El nen que va escriure al Pontífex

"Ja he conegut el Papa. Ara només em falta conèixer Lamine Yamal. Bé, i Leo, Leo". Renzo Pons Mendoza, el nen de 6 anys nascut a Buenos Aires i que fa tres anys i mig que és a Barcelona, junt amb els seus pares i les seves germanes Camila, de 13 anys, i Victoria, d’11, es va convertir, ahir, en ple Raval de Barcelona, en el nen més feliç del món. O, com a mínim, un dels més feliços. Renzo va protagonitzar, sens dubte, un dels moments o el moment més emocionant i vibrant de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, a l’enviar una carta al Pontífex, que ahir va poder llegir-li en persona, fet que va provocar, no només l’aplaudiment i la picada d’ullet còmplice del Papa, sinó visibles gestos d’emoció per les preguntes que li feia.

La història de Renzo, que va compartir totes aquestes setmanes d’emoció amb els seus amics Luis i Valentina, arrenca de la idea del bisbat de Barcelona de fer una cosa diferent durant la visita del Papa a la seva parròquia preferida, l’església de Sant Agustí, que va visitar, per primera vegada, el 1984 "quan anava camí de Lleó", va comentar el Papa en la seva contestació a Renzo. No era fàcil trobar una cosa original, però el mossèn Joan Costa, encarregat de la visita del Papa a aquesta parròquia barcelonina, i el rector Ferran Lorda, de les parròquies de Sant Narcís, Sant Rafael i Sant Mateu, de la Guineueta, gran amic i protector de Sandra Mendoza i Juan Pons, els pares de la criatura, van trobar la fórmula: buscar un nen que escrigués una carta al Papa i, posteriorment, si era possible, llegir-l’hi en directe.

Tant el bisbat com Costa i Lorda es van posar en mans de David Hernández, propietari de la productora Daristoteles, fundador del BesArt The River Museum i vinculat a la Fundació La Caixa, perquè fes un vídeo de presentació de la carta que Renzo redactaria per al Papa. El vídeo, que es va passar ahir a Sant Agustí abans que Renzo, acompanyat de la seva mare, la llegís, es titula Abre la carta.

L’esdeveniment, el moment, l’instant en què Renzo va llegir, pausadament i serenament, la carta al Papa va ser i serà un dels instants més entendridors, certs, reals, autèntics de la visita papal.

El Papa va respondre a totes les preguntes de Renzo, sí, va explicar que jugava de defensa a futbol, sí, "fins i tot a futbol americà, una mica més dur", i va explicar que, en efecte, ell mai va somiar ser Papa, és més, mai va pensar a ser Papa, "però, si el Senyor et crida, has de dir que sí". I va afegir: "Cert, mai vaig pensar a ser Papa, però sí a entregar la meva vida a Déu". Sobre la pregunta final de Renzo sobre si cal perdonar sempre, el Papa va recordar que "perdonar significa evitar que l’odi es converteixi en l’amo del nostre cor".