Les famílies reclamen al Govern un acord en educació «més enllà dels sindicats»

Lidón Gasull, directora de l’Affac, la federació d’associacions de famílies més gran de Catalunya, ha insistit aquest dilluns que el ‘no’ dels docents al preacord amb Educació obre un «nou escenari», que és «necessari explorar». Gasull ha assegurat en una entrevista al ‘Cafè d’idees’ de La 2 que «el que han dit la majoria de docents catalans amb el ‘no’ a la consulta és que això no va de condicions salarials sinó de buscar solucions als problemes estructurals del sistema». «I quan ja no parlem només de condicions salarials, aquestes propostes s’han de construir amb tots els agents de la comunitat educativa i no només amb els sindicats», ha assenyalat afegint que això significa «obrir un altre tipus de negociació diferent», «que posi el focus en la recerca de solucions i a definir un full de ruta per donar resposta als grans reptes que té l’educació pública.

No és la primera vegada que Gasull es pronuncia en aquest sentit. L’Affac ha reivindicat sempre el paper de les famílies com a agents actius en la presa de decisions i fa temps que demana crear espais estables de coordinació entre tota la comunitat educativa per construir solucions conjuntes. De fet, l’Affac va fer ja dilluns passat –abans de conèixer-se el resultat de la consulta– una crida per «abordar de manera col·lectiva» els «reptes estructurals de l’educació pública». Tot i que la federació valora les mobilitzacions dels docents, afirmava ja dilluns –i el resultat de la consulta li va donar la raó– que la millora de les condicions laborals és necessària però «insuficient si no s’acompanya de mesures concretes i planificades per garantir un sistema inclusiu i gratuït».

El gran repte de l’escola inclusiva

Els principals reptes assenyalats per l’entitat són l’educació inclusiva –reclamen una planificació clara de recursos i un augment de professionals especialitzats, i destaquen la codocència com una eina clau per atendre la diversitat–, l’adaptació climàtica [exigeixen accelerar l’adequació dels centres davant la calor extrema, i sol·liciten un calendari públic amb objectius anuals per protegir el benestar d’alumnes i professionals] i els menjadors universals en tota l’etapa obligatòria, eliminant les quotes que, consideren, «haurien d’estar cobertes per finançament públic» per assegurar la igualtat de condicions.

L’Affac posa també el focus en aturar el tancament de línies a l’escola pública [una cosa que també és una de les línies vermelles de la CGT i un dels motius que van fer que s’aixequessin de la taula de negociació i no firmessin el preacord] i reforçar les mesures contra la segregació escolar per aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat, així com en la demanda d’una solució estructural i finançament estable perquè les sortides i colònies, que consideren part del dret a l’educació, no excloguin ningú per motius econòmics.

Amb tots aquests assumptes sobre la taula, l’Affac –preocupada per les declaracions d’aquest dilluns del portaveu del Govern, Albert Dalmau, amb les quals plantejava la necessitat de fer una «reflexió sobre l’escola inclusiva»– se suma a la convocatòria d’una gran manifestació «de país» el pròxim diumenge, 14 de juny, als Jardinets de Gràcia, a Barcelona, on tindran un bloc propi –han quedat davant el Palau Robert– per «un gran acord de país».