TERE! conquereix Endesa Play en una nit de música emergent amb Siloé com a padrins

La segona edició d’Endesa Play ja té guanyadora. La banda madrilenya TERE!, projecte de rock alternatiu liderat per l’artista queer Tere, es va imposar a la final celebrada aquest dimarts 2 de juny a la sala BUT de Madrid, on cinc propostes emergents van defensar les seves cançons en directe abans del tancament de festa de Siloé. La iniciativa, impulsada per Endesa Music Lover, va néixer per donar visibilitat i escenari a artistes joves que comencen a obrir-se camí en la música.

La final va reunir Maddi Alma, Hierva Büena, Paper Lake, TERE! i L4, seleccionats entre prop de 500 artistes participants en aquesta segona edició. Siloé, padrins de l’edició, va tancar les actuacions mentre el jurat deliberava el resultat final i va convertir la gala en una celebració de la música en directe, dels inicis i d’aquella part menys visible de qualsevol carrera, com les hores d’assaig o els dubtes i dificultats inicials.

El primer premi va ser per a TERE!, que actuarà el pròxim setembre al festival Jardín de las Delicias, a Madrid. Tot i això, la resta de finalistes tampoc no se’n van anar amb les mans buides. Hierva Büena, segons classificats, actuaran a l’Icónica Santalucía Sevilla Fest; L4 ho farà a Espacio Zity, a Saragossa; Paper Lake actuarà durant el Playoff final de la Liga Endesa i Maddi Alma tindrà l’oportunitat de participar en la final de la Copa de la Reina de bàsquet 2027. A més, Endesa continuarà acompanyant els grups durant els pròxims mesos amb accions de promoció i visibilitat.

Cinc maneres diferents de pujar a l’escenari

Maddi Alma va ser l’encarregada d’obrir la nit. L’artista basca, que va arribar a la final gràcies al vot popular, va combinar música i dansa en una actuació acompanyada per dues ballarines que van aixecar el públic en diversos moments. En acabar, encara amb l’emoció a flor de pell, reconeixia estar “aclaparada, assimilant encara la nit, però súper contenta”. Per a ella, Endesa Play representa “una oportunitat molt bona per pujar a l’escenari i anar agafant taules”.

Després va arribar el torn de Hierva Büena, el grup sevillà que va convertir la sala BUT en una petita festa d’esperit garrepa. Format per quatre joves d’entre 18 i 20 anys, el grup va néixer fa tot just vuit mesos després de començar a tocar al carrer. Les seves primeres actuacions han arribat de la mà d’Endesa Play i la seva pròxima cita serà ja en un escenari de més envergadura: l’Icónica Santalucía Sevilla Fest. Ells mateixos confessaven abans del veredicte que volien que guanyés TERE! per poder quedar segons i tocar a Sevilla al costat dels seus ídols, Los Delinqüentes.

Paper Lake va agafar després el relleu amb una entrada marcada per la guitarra i un so que va buscar un altre tipus d’intensitat dins de la nit. El seu premi els portarà al Playoff final de la Liga Endesa, una connexió directa entre música i bàsquet que forma part de la identitat del concurs.

TERE!, una veu femenina per a una nova etapa

TERE! va començar fa sis anys, quan la seva protagonista escrivia cançons a la seva habitació amb 15 anys, en plena adolescència i durant la pandèmia. Amb el temps, aquell projecte íntim ha acabat convertint-se en una banda formada íntegrament per dones. “El destí” les va anar ajuntant, expliquen, fins a donar forma a una proposta que reivindica la presència femenina sobre l’escenari sense convertir-la en una etiqueta, sinó com una manera natural d’ocupar el seu espai.

La guanyadora agraeix el camí obert per altres artistes que han decidit prioritzar bandes formades per dones. Aquest gest, diu, “t’anima com a dona a voler pujar a l’escenari, tocar un instrument i voler ser la solista d’una banda”. Aquest premi arriba, a més, just quan el grup presenta disc el pròxim 12 de juny.

Van tancar la competició els catalans L4, el nom dels quals neix de la línia 4 del metro de Barcelona. El seu indie pop-rock va començar a prendre forma fa més de cinc anys en una escola de música. Des d’aleshores, el seu objectiu ha estat “expandir” la seva imatge i les seves cançons per poder dedicar-se a la música, un procés que saben que és difícil i que exigeix moltes hores lluny dels focus. Bona part d’aquesta feina s’ha cuinat “a l’habitació d’en Marc”, un dels membres del grup, on es reunien cada divendres per preparar l’àlbum que van publicar al novembre i on ara començaran a preparar la seva actuació a Espacio Zity, a Saragossa.

Siloé i la paciència com a consell

El punt final de la festa va arribar amb Siloé. La banda val·lisoletana va aterrar a Endesa Play en un any especialment intens per a ells. “No esperàvem res del que ens està passant aquest any”, reconeixien abans de pujar a l’escenari, sorpresos per la notícia que els portarà a actuar aquest dissabte 6 de juny davant del papa Lleó XIV a Madrid.

El missatge de Siloé als finalistes va ser senzill: paciència, metes curtes i feina “a pic i pala”. Jacobo defensava que a qui comença li convé mirar de prop, no obsessionar-se amb el gran salt i assumir que “el camí es fa caminant”. Fito posava el seu propi exemple: passar de tocar a la plaça de la Universitat de Valladolid a grans escenaris “és una gestió que ens ha portat 12 anys. No hi ha més respostes”. Aquest mateix missatge el van repetir després davant del públic, després d’interpretar la primera cançó a la sala madrilenya.

La banda també va insistir a no comparar-se amb altres grups ni intentar copiar camins aliens. “Ens han preguntat durant aquests 12 anys quin ha estat el nostre camí i ja està”, explicaven. En el seu cas, el que els ha portat fins aquí no ha estat cap fórmula secreta, sinó tocar. Tocar molt. En casaments, festes de poble, aniversaris i qualsevol lloc on els cridessin. “No us puc explicar la quantitat de festes de poble que hem fet”, recordaven entre rialles.

Fito reconeixia que aquest aprenentatge encara se l’apliquen a ells mateixos. “Tota l’estona ens ve de gust córrer”, admetia, però de seguida afegia la necessitat d’aturar-se, respirar i entendre cada pas. “Un concurs t’ajuda a visibilitzar el teu projecte, a crear un camí en què tu siguis qui generi la identitat, però el concurs no és el final. Penses que el concurs et salvarà, i no és així”, explicava. Per als qui no van guanyar, Jacobo va deixar una altra idea: “Quan fas música perquè t’agrada, hi ha més probabilitats que passi alguna cosa; i si no passa, continues fent-ne perquè també ets tu”.