Comença l’era de la revolució ‘solarpunk’

Durant molt temps, potser massa, els que parlaven del futur de la crisi climàtica recorrien a les imatges d’una apocalipsi com a advertència del que podia passar en cas de no actuar a temps. Però aquest recurs narratiu, lluny d’incitar a l’acció, per a molts es va convertir en un fre emocional i, sobretot, en un obstacle per imaginar un futur desitjable cap a on navegar. Davant això, a Espanya són cada vegada més els que se sumen al corrent del solarpunk , un moviment cultural que reivindica un futur on naturalesa, tecnologia, progrés i sostenibilitat conviuen en harmonia. "Es tracta d’un nou imaginari per orientar els nostres desitjos cap a un futur desitjable. És una cosa tan revolucionària com fer apologia de l’esperança", afirma amb convicció Emilio Santiago, antropòleg climàtic del CCHS-CSIC.

A diferència del cyberpunk, on es retraten societats hipertecnològiques però desiguals, en les històries de solarpunk es dibuixen ciutats amb cotxes voladors, edificis coberts de vegetació i plaques solars que donen empara a persones, animals i plantes. En aquest món, la tecnologia adquireix un paper central, però no com una finalitat en si mateixa, sinó com una eina orientada a millorar la vida col·lectiva. Així, reforça la idea que el progrés tecnològic només té sentit si està al servei de la gent.