Professors i Educació signen "in extremis" un acord que inclou un augment de 450 euros mensuals

Després de 12 hores de reunió —i d’haver passat la nit tancats al Departament d’Educació—, els principals sindicats de professors i la conselleria han signat un acord que acosta el final d’un conflicte que semblava irresoluble, tot i que queda un últim pas. Ustec i Professors de Secundària (Aspepc) han segellat un pacte per a un increment salarial mensual de prop de 450 euros en quatre anys que, sumats a l’augment estatal acordat per als funcionaris públics, serà de 599,50 euros per a primària i de 633,58 euros per a secundària.

Cal dir que l’acord haurà de ser confirmat pel professorat —segons el compromís assumit per Ustec— en una consulta que es farà dissabte i que s’allargarà fins dilluns, dia en què hi ha convocada una nova jornada de vaga territorial que, de moment, no està desconvocada.

Finalment, 50 euros al mes en quatre anys és la diferència entre la proposta presentada dijous per la consellera, Esther Niubó —document que va ser qualificat com a «definitiu» pel Departament i que va provocar l’encerclament dels sindicats de la vaga a la conselleria— i l’oferta presentada divendres. Un total de 50 euros i 12 hores de reunions en què han passat molt més temps reunits fora de la taula —durant eterns recesos, trucades amunt i avall pels passadissos— que no pas a dins.

El retorn anhelat dels estadis

Més enllà de l’increment d’aquests 50 euros del complement «singular» —aconseguit durant aquest cicle de vagues i vuit reunions en els últims dies—, el nou pacte recull, també en matèria salarial, la creació de 5.000 càtedres a secundària i la recuperació del deute dels «estadis» (recuperar els diners que van deixar de percebre durant el temps en què el primer sexenni es va començar a cobrar als nou anys en lloc dels sis), una de les grans reivindicacions sindicals dels últims anys.

La suma dels tres increments salarials tindrà un cost per a la conselleria d’uns 670 milions d’euros: més de 14 milions per a les càtedres a secundària; entre 300 i 350 per a la recuperació del deute dels estadis, que s’abonarà en cinc anys, i 300 milions per al pagament del nou complement «singular», que ahir va desbloquejar el conflicte.

L’última paraula

Si la consulta al professorat surt «no» —en principi poc probable, ja que Ustec, el sindicat majoritari i organitzador de la consulta, farà campanya pel «sí»—, el sindicat convocaria una vaga el pròxim 8 de juny. La CGT, sindicat amb gran presència en les protestes al carrer, s'ha aixecat de la taula en comprovar que el nou pacte no incloïa cap de les seves línies vermelles (que van des del compromís de no tancar cap línia pública fins a la internalització de les «vetlladores»). El sindicat no només ha assegurat que farà campanya pel «no» a la consulta, sinó que manté les vagues convocades pel que queda de trimestre.

6.300 dotacions a la inclusiva

Més enllà de la qüestió salarial que ha marcat les negociacions, l’acord inclou el desplegament de 6.304 dotacions per a la inclusiva, xifra que ja incloïa el document de dijous i que va fer allargar la signatura del preacord, ja que CCOO i UGT demanaven recollir per escrit que aquestes dotacions són fruit de l’acord del 9 de març —menystingut per Ustec i Aspepc—, mentre Ustec (Aspepc no creu en la inclusiva) defensava que són fruit de les protestes de les últimes setmanes.

Segons ha explicat Ustec en un comunicat, l’acord també inclou arribar al 85% de persones amb plaça definitiva en dos anys, oposicions anuals amb convocatòria de més de 5.000 places pendents, l’eliminació de les entrevistes i la limitació de les places perfilades amb un topall del 3%, el desplegament del pla de reducció de burocràcia i la «incorporació de més PAS» i la «disminució progressiva de ràtios fins a arribar a 20 alumnes a primària i 25 a secundària». Totes aquestes mesures ja estaven recollides prèviament en l’anomenat Acord de País signat al març per CCOO i UGT; fet que ha irritat aquests dos sindicats, que fa mesos que són titllats de «traïdors».

Sortides i colònies

Ha quedat fora de l’acord què passarà amb les sortides i colònies el pròxim any, un dels temes que més preocupen les famílies després que més de 1.200 hagin signat un manifest en què asseguraven que no les faran si no es resol el conflicte (tenint en compte que l’acord no està en cap cas supeditat a la suspensió de les protestes i que el document no inclou cap millora en aquest aspecte). També queda fora el compromís de no tancar cap línia de la pública, una de les grans reivindicacions de l’aFFaC.