Nadons a la piscina: els beneficis reals i el risc de voler que aprenguin massa aviat

Portar els nadons a la piscina pot ajudar-los a familiaritzar-se amb l’aigua, guanyar llibertat de moviment i reforçar el vincle amb la mare, el pare o la persona que els acompanya. Però els especialistes insisteixen en una idea clau: la matronatació no fa que un nadó sàpiga nedar ni elimina el risc d’ofegament. Jose Manuel Pereira, monitor i gerent del Gimnasio Arenal, ho deixa clar quan una família arriba amb aquest objectiu: si volen que el nadó «aprengui a nedar», això no és el que trobaran a la sessió.

Miriam de Cal, gerent del centre Nubes Blancas, també alerta d’aquesta confusió: «Moltes famílies venen amb la falsa idea que el que volen és que els seus nadons aprenguin a nedar per seguretat». Encara que hi hagi infants que aprenguin a nedar amb 18 mesos, remarca, «això no dona cap mena de seguretat». La vigilància adulta continua sent imprescindible. Salut Pública recorda que els infants han d’estar sempre supervisats dins l’aigua i que, en el cas dels més petits, l’adult ha d’estar a una distància que permeti agafar-los allargant el braç.

Com s’ha d’ensenyar un nadó a estar tranquil a l’aigua

El primer objectiu no és la tècnica, sinó la calma dins l’aigua. El nadó ha d’entrar sempre en braços d’una persona de confiança, sense presses, sense ensurts i sense forçar immersions. Pereira descriu el contacte amb l’aigua com una alliberació: «Recuperen tota la mobilitat que tenen quan són a la panxa de la mare». De Cal hi afegeix que poden moure braços i cames amb molta més llibertat i que els estímuls entren pels cinc sentits: «És una sensació neurològica meravellosa».

Per treballar la flotació, cal fer-ho amb joc i suport constant: sostenir el nadó sota les aixelles, desplaçar-lo suaument, fer que vagi cap a un objecte flotant o moure’l de manera progressiva perquè noti que l’aigua l’empeny cap amunt. L’Escola de Salut de Sant Joan de Déu recomana familiaritzar els infants amb l’aigua des que són petits, però recorda que per anatomia no són capaços de nedar realment fins als 3 o 4 anys. També insisteix que el primer objectiu és que el nen se senti a gust i no tingui por, perquè la por provoca tensió, accelera la respiració i dificulta l’aprenentatge.

La por a l’aigua també s’aprèn

La por a l’aigua no és només cosa dels nens. «Hi ha un gran percentatge de persones que entren amb por a l’aigua», explica Miriam de Cal. Segons ella, passa perquè molts adults no han sostingut mai un nadó dins la piscina, però també perquè moltes famílies no saben nedar o no han tingut una bona educació aquàtica.

L’educadora critica els mètodes agressius, com llançar criatures a l’aigua perquè “aprenguin” a sortir-ne. Ho considera «un abús a la infància» i una de les causes que molts adults acabin tenint pànic al medi aquàtic. «El teu primer bateig aquàtic hauria de ser a la falda de la teva mare o del teu pare», defensa. Els experts en seguretat aquàtica també avisen que a Espanya no hi ha dades oficials sobre el nivell real de natació de la població, però sí un dèficit de formació: molts adults creuen que saben nedar, quan en realitat només floten o es desplacen amb nocions bàsiques.

Ofegaments a Catalunya: les dades que obliguen a extremar la prudència

La seguretat aquàtica infantil continua sent un repte. La Generalitat va tancar la campanya d’estiu del 2024 amb 17 morts a les platges catalanes i 7 a piscines; en el cas de les piscines, una de les víctimes era menor d’edat. També es van atendre 153 persones per ofegament a platges, rius, piscines i embassaments, 60 de les quals en piscines.

El balanç del 2025 va tornar a ser dur: durant la campanya d’estiu van morir 28 persones ofegades a Catalunya, 20 a platges, 4 a piscines i 4 en aigües interiors. A les piscines hi va haver 28 persones ferides, la majoria menors d’edat. A escala estatal, el Ministeri de Sanitat va comptabilitzar el 2023 un total de 54 morts per ofegament en menors de 20 anys i 207 en persones de 65 anys o més; a més, 199 menors de 18 anys van ser hospitalitzats per ofegament, gairebé la meitat menors de 10 anys.

Què han de tenir clar les famílies

La piscina per a nadons pot ser positiva si es fa amb professionals, aigua adequada, temperatura confortable, sessions curtes i una persona d’aferrament dins l’aigua. Fins als sis mesos, Pereira recomana sessions d’uns 25 minuts; després es poden ampliar fins a mitja hora. L’objectiu és que el nadó associï l’aigua amb seguretat, joc i calma, no amb pressió.

Els flotadors i maniguets no poden substituir mai la vigilància. Canal Salut recomana que els infants que no saben nedar duguin un dispositiu adaptat a l’edat que afavoreixi la flotabilitat i mantingui el cap fora de l’aigua, però també recorda que els menors de 14 anys no han d’entrar a la piscina sense una persona adulta i que els infants han d’estar controlats en tot moment. La millor prevenció combina tres coses: aprendre a nedar, educació aquàtica i un adult atent sense distraccions.