Girona ja té més de 1.500 punts de recàrrega per a vehicles
És una de les 18 províncies de l’Estat que ja han assolit o superat l’objectiu de potència instal·lada en infraestructura de recàrrega per aquest any 2026

Diversos vehicles a una estació de càrrega a Girona. / Marc Martí
La província de Girona ja ha superat la barrera dels 1.500 punts de recàrrega d’accés públic per a vehicles electrificats i es consolida com una de les demarcacions que avança amb més marge respecte als objectius fixats. Segons les dades de la patronal ANFAC corresponents al primer trimestre del 2026, Girona disposa de 1.526 punts operatius, 34 més que al tancament del 2025, i ha superat l’objectiu de potència instal·lada previst per aquest any, amb un grau de compliment del 121%. L’altra cara de la moneda, però, són els 505 punts instal·lats que no estan en funcionament, una xifra que evidencia que el desplegament de la infraestructura continua creixent, però també que una part rellevant de la xarxa no està disponible per als usuaris.
Les dades gironines s’emmarquen en una tendència general de creixement de la xarxa de recàrrega a l’Estat. La infraestructura de recàrrega d’accés públic a Espanya manté la seva evolució i durant el primer trimestre de 2026 ha crescut un 3,8%, fet que suposa un increment de 2.005 nous punts. La xarxa total de recàrrega se situa en 55.077 punts d’accés públic, segons les dades de l’últim Baròmetre d’Electromobilitat elaborat per ANFAC.
Aquest creixement mostra l’avenç de la infraestructura de recàrrega a Espanya, però lluny de l’avenç trimestral mitjà dels últims dos anys. Dels 2.005 nous punts disponibles en aquest període, el 15% són de molt alta potència (a partir de 250 kW), i s’assoleix un creixement equivalent a gairebé la meitat del produït durant tot el 2025.
Aquest increment podria ser encara més gran si es posessin en funcionament els 17.073 punts de recàrrega instal·lats que no estan operatius per diversos motius. Aquest primer trimestre s’han registrat 733 punts d’aquestes característiques. Si estiguessin actius, la xarxa de recàrrega a Espanya augmentaria fins als 72.150 carregadors d’accés públic.
En el cas de Girona, dels 1.526 punts operatius, la majoria són de potència igual o inferior a 22 kW, amb 926 punts. També hi ha 74 punts d’entre 22 i 50 kW, 349 d’entre 50 i 150 kW, 90 d’entre 150 i 250 kW i 87 punts de molt alta potència, iguals o superiors a 250 kW.
Segons dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), a la demarcació hi ha més de 350 estacions de càrrega. La diferència entre aquesta dada i la dels punts de recàrrega és que una estació de càrrega fa referència a l’emplaçament o instal·lació on es poden carregar vehicles, mentre que un punt de recàrrega és cadascuna de les preses o connectors disponibles per carregar un vehicle. Així, una mateixa estació pot tenir diversos punts de càrrega.
Fa unes setmanes, en una jornada organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Bassols Energia, Alejandro Valdovinos, director de Relacions Institucionals de Circutor, explicava que és complicat verificar amb certesa aquestes dades i tenir-ne un control exhaustiu, ja que les xifres poden variar en funció de la font, de l’estat operatiu dels carregadors i de la manera com es comptabilitzen les estacions i els punts de recàrrega.
La demanda del mercat baixa
En el cas de les dades per comunitats autònomes, Navarra, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Cantàbria, Catalunya, Aragó, Astúries i les Illes Balears se situen per sobre de la mitjana estatal en l’indicador global de mobilitat. A més, les regions que més han crescut han estat Castella-la Manxa (+2,5), Castella i Lleó (+2,3) i Cantàbria (+2,2).
A escala europea, els països que lideren el rànquing són Noruega i els Països Baixos. Portugal se situa en la tercera posició, amb un fort repunt del mercat electrificat, amb el 37% de les vendes en el primer trimestre de 2026. L’indicador global europeu, que ha augmentat en 1,9 punts, es veu limitat per una baixa demanda del mercat electrificat en destacades regions d’Europa.
