El creixement de Barcelona frena i es basa en la immigració davant una natalitat ínfima i la fuga de joves

Barcelona viu una revolució demogràfica sense comparació en els últims anys, com testifiquen regularment les diferents estadístiques i estudis municipals. L’última constatació l’ofereix la lectura del padró a 1 de gener del 2026, unes dades que acaba d’oficialitzar l’Ajuntament i difoses aquest dissabte. La capital catalana trenca la tendència de creixement postpandèmia i estabilitza la seva població, que és avui més internacional que mai, més envellida, més formada i més solitària.

Un retrocés lleu del 0,1% respecte al 2025 deixa la xifra d’1.729.963 persones empadronades al començar l’any en curs. Set dels deu districtes comencen el 2026 amb pèrdues lleugeres de població, mentre que Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu han anotat petits increments. El tinent d’alcaldia Jordi Valls ha situat les dades «en una línia semblant a les d’anys anteriors» i ha atribuït el descens a correccions en el padró: «Les baixes han augmentat perquè s’estan regularitzant situacions de padró de persones que havien arribat a Barcelona però realment no vivien ara aquí». «Barcelona és la porta d’entrada administrativa i física al territori», ha constatat.

La dècima de població perduda certament no és un gran descens en termes històrics. De fet, el total actual de veïns és el segon més elevat dels últims 40 anys. La caiguda seria molt més gran, tot un ensorrament, si la ciutat depengués només del seu creixement natural vegetatiu i deixés d’incorporar veïns a través de la immigració. Perquè els naixements no remunten, sinó que toquen fons: van descendir un 1,3% respecte al 2024.

La ciutat sense nens

Els 11.012 nous barcelonins de bressol nascuts el 2025 constitueixen la natalitat més baixa des del 1900, amb l’única excepció del 1939, l’últim any de la Guerra Civil. Menys d’una quarta part de les llars inclouen menors d’edat. Els noms de nadó favorits han variat poc: Olívia, Sofia, Emma, Júlia i Ona per a elles, i Mateo, Pau, Marc, Pol i Bruno per a ells.

L’altra cara de la moneda són les morts: consten 14.557 defuncions, que descendeixen però menys, un 1% respecte a l’any previ. Així, la diferència entre naixements i morts deixa un saldo de 3.549 baixes en el padró. Només Ciutat Vella, que té un 54,8% de població estrangera, aconsegueix el miracle de registrar més naixements que morts. Per tercer any consecutiu, a més.

Rècord de centenaris i èxode juvenil

L’envelliment del continent europeu es deixa notar també a Barcelona. L’edat mitjana puja lleugerament fins als 44,6 anys i el nombre de persones centenàries arriba a un nou màxim, amb 1.196 residents, dels quals el 82% són dones. De fet, les dones continuen sent majoria a la ciutat, especialment a partir dels 45 anys i de manera molt marcada en les edats avançades.

La crisi de l’habitatge tampoc hi ajuda, com dona a entendre el discret però creixent nombre de barcelonins que abandonen la capital a l’arribar-los l’edat d’emancipar-se i formar una família. El perfil majoritari dels que marxen de Barcelona correspon a persones joves de nacionalitat espanyola, que majoritàriament es muden a altres poblacions de Catalunya (68,4%) i de la resta d’Espanya (23,7%).

EL PERIÓDICO ha retratat aquest fenomen en diferents reportatges i entrevistes els últims anys, per exemple, a través de la mirada de parelles mil·lennistes en plena mudança i de ciutats com Cardedeu que lidien amb aquest èxode inesperat de famílies de la capital. En paral·lel, els 684.077 domicilis que hi ha a Barcelona es deshabiten per dins. Gairebé un terç són llars unipersonals, és a dir, que més de 218.000 persones viuen soles.

Immigració qualificada i jove

Amb aquest tauler de joc, la migració es consolida com el principal motor demogràfic de la ‘nova Barcelona’. Entre els nous residents predominen els adults joves nascuts a l’estranger, que representen el 81,6% de les altes d’empadronats. Un 44% declaren tenir titulació universitària i empenyen el nivell acadèmic de tota la ciutat: avui el 37,4% de les persones de 16 anys o més tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior.

La població originària de Barcelona, que va deixar de ser majoria el 2019, representa ara el 44,6% del total. Hi ha 626.924 persones nascudes a l’estranger, que suposen el 36,2% de la població. Més de la meitat procedeixen d’Amèrica. L’Argentina es manté com el principal país de naixement de la població estrangera, amb gairebé 50.000 persones, seguida de Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, l’Equador, el Marroc, Itàlia, Hondures i la Xina. El 30% dels nascuts a l’estranger han pogut tramitar la nacionalitat espanyola i suposen l’11% del padró.

Amb passaport estranger hi ha actualment 460.409 barcelonins, el 26,6% del total, després de créixer un 0,7%. En total, Barcelona suma 182 nacionalitats. Sense comptar l’espanyola, lideren el rànquing la italiana, la colombiana i la pakistanesa. I en el padró queda sense comptabilitzar tota la població flotant de Barcelona, que hi viu de manera temporal sense empadronar-se i que procedeix de multitud de latituds. Estudiants, visitants, treballadors temporals i immigrants acabats d’aterrar completen el retrat d’una capital catalana en ebullició i radical transformació.