Ni Dret ni ADE: aquests són els graus universitaris amb més inserció laboral

Milers d'estudiants acaben aquesta setmana la selectivitat. Molts d'ells encara han d'acabar de decidir les seves preferències a l'hora de cursar un grau universitari. Davant d'una oferta cada vegada més gran, molts estudiants es fixen en les possibilitats de trobar feina un cop acabada la seva etapa universitària.

Quatre anys després d’acabar els estudis, els graus vinculats a la salut, l’enginyeria i la tecnologia són les que ofereixen millors resultats d’inserció laboral. Medicina encapçala el rànquing. Mentrestant, alguns graus de l’àmbit artístic, cultural, turístic i humanístic presenten una transició laboral més difícil, com Criminologia o Gestió hotelera. Així ho recull la nova edició de l’U-Ranking, el projecte sense ànim de lucre per analitzar el sistema universitari espanyol de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie).

Les titulacions amb més estudiants no són necessàriament les que ofereixen millors resultats laborals. Educació primària, Dret, Administració i empresa, Educació infantil o Psicologia reuneixen grans volums d’egressats, però se situen en posicions intermèdies del rànquing d’inserció laboral.

Medicina lidera la llista

A les universitats públiques, Medicina és un dels graus en què resulta més difícil aconseguir plaça. Hi ha molta demanda i un nombre limitat de places, cosa que explica les elevades notes de tall. A Catalunya, per exemple, gairebé 4 de cada 10 aspirants es queden sense poder entrar en un campus públic. No tant perquè tinguin mals expedients, sinó perquè el nombre de places és insuficient per absorbir tota la demanda. L’enorme atractiu del grau s’explica, entre altres motius, perquè és la carrera amb més possibilitats de trobar una bona feina i ben remunerada.

L’informe analitza la situació laboral dels qui van acabar els estudis universitaris el curs 2019-2020, quatre anys després de titular-se. Publicat aquest dijous, l’U-Ranking mesura la inserció laboral a partir de tres indicadors: la taxa mitjana d’afiliació a la Seguretat Social, l’adequació de l’ocupació al nivell universitari —si la feina s’ajusta al nivell universitari dels estudis cursats— i la base mitjana de cotització, utilitzada com a aproximació al salari. Aquesta combinació permet anar més enllà d’una lectura simple basada únicament en si els graduats treballen o no.

L’informe certifica que els titulats en Medicina presenten una taxa d’afiliació del 95,3%, una adequació entre ocupació i estudis del 99,7% i una base mitjana de cotització de 44.153 euros. És, segons l’informe, la titulació amb millors resultats laborals. En el top 10 de l’ocupabilitat hi ha altres estudis sanitaris, com Infermeria, Odontologia i Farmàcia.

Diverses enginyeries se situen entre els graus amb més ocupabilitat: Enginyeria de computadors, Enginyeria d’organització industrial, Enginyeria civil, Enginyeria de telecomunicació, Enginyeria elèctrica, enginyeria de l’energia, enginyeria naval. En el cas de Catalunya, segons l'últim estudi d'inserció laboral coordinat per AQU Catalunya, la majoria de les enginyeries tenien una tacxa d'ocupació d'entre el 85% i el 95%.

Logopèdia i Nutrició

Òptica i optometria, Podologia, Veterinària, Fisioteràpia, Logopèdia, Biomedicina, Bioquímica i Nutrició humana i dietètica no són al top 10, però apareixen ben posicionades a l’informe de l'Ivie. L’àrea digital també ocupa posicions destacades: Desenvolupament de software i aplicacions, Informàtica, Disseny i administració de bases de dades i xarxes, Estadística i Desenvolupament de videojocs.

Turisme presenta una taxa d’afiliació del 71%, però només un 17% d’adequació laboral

Els deu camps d’estudi amb pitjors resultats en ocupabilitat són Conservació i restauració, Comerç, Història de l’art, Belles arts, Protocol i esdeveniments, Criminologia, Estudis i gestió de la cultura, Arts escèniques, Turisme i Gestió hotelera. L’informe puntualitza que, en aquests casos, el principal problema no sempre és l’absència d’ocupació, sinó la baixa adequació entre el lloc ocupat i el nivell universitari assolit. Turisme, per exemple, presenta una taxa d’afiliació del 71%, però només un 17% d’adequació laboral, indicador que baixa fins a l’11% en Gestió hotelera.

Dret i ADE

L’informe revela que les titulacions amb més estudiants no són necessàriament les que ofereixen millors resultats laborals. Educació primària, Dret, Administració i empresa, Educació infantil o Psicologia reuneixen grans volums d’egressats, però obtenen posicions intermèdies pel que fa a la inserció laboral. Això no implica que no tinguin sortides, sinó que els seus resultats són menys favorables que els de salut, enginyeria o informàtica quan es combinen ocupació, adequació i salari.

Mercat laboral

Malgrat l’enorme heterogeneïtat en les perspectives d’inserció laboral per camps d’estudi, la formació universitària continua representant, en conjunt, un avantatge important en el mercat laboral. El 2025 el nombre de joves universitaris ocupats va superar, per primera vegada, el milió de persones a Espanya (1.019.015).

La taxa d’atur dels joves amb estudis universitaris d’entre 22 i 29 anys fa anys que es redueix i, el 2025, es va situar en l’11,1%, segons dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE, davant del 17,9% dels joves sense aquesta formació.

L’ocupació que més augmenta és la de les ocupacions altament qualificades: directius, científics i intel·lectuals i tècnics de suport. La subocupació, definida com el percentatge de joves amb estudis universitaris que no treballa en professions d’alta qualificació, fa anys que cau sistemàticament i es troba en xifres situades al voltant del 22% —va arribar a situar-se en el 33,2% el 2015.

L’informe conclou que el repte de les facultats passa per consolidar aquesta millora de l’ocupabilitat universitària.