La derrama que pot arribar als 40.000 euros: els ascensors entren en una nova etapa d’inspeccions

Els ascensors han deixat de ser un luxe per convertir-se en una necessitat diària, sobretot en blocs de pisos amb persones grans, famílies amb criatures o veïns amb problemes de mobilitat. A Espanya, segons la Federació Empresarial Espanyola d’Ascensors (FEEDA), el parc d’ascensors ja arriba als 1.199.896 aparells, amb dades consolidades a 31 de desembre del 2024. Catalunya és la comunitat amb més ascensors de l’Estat, amb 215.374 unitats, per davant de Madrid, Andalusia i el País Valencià.

La demanda no para de créixer, perquè cada vegada més comunitats volen adaptar edificis antics a les necessitats actuals. La mateixa FEEDA defensa que “l’ascensor no és un luxe, és un mitjà de transport necessari per a qui viu en edificis d’habitatges”. Però aquesta necessitat ara arriba acompanyada d’una altra obligació: revisar si els aparells compleixen la nova normativa de seguretat.

Com es pot demanar un ascensor a la comunitat?

Quan una comunitat no té ascensor i un veí vol instal·lar-ne un, el primer pas és demanar que el tema s’inclogui a l’ordre del dia de la junta de propietaris. La Llei de Propietat Horitzontal estableix que la instal·lació d’un ascensor per eliminar barreres arquitectòniques requereix el vot favorable de la majoria dels propietaris, que també han de representar la majoria de quotes de participació.

Ara bé, hi ha casos en què la comunitat no pot mirar cap a una altra banda. Si ho demana una persona amb discapacitat o major de 70 anys, la llei considera obligatòries les obres d’accessibilitat, inclosa la instal·lació de rampes, ascensors o altres dispositius, sempre que el cost anual repercutit, un cop descomptades les ajudes públiques, no superi les dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.

La nova normativa que posa el focus en la seguretat

El gran canvi arriba amb el Reial decret 355/2024, aprovat el 2 d’abril, que regula la nova ITC AEM 1 Ascensors. El BOE recull que aquesta instrucció afecta la posada en servei, les modificacions, el manteniment i les inspeccions dels ascensors, així com l’increment de la seguretat del parc existent.

El Ministeri d’Indústria i Turisme també inclou aquesta norma dins el marc reglamentari dels aparells d’elevació i manutenció, i el Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya recorda que l’entrada en vigor de la nova ITC AEM 1 es va produir l’1 de juliol del 2024.

A la pràctica, això vol dir que moltes comunitats hauran d’adaptar els seus ascensors quan es detecti que no compleixen els requisits tècnics. No s’obliga a canviar tots els ascensors de cop, però sí a corregir les mancances quan apareguin en una inspecció, en una reforma important o en una incidència de seguretat.

Els punts clau són la precisió de parada perquè la cabina quedi ben anivellada amb el replà, la protecció contra el tancament de portes, la instal·lació d’un sistema de comunicació bidireccional per demanar ajuda en cas de quedar atrapat, el control de sobrecàrrega i la substitució d’elements antics com determinades guies de fusta o cilíndriques.

Cada quan s’han de passar les inspeccions?

La normativa manté una periodicitat diferent segons el tipus d’edifici. Els ascensors en edificis industrials o de pública concurrència s’han d’inspeccionar cada dos anys. Els instal·lats en edificis de més de vint habitatges o amb més de quatre plantes servides, cada quatre anys. La resta, cada sis anys.

A més, el titular de l’ascensor —normalment la comunitat de propietaris— és responsable de tenir contractat un servei de manteniment, conservar la documentació i contractar la inspecció reglamentària quan pertoqui. La norma també estableix que la inspecció periòdica no pot ser contractada per l’empresa conservadora.

Quant pot costar adaptar un ascensor?

El cost dependrà de l’estat de l’aparell. Si només calen ajustos menors, la reforma pot rondar els 1.000 euros. Però si l’ascensor és molt antic i necessita una actuació profunda, la factura pot enfilar-se fins als 40.000 euros, segons les estimacions recollides al text original.

Aquest és el punt que més preocupa les comunitats: la possible derrama. I no és un problema menor, perquè una part important dels ascensors en servei tenen molts anys. Segons la informació sectorial citada per la FEEDA, l’envelliment del parc suposa un repte en termes de seguretat, eficiència i accessibilitat.

Hi ha ajudes per pagar aquestes obres?

Sí, però depenen de la convocatòria, del municipi i del tipus d’actuació. A Catalunya han existit línies d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i la supressió de barreres arquitectòniques. En convocatòries de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, la instal·lació d’ascensors en edificis plurifamiliars podia subvencionar-se en un 45%, i la creació d’un itinerari practicable amb ascensor podia arribar al 60%.

També hi ha programes municipals o metropolitans, com els del Consorci de l’Habitatge de Barcelona o el Consorci Metropolità de l’Habitatge, que en diferents convocatòries han inclòs actuacions d’accessibilitat, instal·lació d’ascensors o eliminació de barreres arquitectòniques. El més recomanable és que la comunitat consulti l’oficina local d’habitatge, l’administrador de finques o l’Agència de l’Habitatge abans d’aprovar una derrama.

En definitiva, la nova normativa posa deures a milers de comunitats: revisar, adaptar i modernitzar els ascensors antics. Pot suposar una despesa important, però també busca evitar accidents, millorar l’accessibilitat i garantir que un element tan quotidià com l’ascensor continuï sent segur per a tots els veïns.