Els sindicats decideixen aquesta tarda si mantenen la vaga mentre voten l’acord amb Educació

Els sindicats educatius mantindran aquest dissabte a la tarda una reunió per decidir què passa amb les mobilitzacions convocades per a la setmana vinent, mentre les bases de cada organització, agrupades en les denominades assemblees de centres educatius, analitzen i voten el preacord assolit divendres a la nit amb la Conselleria d’Educació. La trobada s’ha convocat en l’últim moment, després que sindicats com USTEC mantinguessin al matí que dilluns sí que es portaria a terme la vaga convocada a les comarques centrals i de Girona. «El que debatrem és si es mantenen les vagues i el calendari de la mateixa consulta», ha indicat Iolanda Segura, portaveu d’USTEC. Aquesta consulta s’havia de realitzar inicialment durant el cap de setmana, però al sindicat li han arribat peticions per ajornar-la fins després de dilluns, a fi que els mestres poguessin debatre els termes de manera col·lectiva, amb els seus companys.

«Com que l’acord de vaga va ser unitari, hem decidit tornar a consultar els docents per decidir, també de manera unitària, si cal un alto el foc», ha argumentat Segura, que ha defensat el preacord amb la Generalitat. «La proposta suposa avenços molt importants, aconseguits gràcies a la mobilització i la capacitat de pressió i lluita del col·lectiu», ha destacat el sindicat en un comunicat dirigit als seus afiliats.

Amb tot, afegeix el mateix document, USTEC és «conscient que continuen existint reivindicacions pendents i que serà necessari continuar treballant i mobilitzant-se per aprofundir en la recuperació de drets i la millora de les condicions laborals i educatives». Per aquesta raó, «la proposta de preacord serà sotmesa a consulta al conjunt del col·lectiu, que tindrà l’última paraula sobre la seva validació». Si no s’avala, el sindicat es reserva la possibilitat de reiniciar una nova tanda de protestes a partir del 8 de juny.

Així, si finalment la consulta amb les bases acaba amb la ratificació de l’acord, previsiblement quedarien desconvocades les aturades previstes per a pròxima la setmana. A més de la mobilització de dilluns a Girona i la Catalunya central, dimarts, 2 de juny, estaven cridats a la vaga els docents adscrits al Consorci d’Educació de Barcelona i els de les ciutats metropolitanes. Per a dimecres, a l’atur territorial s’havia citat les plantilles de Tarragona i les Terres de l’Ebre, mentre que per a dijous, 4 de juny, els cridats a la vaga eren els que exerceixen a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran. La setmana havia d’acabar amb una vaga general de tots els centres educatius catalans i amb una gran manifestació del sector a Barcelona. Tot això és el que se sotmetrà aquest cap de setmana a votació, a l’espera que els serveis tècnics de les tres organitzacions acabin de resoldre com fer-ho.

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha dit ser conscient que no es pot garantir que es desconvoquin, tot i que confia que sigui així, ja que és un acord «amb el conjunt de la taula sectorial, amb quatre dels cinc sindicats que tenen representació. «Dependrà de la seva organització, és a dir, si dilluns desconvoquen ja aquesta vaga o mantenen la de dilluns i, en tot cas, poden desconvocar les que hi ha convocades posteriorment», ha apuntat la consellera.

La CGT ho veu encara insuficient

La CGT-Intersindical, que no ha firmat l’acord, continua considerant insuficient l’oferta d’Educació que finalment incorpora 50 euros més que el plantejament anterior per al complement de nova creació per a tots els docents. A quatre anys vista, aquest serà de 173 euros, que, sumat a l’increment del 30% del complement específic acordat amb CCOO i UGT al març i als increments estatals, farà que els docents cobrin uns 600 euros bruts mensuals més d’aquí a quatre anys. «La proposta no contempla qüestions que des del nostre sindicat es consideren mínims, molt mínims», ha lamentat Laura Gené, portaveu de CGT.

A aquest complement cal sumar-hi l ’increment del 30% del complement específic – ja pactat al març – i aquesta suma suposaria un increment de 384 euros per als mestres de primària i de 389,50 euros per als professors de secundària si es té en compte només la part d’increment que aporta la Generalitat. Si s’hi afegeixen els increments salarials pactats a escala estatal per a tots els funcionaris, les quanties són de 599,50 i 633,58 mensuals a quatre anys, respectivament.

A més, s’ha inclòs la recuperació del deute dels sexennis en cinc anys, un plus d’antiguitat que fins al 2012 es cobrava cada sis anys, però que amb les retallades van passar a cobrar-se als nou anys. El 2024, aquesta retallada es va revertir, però el col·lectiu exigia percebre el que no havia cobrat durant el període de retallades, qüestió que ara ha estat acceptada per part de l’administració. Més enllà de l’aspecte salarial, s’hi inclou la convocatòria de 5.000 càtedres per a professors de secundària en dos anys, de manera que serien 2.500 l’any vinent i la mateixa quantitat l’any següent. Pel que fa a les dotacions o places específiques en determinades posicions, la proposta preveu la creació de 6.413 dotacions per a la inclusiva, que s’aniran desplegant progressivament fins al curs 2029-2030.