Terapeutes ocupacionals i psicòlegs, els professionals sanitaris que més creixen

Els terapeutes ocupacionals i els psicòlegs amb especialitat sanitària van ser les professions sanitàries que més van créixer el 2025. El 69,5% dels col·legiats l’any passat eren dones, i les professions amb més presència femenina van ser les de logopedes (92,7%), terapeutes ocupacionals (90,0%) i infermeria (84,3%). Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’Estadística de professionals sanitaris col·legiats. Any 2025 de l’INE, publicada aquesta setmana.

En general, el nombre de professionals sanitaris col·legiats a Espanya va augmentar un 2,9% l’any passat respecte del 2024, fins a arribar a 1.038.354. Per sexe, 316.392 eren homes (un 2,4% més) i 721.962 dones (un 3,2% més). Els col·lectius majoritaris van ser els d’infermeres (34,5% del total), metges (31,1%) i farmacèutics (7,9%).

Metges col·legiats

El nombre de metges col·legiats va augmentar en 12.229 persones (un 3,9%) fins a un total de 322.787 l’any 2025. Per la seva banda, els infermers col·legiats es van incrementar en 4.401 persones (un 1,2%), fins a 358.036. Dins d’aquest col·lectiu, 10.301 persones estaven registrades com a llevadores (un 1,8% menys que el 2024). La taxa de metges col·legiats es va situar en 6,51 per cada 1.000 habitants i la d’infermers en 7,22.

En la resta de professions recollides per l’estadística, els increments més grans es van donar entre els terapeutes ocupacionals (9,2%), els psicòlegs amb especialitat sanitària (8,6%) i els físics amb especialitat sanitària (7,7%).

Taxa per habitants

El col·lectiu d’infermers va presentar el 2025 la taxa més elevada per cada 1.000 habitants (7,22). Al darrere es van situar els metges (6,51) i els farmacèutics (1,66). En el cas dels infermers amb especialitat de llevadora, la taxa va ser de 0,96 professionals per cada 1.000 dones en edat fèrtil.

La professió sanitària té una presència majoritàriament femenina: el 69,5% dels col·legiats són dones. L’any 2025 hi havia més dones col·legiades que homes en 14 de les 16 professions analitzades. En canvi, els físics amb especialitat sanitària (32,6%), els protètics dentals (34,3%) i els metges (55,1%) van presentar els índexs de feminització més baixos.

Grups d’edat

Per grups d’edat, els percentatges més elevats de professionals sanitaris menors de 45 anys es van trobar entre els terapeutes ocupacionals (83,8%), els dietistes-nutricionistes (82,6%) i els fisioterapeutes (72,2%). En canvi, aquest grup d’edat tenia menys pes entre els farmacèutics (38,8%), els protètics dentals (39,0%) i els metges (40,4%), assenyala el document.

Per la seva banda, els percentatges més elevats de col·legiats de 65 anys o més es van donar entre els metges (28,0%) i els farmacèutics (19,1%). En els darrers 10 anys, el percentatge de col·legiats menors de 45 anys va disminuir en tots els col·lectius, excepte en el de metges, on va augmentar 4,0 punts. Les davallades més acusades es van registrar entre els òptics-optometristes (19,3 punts menys), els fisioterapeutes (15,9) i els dietistes-nutricionistes i terapeutes ocupacionals (8,9).

En canvi, la proporció de col·legiats de 65 anys o més va augmentar en tots els col·lectius, excepte en els podòlegs. Els increments més importants van correspondre als metges (12,8 punts més), els dentistes (7,4) i els farmacèutics (6,6).

Per comunitats

El nombre de metges col·legiats va augmentar a totes les comunitats. Els increments més elevats es van donar a les Canàries (7,4%), Castella i Lleó (4,6%) i la Comunitat de Madrid (4,5%). Els més baixos es van registrar a Castella-la Manxa i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (2,4%, 2,4% i 2,5%, respectivament).

Les taxes més elevades de metges es van donar al Principat d’Astúries (7,69 per cada 1.000 habitants), la Comunitat de Madrid (7,62) i Aragó (7,50). Les més baixes es van registrar a les ciutats autònomes de Melilla (3,82) i Ceuta (4,60), i a Castella-la Manxa (4,98).

Pel que fa als infermers col·legiats, les taxes més elevades per cada 1.000 habitants es van registrar a Cantàbria (9,45), la Comunitat Foral de Navarra (8,97) i el País Basc (8,91). Les més baixes es van donar a la Regió de Múrcia (5,24), Galícia (5,38) i les Illes Balears (6,25).