Collboni i Zona Franca impulsen el projecte Ona de les Glòries

L’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) han unit forces per desencallar un projecte de Glòries que, des de fa com a mínim 25 anys, dorm el somni dels justos. Està prevista des d’aleshores la construcció d’una torre a l’altre costat de l’avinguda Diagonal, al número 254, com una mena de germana petita del gratacel de Jean Nouvel. L’alcalde Jaume Collboni i el president de la Zona Franca, Pere Navarro, van firmar ahir un protocol que, en el millor dels casos, permetrà adjudicar el concurs internacional d’idees i, si és possible, iniciar les obres entre finals del 2028 o principis del 2029, per aixecar, no una torre, va remarcar l’alcalde, sinó diversos blocs d’habitatges públics, oficines i equipaments en una mateixa adreça postal.

Aquest ha sigut durant dues dècades un projecte amb mala sort. Va arribar a tenir un nom, torre Ona, per l’aspecte d’onatge que tenia un dels dissenys previstos. S’haurà de rebatejar, però, a l’espera que passi pel registre civil, s’ha encès la metxa, segons Collboni, perquè sigui per fi una realitat; per això s’hi ha implicat la Zona Franca, que té múscul financer per fer-ho.

Va citar Collboni un referent a Barcelona si es tracta d’urbanisme, Manuel de Solà Morales: "Són els teixits urbans els que fan que un lloc sigui un centre". Glòries ja és, per mèrits propis, un nou centre de Barcelona, d’un ús quotidià vibrant, i en aquest sentit el projecte de l’Ona, o com es digui a partir d’ara, no farà més que sumar, que no és poc. En els 35.000 metres quadrats disponibles (només per comparar, la torre Glòries en són 50.000) donaran cabuda a 120 pisos de lloguer públic, mentre que els 5.000 destinats a equipaments permetran donar sostre a una biblioteca, un auditori i un poliesportiu, és a dir, més vida.

Participació crucial

La participació de la Zona Franca és crucial perquè la multiplicitat de projectes que té en marxa l’Ajuntament a la ciutat impedeix encavalcar massa inversions. La inversió prevista és de 90 milions d’euros, una xifra important, que en aquest cas provindrà d’una altra administració. Tal com va explicar Navarro, en aquesta ocasió s’ha invertit feliçment la manera d’encarar una iniciativa com aquesta. "Primer s’ha buscat el finançament i, a partir d’aquí, s’han fixat les necessitats i el camí per arribar-hi". Sobre la implicació de la Zona Franca en un punt tan allunyat de la base d’operacions d’aquesta Administració, o sigui, tan lluny de la desembocadura del Llobregat, Navarro va remarcar que el retorn que espera l’empresa pública que presideix és una substancial millora en els problemes de la ciutat, amb l’habitatge al capdavant.