Eivissa diu prou: l’ampliació de l’aeroport que pot empènyer l’illa al col·lapse
AENA preveu invertir 229 milions d’euros en un projecte que rebutgen institucions, ecologistes i partits

Un dels destins més desitjats: Eivissa
Eivissa és una de les grans destinacions turístiques d’estiu del Mediterrani. Cada temporada alta, l’illa rep visitants que arriben de diversos punts d’Espanya i d’Europa atrets per les seves platges, les cales d’aigua transparent, l’oci nocturn, la restauració, els hotels, les segones residències i una imatge internacional associada al luxe, la festa i les vacances. Però aquest èxit turístic també té una altra cara: la massificació turística, la pressió sobre les carreteres, la falta de serveis públics, l’encariment de la vida i unes infraestructures que, segons les autoritats locals, ja funcionen al límit durant els mesos de més afluència.
Actualment, Eivissa és considerada la destinació turística més massificada d’Espanya. L’illa té només uns 40 quilòmetres de longitud, però el seu aeroport s’aproxima als 5 milions de passatgers anuals. La pressió és especialment intensa durant els mesos d’estiu, quan es concentren les vacances i l’arribada de turistes dispara l’ocupació.
L’ampliació que ha encès Eivissa
En aquest context, la proposta d’AENA d’ampliar de manera molt important la capacitat de l’aeroport ha provocat una onada de rebuig a l’illa. El projecte figura al Document de Regulació Aeroportuària, el DORA 2027-2031, i preveu una inversió de 229 milions d’euros a Eivissa.
La idea d’AENA implica augmentar la capacitat de l’aeroport i fer-hi noves actuacions. Segons el projecte, les portes d’embarcament passarien de les 17 actuals a 32, es construirien nous edificis de milers de metres quadrats i es podrien ocupar nous terrenys rústics situats a pocs metres del parc natural de ses Salines. També es preveu desviar un torrent.
Això ha encès totes les alarmes entre els governants locals, en mans del PP, i les entitats ecologistes. Consideren que l’ampliació és «desmesurada i demencial» i alerten que l’illa no pot assumir més pressió turística. El rebuig ha estat pràcticament unànime: s’hi oposen els ecologistes, el Partit Popular i també el PSOE insular, que només acceptaria millores concretes de funcionament, però no una ampliació que impliqui créixer més.
Més avions, més turistes i més pressió sobre l’illa
El gran temor és que una ampliació d’aquestes dimensions no sigui només una millora tècnica de l’aeroport, sinó una porta oberta a més vols, més passatgers i més saturació. Les entitats conservacionistes Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) i Institut d’Estudis Eivissencs avisen que, si el projecte tira endavant, Eivissa podria entrar en una situació «totalment desconeguda i insuportable».

Avions en una de les pistes de l’aeroport de Barcelona-el Prat, al març. | ZOWY VOETEN / -
La preocupació no és només ambiental. Les autoritats insulars recorden que la saturació turística ja provoca problemes greus en serveis essencials. A l’illa falten metges, professors, policies i funcionaris, i moltes infraestructures pateixen una pressió extraordinària durant l’estiu. Per això defensen que els diners previstos per a l’aeroport haurien de servir per reforçar aquests serveis, i no per alimentar encara més la massificació.
El president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, ha demanat a AENA que tingui en compte les administracions locals, perquè són les que coneixen de prop les necessitats i els problemes del territori. Marí considera que augmentar el trànsit aeroportuari aniria en contra de les polítiques que s’estan impulsant precisament per reduir la pressió sobre l’illa.
El problema dels cotxes de lloguer
Un dels punts més sensibles és la mobilitat. Eivissa ja ha posat en marxa una limitació de l’entrada de cotxes de lloguer per frenar la saturació de les carreteres durant l’estiu. L’illa pateix col·lapses viaris en plena temporada alta, i les institucions insulars han intentat contenir aquest problema restringint l’arribada de vehicles.
Per això, el Consell veu contradictori limitar els cotxes per una banda i permetre, per l’altra, una ampliació de l’aeroport que podria portar més passatgers i, en conseqüència, més demanda de mobilitat. Segons Marí, un increment del trànsit aeroportuari provocaria «més demandes de mobilitat a les carreteres» i xocaria directament amb les mesures que s’estan aplicant per contenir la massificació.
La diputada del PSOE al Congrés Milena Herrera també ha marcat distàncies amb el projecte. Defensa que calen millores a l’aeroport, com facilitar els controls de seguretat perquè no s’hagin de separar líquids i ordinadors, o evitar portes d’embarcament on els passatgers hagin de baixar diversos trams d’escales amb la maleta. Però rebutja que aquestes millores serveixin d’excusa per ocupar més espai o ampliar la capacitat de l’aeroport més enllà del necessari.
Eivissa, per tant, no s’oposa a modernitzar l’aeroport, sinó a convertir aquesta modernització en una macroampliació. El debat de fons és fins on pot créixer una illa que ja se sent al límit. Per a les institucions locals i les entitats ecologistes, el futur no implica rebre més avions i més turistes, sinó per gestionar millor els que ja arriben i evitar que la destinació acabi col·lapsada pel seu propi èxit.
- L'actor Milo Manheim celebra la victòria d'Espanya pels carrers de Girona
- 365 Obrador s'instal·la a Olot malgrat algunes queixes locals
- Mor un home de 47 anys en caure per un talús de deu metres a Olot
- Aquestes són les platges de la Costa Brava que disposen de serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda
- Girona ultima la seva transformació en el regne de Corona per al rodatge d''Enredados
- Les matrícules canvien aquest juliol: aquestes són les noves lletres que començaran a veure’s als cotxes
- Necrològiques del 20 de juliol de 2026
- El celler empordanès que va néixer d'un somni d'estiu