El perill dels ignorants: quan una sola persona pot arrossegar tota una societat

Hi ha persones que poden semblar inofensives fins que acumulen influència, poder o capacitat d’arrossegar els altres. El filòsof Emilio Lledó ha llançat una advertència contundent sobre aquest risc: la ignorància no sempre és només una mancança individual, sinó que pot convertir-se en una amenaça per a tota la societat quan qui la porta actua des del poder, des de la política o fins i tot des de la vida quotidiana.

«La ignorància individual és innocent, però un ignorant amb poder és catastròfic per a una societat», ha afirmat el pensador sevillà en una de les seves últimes intervencions públiques. Lledó, escriptor, assagista i una de les veus més respectades de la filosofia contemporània, alerta que el problema no és només no saber, sinó no voler pensar. «Desgraciadament, no voler pensar, dialogar o entendre està a l’ordre del dia en la nostra política», ha dit.

El perill, segons Lledó, apareix quan aquests individus deixen de ser casos aïllats i comencen a actuar en grup. La ignorància col·lectiva pot crear blocs tancats, alimentar discursos simplistes i anul·lar qualsevol intent de diàleg. Quan moltes persones accepten idees sense qüestionar-les, el pensament crític s’afebleix i la societat es torna més vulnerable a la manipulació, a l’autoritarisme i a la violència.

Lledó ho descriu amb una imatge molt clara: parla de «grumolls mentals» que impedeixen que el pensament flueixi. Segons el filòsof, aquests «grumolls mentals que no deixen fluir el pensament i impedeixen el diàleg» s’han anat formant per una mala educació i per la introducció de «grumolls ideològics» que bloquegen la capacitat d’entendre l’altre.

El pensador sevillà no limita aquesta advertència als dirigents polítics. Els individus perillosos també poden aparèixer com a ciutadans corrents: persones incapaces d’escoltar, de dubtar, de raonar o de posar en qüestió les pròpies certeses. Quan aquesta actitud es multiplica, el problema deixa de ser personal i es converteix en social. Una comunitat formada per persones que no volen pensar és més fàcil de dividir, manipular i enfrontar.

Emilio Lledó, nascut a Triana i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, és una de les figures més admirades de la filosofia espanyola. També ha estat reconegut amb el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats, el Premi Nacional de les Lletres i el Premi Nacional de Literatura. Des de fa anys defensa que la gran riquesa d’un poble no és només l’economia, sinó la cultura i l’educació.

Per això reclama més presència de la filosofia a les aules. Segons Lledó, aquesta disciplina és clau per desenvolupar la consciència crítica en totes les etapes de la vida i per combatre el que ell anomena la «temuda ignorància». Sense educació pública, sense pensament lliure i sense capacitat de raonar, la ciutadania queda més exposada als discursos buits i als lideratges perillosos.

La conseqüència més greu d’aquesta manca de pensament és, per a ell, la violència. Lledó la defineix com «la manifestació de qui no té cap raó, però sí que té poder». És a dir, quan una persona no pot convèncer amb arguments, però disposa d’autoritat, influència o força, el risc per a la convivència es dispara.

«Llevat de discretes excepcions, la política està en mans d’ignorants, i el pitjor és un ignorant amb poder, perquè destrossa tot el que té a l’abast», ha recalcat el filòsof. La seva advertència va més enllà d’una crítica política: és un avís sobre el tipus de societat que es pot construir quan la ignorància, la manca d’educació i el menyspreu pel pensament crític deixen de fer vergonya i comencen a ocupar espais de decisió.

Per això Lledó defensa l’ensenyament públic com una eina imprescindible perquè tota la ciutadania tingui les mateixes oportunitats d’accés al coneixement. Per al filòsof, una societat només pot protegir-se dels ignorants amb poder si educa persones capaces de pensar, dialogar i entendre abans d’obeir, atacar o repetir consignes.