“El meu fill va existir”: el crit de les famílies que trenquen el silenci del dol perinatal

Perdre un nadó abans de poder-lo portar a casa no és només perdre un embaràs. És perdre un nom, una vida imaginada i un futur que ja formava part de la família. El dol perinatal, que apareix quan un nadó mor durant l’embaràs, el part o el primer any de vida, continua sent una de les pèrdues més dures i més silenciades.

José Rujano, veí de Can Picafort, ho va viure fa un any. Ell i la seva parella van anar a l’hospital per fer-se una ecografia rutinària quan l’embaràs avançava amb normalitat. Durant la prova, els van comunicar que el nadó ja no tenia batec. El petit Àxel va néixer mort. «No soc el mateix des d’aquell dia, em va canviar la vida», recorda. Tot i això, José ho té clar: «Jo soc pare d’un nen que es deia Àxel, encara que ja no sigui amb nosaltres».

També Lydia Vidal, veïna de Palma, va perdre la seva filla Vega el desembre del 2020, quan estava embarassada de 39 setmanes. Un dia abans, en una revisió, tot semblava anar bé. Aquella nit va notar un moviment brusc i després va deixar de sentir la nena. A urgències li van confirmar que no hi havia batec. Vega havia mort per un nus al cordó umbilical.

Un dolor que costa explicar

Les famílies que passen per una mort gestacional o una mort neonatal descriuen xoc, culpa, ràbia, buit i una tristesa difícil de posar en paraules. El dolor encara pesa més quan l’entorn no sap com reaccionar o intenta consolar amb frases com “ja en tindreu un altre” o “heu de ser forts”.

Però aquell nadó ja existia. Tenia un lloc, un nom i una història. Per això moltes famílies necessiten records físics: unes empremtes, una fotografia, una polsera o una caixa amb petits objectes. Lydia només conserva les empremtes de la seva filla. Amb el temps, lamenta no haver pogut acomiadar-se’n d’una altra manera: «Ara hauria fet coses diferents. Hauria estat més estona amb ella i li hauria fet fotografies».

En el cas dels homes, el dol sovint queda encara més amagat. José explica que moltes vegades s’espera que siguin “els forts”. Lydia recorda que, després de la pèrdua, un psiquiatre va dir al seu marit que havia de ser «l’home de la família» i «resistir». «Com si a ell no li hagués passat també», lamenta.

Quina ajuda poden rebre les famílies?

L’ajuda psicològica és clau després d’una pèrdua així. Pot començar al mateix hospital, amb llevadores, ginecòlegs, infermeres i equips de salut mental quan el centre en disposa. Després, el seguiment pot continuar a través de l’atenció primària, amb derivació a psicologia o salut mental si el dol es complica.

També hi ha associacions que acompanyen les famílies. A les Balears, Estels del Cel ajuda persones que han viscut una pèrdua gestacional o perinatal. La seva presidenta, Iria Sanz, defineix aquest dol com «un procés molt dur, molt solitari i amb poca validació social». Segons explica, el primer acompanyament és decisiu: no és el mateix una comunicació freda que un tracte proper i respectuós.

A escala administrativa, les famílies també poden haver d’afrontar tràmits en ple xoc: documentació hospitalària, comiat, enterrament o incineració, baixa mèdica, permisos laborals, Seguretat Social o Registre Civil. En alguns casos, els nadons nascuts sense vida poden constar al Registre Civil amb un nom, encara que això no tingui efectes jurídics. Per a moltes famílies, aquest reconeixement té un valor simbòlic enorme.

A Girona també hi ha suport per al dol perinatal

A les comarques gironines també hi ha recursos per acompanyar les famílies que passen per una mort gestacional, perinatal o neonatal. L’Hospital Santa Caterina, a Salt, té incorporada l’atenció al dol perinatal dins la seva cartera de serveis, mentre que l’Hospital Trueta de Girona disposa de programes de suport emocional i d’acompanyament amb professionals de psicologia en casos de pèrdua durant l’embaràs o després del part.

Fora de l’àmbit hospitalari, l’associació Bressols Girona ofereix grups de suport, acompanyament emocional i assessorament a famílies que han perdut un fill abans o poc després de néixer. Aquests recursos no eliminen el dolor, però ajuden a posar paraules a la pèrdua i a evitar que el dol perinatal es visqui en silenci.