Frenada de l’augment de població a la capital catalana, amb una natalitat ínfima

Barcelona viu una revolució demogràfica sense igual durant els últims anys, com testifiquen regularment les estadístiques i estudis municipals. L’última constatació l’ofereix la lectura del padró l’1 de gener del 2026, unes dades acabades d’oficialitzar per l’Ajuntament i difoses ahir. La capital catalana trenca la tendència de creixement postpandèmia i estabilitza la població, que avui és més internacional que mai, més envellida, més formada i més solitària.

Un lleu retrocés del 0,1% respecte al 2025 deixa la xifra de 1.729.963 persones empadronades al començar l’any en curs. Set dels deu districtes van començar el 2026 amb lleugeres pèrdues de població, mentre que Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu han anotat petits increments. El tinent d’alcaldia Jordi Valls ha situat les dades "en una línia semblant a les d’anys anteriors" i ha atribuït la davallada a correccions al padró. "Barcelona és la porta d’entrada administrativa i física al territori", va assenyalar.

Menys naixements

La dècima de població perduda certament no és un gran descens en termes històrics. De fet, el total actual de veïns és el segon més elevat dels últims 40 anys. La caiguda seria més gran si la ciutat depengués només del seu creixement natural vegetatiu i deixés d’incorporar veïns per mitjà de la immigració. Perquè els naixements no remunten, sinó que toquen fons: van descendir un 1,3% respecte al 2024.

Els 11.012 nous barcelonins de bressol il·luminats el 2025 constitueixen la natalitat més baixa des del 1900, amb l’única excepció de 1939, l’últim any de la Guerra Civil. L’altra cara de la moneda són les morts: consten 14.557 defuncions, que descendeixen però menys, un 1% respecte a l’any previ. Així, la diferència entre naixements i morts deixa un saldo de 3.549 baixes al padró. Només Ciutat Vella, que té un 54,8% de població estrangera, aconsegueix el miracle de registrar més naixements que defuncions. Per tercer any consecutiu, a més.

L’envelliment del continent europeu també es deixa notar a Barcelona. L’edat mitjana puja lleugerament fins a 44,6 anys i el nombre de persones centenàries arriba a un nou màxim, amb 1.196 residents, el 82% dels quals són dones. De fet, les dones continuen sent majoria, especialment a partir de 45 anys i de manera molt marcada en les edats avançades. La crisi de l’habitatge tampoc hi ajuda, com insinua el discret però creixent nombre de barcelonins que abandonen la capital a l’arribar-los l’edat d’emancipar-se.

Amb aquest tauler de joc, la migració es consolida com el principal motor demogràfic de Barcelona. Entre els nous residents predominen els adults joves nascuts a l’estranger, que representen el 81,6% de les altes. Un 44% declara tenir titulació universitària i empeny el nivell acadèmic de tota la ciutat.

La ciutat té 626.924 persones nascudes a l’estranger, que són el 36,2% de la població. Més de la meitat procedeixen d’Amèrica. L’Argentina es manté com el principal país de naixement de la població estrangera, amb gairebé 50.000 persones.

Subscriu-te per seguir llegint