amb qui va tenir tres fills. Actualment viu a Taradell amb la seva filla, Dolors Solà.

Carrió també ha recordat algunes anècdotes compartides amb Noguera: «La Carme em deia: ‘El que més m’agradava era anar amb les mesves companyes a prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets’». La mateixa Noguera ha explicat que va estar a punt de marxar als Estats Units per continuar la seva formació, però finalment la van reclamar des d’Olot perquè comencés a treballar al CAP.

Durant la conversa s’ha destacat la seva tasca com a parella lingüística de persones nouvingudes entre els 95 i els 100 anys. «M’agrada aprendre i, si puc ensenyar, també m’agrada fer-ho», ha afirmat. Actualment participa un dia a la setmana en un cor. Una altra de les seves grans passions havia sigut la lectura, una activitat que ha hagut de deixar a causa de la pèrdua de visió. Per això, diverses persones voluntàries visiten casa seva per llegir-li llibres.

Essencial mantenir-se activa

Per tancar la conversa, Noguera ha assegurat que, per viure molts anys i disfrutar d’una vellesa tranquil·la, és essencial mantenir-se activa: «Si no teniu ganes d’estudiar i de fer coses, ni ho intenteu».

Després de la lectura d’un poema a càrrec de Dolors Estrada, s’ha projectat un vídeo amb petites entrevistes a persones centenàries de Manresa. En aquesta recopilació de testimonis s’ha posat de manifest la vitalitat que moltes conserven, la senzillesa amb què afronten la vida, el valor de les petites coses i, sobretot, la importància de cuidar i estimar les persones més pròximes.

A més de la presència dels avis i àvies homenatjats i dels seus familiars, al dinar també hi han assistit l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; la regidora de Drets Socials i Persones Grans, Mariona Homs Alsina, i diversos representants de les entitats de persones grans de la ciutat.

«Arribar als 100 anys és un exemple de força, resiliència i saviesa»

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha sigut l’encarregat d’obrir la trobada amb un discurs institucional. «Em fa molta il·lusió perquè és la primera vegada que fem un homenatge com cal a les nostres persones grans», ha afirmat a l’inici de la seva intervenció.

Aloy ha destacat que aquest acte «és una oportunitat per celebrar la vida» i «per reconèixer la vostra trajectòria, experiència i compromís amb la societat». L’alcalde també ha posat en valor tot el que han viscut les persones centenàries al llarg de la seva vida: «Tenir cent anys o més significa haver passat per una república, un cop d’Estat, una guerra civil, una dictadura de quaranta anys i, afortunadament, també cinquanta anys de democràcia. Vosaltres heu contribuït enormement a construir un país democràtic».

Per aquesta raó, ha remarcat que la jornada estava dedicada plenament als homenatjats: «Avui és un dia per agrair-vos la vostra contribució a la societat i a la ciutat». «Heu passat moments molt difícils, però també heu tirat endavant famílies», ha assenyalat Aloy, que ha afegit que «cuidar-vos, respectar-vos i agrair-vos tot el que heu fet és un deure». L’alcalde ha tancat el seu discurs assegurant que «arribar als 100 anys és un exemple de força, resiliència i saviesa acumulada al llarg d’una vida plena d’experiències».