La física t’explica per què no cau l’Ou com balla de Barcelona: de l’equació de Bernoulli a l’efecte Coandă

Aquest dijous 4 de juny Barcelona torna a celebrar el dia de Corpus amb una tradició pròpia i sorprenent, l’Ou com balla. Fins diumenge, 45 espais de la ciutat comptaran amb activitats d’una programació protagonitzada pels claustres i patis decorats i les alfombres florals. En 25 dels 45 escenaris es podrà veure com ‘flota’ i gira un ou sobre el raig d’aigua d’un sortidor bellament decorat. En aquest article d’EL PERIÓDICO pot consultar-se un mapa detallat i els actes clau.

La celebració de Corpus a la ciutat té més de 700 anys d’història i està reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Concretament, el costum de fer ballar un ou està documentat des de principis del segle XVII, però el seu origen molt probablement és anterior. Té un significat ambigu, que s’associa a l’abundància de la primavera per les flors i cireres que s’utilitzen en la decoració de la font, a la puresa de l’aigua en circulació i la fecunditat representada per l’ou.

No és màgia, ¡és física!

El moviment hipnòtic de l’Ou com balla desperta la curiositat de gran part del públic, que es pregunta per què no cau l’ou en cap moment i es manté sempre dalt del raig d’aigua. No hi ha màgia pel mig: el secret és a la física.

Et vam explicar en diversos gràfics com funciona exactament aquest vistós truc. Això sí, hi ha una condició essencial: l’ou ha de ser buit per dins. S’extreu el contingut prèviament mitjançant un petit forat, que se segella amb cera perquè no hi entri aigua.

Al perdre bona part del seu pes, l’ou es torna bastant lleuger perquè el raig d’aigua pugui sostenir-lo, però encara conserva prou massa suficient per no sortir disparat cap amunt. Així, l’ou queda atrapat en una espècie d’equilibri dinàmic: la gravetat l’empeny cap avall, mentre que la força del raig d’aigua l’empeny cap a dalt.

La forma ovalada de l’ou també exerceix un paper important. Quan l’aigua arriba a la base i ascendeix pels laterals, el flux tendeix a envoltar la seva superfície de manera relativament suau. A més, la rugositat i els petits porus de la closca afavoreixen la formació de microcorrents i remolins al voltant de l’ou, que ajuden a mantenir-lo dins del raig en lloc de deixar-lo caure cap a un costat.

Quan l’aigua circula pels laterals de l’ou, augmenta la velocitat i es generen diferències de pressió al voltant de la closca, un efecte relacionat amb el principi de Bernoulli. A les zones on l’aigua es mou més de pressa, la pressió és menor, i això contribueix a «centrar» l’ou dins del flux.

També hi intervé l’efecte Coandă, que és la tendència d’un fluid en moviment –com l’aire o l’aigua– a quedar-se enganxat a una superfície pròxima, especialment si aquesta superfície és corba, en lloc de continuar en línia recta. Això explica que el corrent d’aigua del sortidor tendeixi a adherir-se a la clova corba de l’ou, seguint parcialment la seva forma i ajudant a sostenir-lo.

El «ball» el genera el raig d’una font, que no és perfectament constant. Les turbulències provoquen petites variacions de velocitat i pressió, de manera que l’ou no es manté completament quiet, sinó que oscil·la, gira o es desplaça lleugerament d’un costat a l’altre. Cada desviació modifica el flux que l’envolta i genera noves forces que tornen a empènyer-lo cap a la zona central del raig. Per això l’ou sembla ballar: no està en repòs, sinó en un equilibri inestable però sostingut pel moviment de l’aigua.