¿Llevar-se a les cinc del matí és saludable? Neuròlegs adverteixen que pot tenir "un impacte negatiu" en la salut

Els agrupen sota la denominació d’"El Club de las 5 de la mañana". Sota aquesta etiqueta, trobem influencers que aconsellen llevar-se obligatòriament a aquesta hora per millorar la productivitat i ser emprenedors estrella. Defensen que és l’hora ideal perquè el cos rendeixi a la màxima potència la resta del dia. No obstant això, contra aquesta creença que fa temps que intenten fer viral, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) adverteix que no hi ha base científica. És més, els seus neuròlegs indiquen que "pot desencadenar conseqüències negatives per a la salut per a la majoria de la població".

La SEN afegeix que "des d’una perspectiva mèdica, imposar un horari de vigília sense respectar les necessitats individuals pot generar un dèficit crònic de son".

Llevar-se a les cinc del matí no és, per si mateix, un hàbit saludable en absolut

La doctora Celia García Malo, coordinadora del Grup d’Estudi de Trastorns de la Vigília i el Son dels neuròlegs espanyols, puntualitza que llevar-se a les cinc del matí no és, per si mateix, un hàbit saludable en absolut. Depèn de a quina hora te’n vas a dormir, quant dorms i, sobretot, de la teva biologia (cronobiologia i cronotips).

¿Quin cronotip tens: mussol o alosa?

García Malo, segons informa la SEN, explica que "el cronotip defineix la predisposició natural de cada persona a estar més activa al matí o a la nit, o li és indiferent".

Una part de la població és més matutina. Se’ls coneix científicament com a "aloses", ja que matinar no els afecta el rendiment durant el matí o fins i tot el dia. No obstant això, una altra part de les persones són nocturnes. Les anomenen "mussols". Per a aquest segment, matinar no només és un suplici, els passa factura en el rendiment cognitiu o actiu. Rendeixen més cap a les hores vespertines. Per tant, si se’ls imposa llevar-se molt d’hora, això els afectarà la salut.

Una tercera via és l’estàndard, que a Espanya seria tenir el son en una franja intermèdia, per exemple de 23.00 a 7.00 hores o de 00.00 a 8.00.

Modificar el patró del cronotip pot passar factura

La neuròloga deixa clar que "aquest patró no és una qüestió d’hàbits o disciplina, com de vegades es fa creure. Intentar modificar-lo de manera agressiva és equivalent a anar constantment en contra del propi rellotge biològic. I això pot actuar com a desencadenant per patir insomni o tenir una pitjor eficiència del son".

Afegeix que pot derivar en conseqüències sobre la salut, "empitjorant la funció cognitiva, l’estat d’ànim i reduint els nivells d’energia". L’ideal, segons exposa aquesta neuròloga, seria adequar la nostra feina, vida social o acadèmica sobre la base del nostre cronotip, ja que ofereix beneficis per al nostre descans.

Cal recordar que mentre descansem de nit el cos aprofita per eliminar les substàncies neurotòxiques del cervell i consolidar la memòria, així com la regulació emocional.

Si el cos es troba amb falta de son durant un temps prolongat, pot haver-hi un augment del risc de patologies neurològiques i psiquiàtriques. "Diversos estudis han demostrat que dormir menys de sis hores diàries de manera habitual augmenta fins a un 30% el risc de deteriorament cognitiu i s’associa amb un risc més alt de malalties neurològiques i neurodegeneratives com l’alzhèimer, a més de la depressió o trastorns d’ansietat", alerta la SEN.