Jonathan Andic va trucar set vegades a Emergències després de caure el seu pare: "No el veig i no em respon"

En una de les seves interlocutòries, la jutge de Martorell que investiga la mort d’Isak Andic, fundador de Mango, estima que la caiguda es va produir entre les 12.28:20 i les 12.28:26 i que Jonathan Andic va fer la primera trucada 4:34 minuts després. No va ser a Emergències sinó que la va realitzar a Estefanía Knutt, parella del seu pare. La jutge també assenyala que es van registrar dues trucades de Jonathan al 112, una a les 12.36:24 hores i una altra a les 13.13:44 hores.

No obstant, fonts de la defensa de Jonathan Andic han explicat a aquest diari que va contactar fins a set vegades amb els serveis d’emergència, amb trucades de diferent durada, a més de les comunicacions que va tenir amb la parella del seu pare per explicar-li el que ha passat. Aquestes trucades van tenir lloc fins a les 13.13 hores.

En aquestes converses al 112 Jonathan Andic afirma, entre sanglots que el seu pare «ha caigut per un barranc, sisplau enviïn algú, enviïn algú, enviïn una ambulància, enviïn algú, sisplau». Del telèfon d’emergències una operadora ho passa amb els bombers, a qui el fill del fundador de Mango explica que el seu pare ha caigut i intenta explicar la seva ubicació mentre plora. També a una infermera del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Anna, Andic li diu que «el meu pare ha caigut» i assegura poc després «és que no ho veig, i no ho veig i no em respon, ha caigut per un barranc».

Fonts de la defensa de Jonathan Andic remarquen que va anomenar «de forma insistent» als serveis d’emergència després de la caiguda d’Isak isempre en un estat de desesperació. Recorden que el contingut d’aquestes converses són dins de la causa que ha de valorar la jutge.

En aquest sentit, en l’ordreva presó provisional per a Jonathan Andic eludible sota un milió d’euros, la jutge indicava que en la primera trucada de l’acusat al 112 va manifestar «que el seu pare havia caigut, que creia que havia caigut per un barranc, al Montserrat». No obstant, la jutge també assenyala que Andic «posteriorment va rebre la trucada de la infermera del SEM a la qual li modifico la versió i li va manifestar que el anava avançat, i de sobte ha sentit soroll de pedres i quan s’ha girat ha vist Isak Andic cridar i caure».

15 minuts de conversa

Fonts de la defensa d’Andic han assenyalat que el 14 de desembre del 2024, «després de la caiguda accidental del seu pare mentre caminaven per un sender de Montserrat», va fer diverses trucades al 112 per demanar auxili. L’operadora va derivar una trucada als bombers i Jonathan també va mantenir una conversa d’uns 15 minuts amb una infermera del SEM, qui prova de tranquil·litzar-lo, entre plors, perquè pugui seguir les seves instruccions perquè l’helicòpter de rescat els localitzi.

A més, aquestes mateixes fonts assenyalen que Jonathan Andic «expressa la seva angoixa per saber on és i com està el seu pare, a qui crida innombrables vegades, sense obtenir resposta». Fins i tot asseguren que Jonathan va voler sortir pel barranc per baixar, però l’hi van impedir dos excursionistes que van arribar al lloc poc després i el van auxiliar, així com la mateixa infermera durant el transcurs de la trucada de socors.

El jutjat de Martorell té previst citar a declarar els dos excursionistes que van atendre Jonathan en un primer moment després de caure Isak per interrogar-los com a testimonis. Els policies que hi van acudir no van incorporar els seus noms en l’atestat malgrat que en Jonathan en va parlar quan va declarar davant els Mossos. Fonts de la investigació assenyalen que els excursionistes han vist l’estat de nerviosisme i ansietat en què es trobava el fill del fundador de Mango en aquell moment.

Segons han explicat des de l’equip legal de l’acusat consideren que «la investigació policial s’obceca a qüestionar aquells primers minuts sense trucades registrades, fins i tot a qui realitza la primera trucada, donant per fet que hi ha una manera establerta i lògica de reaccionar, en temps i forma, sense tenir en compte l’impacte que un succés traumàtic d’aquestes característiques pot tenir en cada individu». A més, creuen que s’ha tractat «sense cap tipus d’humanitat» a l’acusat.