En el primer trimestre de 2026, l’indicador de penetració de vehicles electrificats a Espanya ha avançat 2,5 punts, fins a assolir els 35,9 sobre 100. A l’espera de l’activació del Pla Auto +, el pes de les vendes de turismes electrificats ha mostrat un cert estancament durant els últims mesos.

Interior del concessionari BYD Quadis de Fornells de la Selva. / Marc Martí
Pel que fa a les dades estatals, amb la nova metodologia emprada per a l’elaboració de l’indicador de penetració del vehicle electrificat, Navarra lidera el rànquing amb 50,2 punts sobre 100, seguida de Castella-la Manxa (39,2), Madrid (38,9) i Catalunya (37,8). Entre les regions que més han crescut hi ha Cantàbria (+3,7 punts), Castella-la Manxa (+3,6), Madrid (+3,3) i Castella i Lleó (+3,3).
L’evolució de la mitjana europea, per la seva banda, també ha augmentat en 2,5 punts en el primer trimestre de l’any, fins a assolir un valor de 46,3 sobre 100. El rànquing continua liderat per Noruega, amb el compliment total dels objectius plantejats. Igualment, els Països Baixos (+4), Itàlia (+2,7) i Alemanya (+2,7) són els que registren els increments més grans en aquest període.
En el cas d’Espanya, malgrat les millores, es manté a la cua d’Europa pel que fa a la penetració del vehicle electrificat, situant-se a 10,4 punts de la mitjana europea, per davant d’Hongria (28,3), Itàlia (25) i la República Txeca (22,2).
La infraestructura
El conjunt d’Espanya avança lleugerament en l’indicador d’infraestructura de recàrrega, amb un creixement de 0,7 punts respecte a l’últim trimestre, fet que representa una desacceleració en l’evolució respecte als primers trimestres d’anys anteriors. Aquest indicador arriba així als 14,8 punts sobre 100, amb Castella i Lleó (22,6), Cantàbria (21,1) i Navarra (19,6) al capdavant del rànquing. Tot i això, les millores més importants s’observen a Extremadura (+1,5), Castella i Lleó (+1,3) i Castella-la Manxa (+1,3).
En el cas del conjunt europeu, també creix lleugerament, amb 1,2 punts més. La mitjana suma 29,6 sobre 100, i duplica la puntuació de la mitjana espanyola. Noruega i els Països Baixos continuen al capdavant, tot i que el creixement més gran l’ha registrat Portugal (+2,3).
Per complir amb el desplegament d’infraestructura de recàrrega en termes de potència, d’acord amb la metodologia d’ACEA, serien necessaris 3 kW per cada vehicle elèctric de bateria i 2 kW per cada vehicle híbrid endollable.
En relació amb els objectius establerts al Fit for 55, i tenint en compte el nivell actual de desplegament i les previsions de parc de vehicles electrificats per al 2026, Espanya ha assolit, al tancament del primer trimestre, el 62% de l’objectiu de potència instal·lada.
A escala provincial, 18 províncies haurien assolit o superat els seus respectius objectius de potència instal·lada per al 2026, mentre que 12 se situen per sota del 50%, fet que posa de manifest la necessitat d’intensificar els esforços de desplegament al llarg de l’any per garantir el compliment dels objectius marcats.
Subscriu-te per seguir llegint
- Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»
- Famílies d’una escola denuncien que els seus fills van trobar insectes a la sopa del menjador
- Mansour Gueye, el senegalès que després d’una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: 'No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida
- Aquest és el percentatge del sou que els gironins destinen a pagar el lloguer
- Mil ovelles fan camí des de Crespià
- Bitàcora, el bar de Palamós amb cuina d'alta qualitat: “Pots venir un dia a fer unes braves i un altre dia a menjar ostres”
- Ingressat greu al Trueta després de caure des de diversos metres a la rampa del pàrquing de l’estació d’autobusos de Lloret
- Necrològiques del 7 de juny de 2026