El papa Lleó XIV inicia la visita a Barcelona a la catedral amb una crida a la unitat en català i castellà

«Estimats germans i germanes, amb gran goig començo la meva visita resant l’hora sexta en aquesta catedral amb tots vosaltres». Han sigut les primeres paraules que ha pronunciat públicament, en català, el papa Lleó XIV en l’inici de l’homilia, a la qual han assistit la cúria diocesana, voluntaris i seminaristes.

El Papa ha arribat amb cotxe procedent de l’aeroport fins al replà del temple passada la una del migdia, davant l’emoció de la multitud que des de quatre hores abans ha començat a omplir l’avinguda de la Catedral. La Guàrdia Urbana calcula que unes 6.000 persones s’han congregat a la plaça i la Via Laietana per donar la benvinguda al Papa a la ciutat. La cúria l’ha esperat al reixat a les portes del temple, on l’ha rebut el cardenal i arquebisbe Joan Josep Omella com a amfitrió al lloc de màxima representació de l’Església a Barcelona.

Entrega de la Vera Creu

Després de passar pel baptisteri, que està en obres, on van ser batejats els primers indis que van arribar el 1493, ha rebut de mans d’Omella la Vera Creu, que va portar a la catedral Martí l’Humà al segle XIV. A continuació ha entrat a la capella per resar davant sant Oleguer i el sant Crist de Lepant.

Passant davant el cor de la catedral, del segle XIV, fet amb fusta del bàltic per artesans alemanys i francesos, s’ha dirigit cap al presbiteri. Ja assegut a la càtedra, de marbre i amb més de 1.500 anys, el Papa ha pronunciat la seva primera homilia a Barcelona, únicament davant la cúria i les prop de 2.000 persones que s’han reunit a l’interior de la catedral.

Polarització i fragmentació

En les seves paraules ha continuat intercalant fragments en català i castellà. Lleó XIV ha recordat la visita de Joan Pau II a Barcelona. «Va alçar l’ànim acollidor que al llarg de la història ha portat els barcelonins i catalans, a tots vosaltres, a compartir la ciutadania humana i cristiana amb moltíssima gent, i us animava a proclamar davant de l’Església que aquesta ciutat i aquesta regió són un lloc ampli i obert a la fraternitat cristiana. En les seves paraules troben un lloc els rostres de tants germans i germanes que entre vosaltres s’han entregat i entreguen per construir harmonia i comunió, més enllà de tota polarització».

La seva intervenció, d’uns deu minuts, ha girat gairebé íntegrament cap a l’expressió de la necessitat del sentit de la unió. «És important que res destrueixi la unitat per a la qual Déu ens ha construït», ha dit de nou en català. «Barcelona és cap i casal de Catalunya, això dona a aquesta comunitat i a tots vosaltres, barcelonins i catalans, una vocació i responsabilitat especial per convertir-vos, amb l’ajuda de Déu, en constructors d’unitat», ha continuat.

Estimats germans i germanes: amb aquest esperit, en un món esquinçat per guerres i divisions, en una societat cada vegada més fragmentada i individualista, volem ser màrtirs, és a dir, testimonis i profetes d’unitat, acollida, de concòrdia i de pau.

Lleó XIV

«Estimats germans i germanes: amb aquest esperit, en un món esquinçat per guerres i divisions, en una societat cada vegada més fragmentada i individualista, volem ser màrtirs, és a dir, testimonis i profetes d’unitat, acollida, de concòrdia i de pau, fins i tot a costa de sacrificis i renúncies». El Papa ha cridat així a «renunciar a allò superflu per construir sobre el que és essencial».

A continuació, el Papa ha baixat a la cripta on està enterrada des del segle IX santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. Al sortir de la catedral, després de firmar el Llibre d’Or, i davant crits de ‘Visca el Papa’ i aplaudiments, s’ha dirigit breument als milers de persones que es reunien davant el temple, per agrair-los la seva presència. «Gràcies per ser aquí», els ha dit.

Tot seguit ha recorregut el claustre per aturar-se davant la font eucarística de l’ou com balla, que just acaben d’instal·lar aquests dies amb motiu de la celebració del Corpus. El Papa ha acabat d’aquesta manera la primera part de la visita a la ciutat presenciant l’ou que ‘balla’ sobre sortidors d’aigua en claustres, patis i jardins, un dels rituals més reconeixibles del Corpus barceloní.