Quan amb 10 no n’hi ha prou: l’FP superior guanya terreny entre bons brillants que no aconsegueixen la nota per a la universitat

Entre les qualificacions de batxillerat i selectivitat, Gema Alonso, madrilenya de 18 anys, va aconseguir un 10,2 per accedir a la universitat. És una bona nota, ja que la màxima puntuació és 14 atesa la possibilitat de guanyar quatre punts extres amb els exàmens voluntaris de la PAU. Amb el 10,2 no en va tenir prou per entrar a les facultats que volia: Infermeria, on demanaven un 11,7 a l’Autònoma de Madrid, i Veterinària, on calia un 11,8 per a la Complutense. Desanimada, va estudiar la idea de demanar plaça en un altre grau, però cap la va convèncer. Lluny d’enfonsar-se, frustrar-se o prendre’s un any sabàtic, la noia va recordar la xerrada que li havien fet a l’institut sobre la formació professional (FP). «Em vaig animar molt i vaig pensar que era un pla b formidable i perfectament vàlid», comenta.

«Vaig treure de mitjana un 10,2 i no en vaig tenir prou per estudiar Infermeria ni Veterinària. Em vaig apuntar a un cicle d’FP d’Anatomia Patològica, va ser una decisió excel·lent»

— Gema Alonso, estudiant d’FP superior

La Gema va mirar diversos centres de cicle superior i es va matricular en un per cursar Anatomia Patològica. «Va ser una decisió excel·lent, estic traient notes molt bones», explica l’estudiant, que té pensat posar un peu a la universitat quan acabi els dos anys del mòdul. «Segur que trobo una feina com a tècnica superior tot just graduar-me, però ho compatibilitzaré amb una carrera universitària perquè vull continuar estudiant», comenta. En aquest cas, la Gema competirà per entrar a la facultat amb la nota del mòdul (que, de moment, és excel·lent) i es presentarà a la part voluntària de la PAU per sumar-hi els punts extres. «Estic convençuda que aconseguiré la nota de tall», somriu.

«Les notes de tall són estratosfèriques. ¿Qui aconsegueix ara una nota mitjana de 12 o 13 per estudiar Medicina o Matemàtiques?»

— Marta Gutiérrez, directiva en un laboratori

El seu cas no és aïllat. Molts companys de la Gema a Anatomia Patològica també es van apuntar a l’FP superior després de presentar-se a la selectivitat i no aconseguir una mitjana prou alta per entrar a la carrera que volien. És una tendència que es dona, sobretot, en les àrees sanitàries i científiques, en què els llindars d’admissió s’han posat inabastables, també per als estudiants d’alt rendiment.

«Les notes de tall són estratosfèriques. ¿Qui aconsegueix ara una mitjana de 12 o 13 per estudiar Medicina o Matemàtiques?», critica Marta Gutiérrez, directiva d’un laboratori a Madrid que contracta cada any estudiants de cicles superiors duals. Els llindars d’admissió són qualificacions que varien cada any. No les fixen els campus, sinó que depenen de l’oferta de places, la demanda i les notes dels aspirants.

El creixement de l’FP superior

L’FP va superar, per primera vegada en la història, el milió d’estudiants en el curs 2021-2022 a tot Espanya. Des d’aleshores, els cicles passen una etapa de fort creixement, un 32% en els últims cinc anys. No obstant, no tots els mòduls tenen el mateix èxit entre els estudiants. El grau superior –per al qual és necessari acabar el batxillerat, però no la selectivitat– és el que més creix (42%). El seu augment és tan significatiu que s’acosta progressivament a la universitat en nombre d’aspirants. Ja és l’opció de gairebé quatre de cada deu estudiants de batxillerat, segons l’últim informe de l’OCDE ‘Panorama de l’educació 2025’.

Aquests estudis, que atorguen títol de tècnic superior, s’han consolidat tant com a alternativa a la universitat que alguns estudiants, fins i tot, s’hi matriculen abans de fer la PAU. Si aconsegueixen la puntuació, anul·len la reserva i ingressen a la facultat. Però, si no, ja tenen plaça assegurada a FP. Gema Alonso es va haver de matricular en un centre privat perquè els públics ja estaven complets a causa que els tràmits es fan amb temps. Una altra opció era matricular-se en una universitat privada, on les notes de tall no funcionen igual que a les públiques. La seva família, no obstant, no podia assumir aquest cost. Sí que es podia permetre una FP privada, al tractar-se d’una formació de dos anys i no de quatre, com passa amb els graus universitaris.

«Molts dels nostres alumnes tenen prou nota per entrar a la facultat, però ens escullen a nosaltres perquè veuen molt factible treballar i arribar a qualsevol nivell en una empresa»

— Alberto Vila, director de l’ITB

El mòdul superior com a pla b a la universitat (i també com a pont cap al campus) es dona especialment en les àrees sanitàries. En l’àmbit tecnològic, molts estudiants s’inclinen directament per l’FP. «Són alumnes que fugen de la formació clàssica i volen apostar per una de molt més pràctica», explica Alberto Vila, director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), líder en la formació en Ciberseguretat, Programació Web, Programació Robòtica, Programació amb IA i Realitat Virtual. «Molts dels nostres alumnes tenen prou nota per entrar a la facultat, però ens escullen a nosaltres perquè veuen molt factible treballar i arribar a qualsevol nivell en una empresa», destaca Vila. L’FP superior, afegeix, ja no és la germana pobra de la universitat, sinó una altra alternativa perfectament vàlida i, fins i tot, compatible.

Malgrat el prestigi social que ha assolit, Vila reconeix que hi ha famílies que encara tenen prejudicis i s’entossudeixen que el seu fill sigui universitari. «Amb 17 anys, molts joves no saben què estudiar, no ho tenen clar. La universitat és massa exigència. ¿Què passa si creuen que s’han equivocat de carrera? L’FP és més àgil i de seguida t’adones si t’agraden els estudis. L’FP dual, a més, garanteix, com a mínim, el 25% de les hores en una empresa. És molt enriquidor», conclou.

Dificultats

La directiva que contracta cada any estudiants d’FP superior dual també assegura que hi ha estudiants que ingressen a la universitat, però l’any següent se’n van a l’FP superior. «Són alumnes que no troben a la universitat l’entorn adequat o tenen dificultats per seguir el ritme. Per a ells, una carrera és una responsabilitat excessiva i s’atabalen per l’esforç que suposa. També n’hi ha que se’n van de la facultat a l’FP perquè perceben la universitat com a obsoleta, amb professors que es limiten a explicar lliçons», destaca Gutiérrez, que adverteix, no obstant, que els salaris dels universitaris són més elevats que els dels tècnics superiors. «Hi ha molts estudiants que pensen que l’FP superior és l’equivalent de la universitat. I no, l’FP no és una carrera universitària», conclou.