Catalunya lidera la llista d’espera de la dependència: 80.827 persones esperen rebre una prestació, davant 14.559 a Madrid

La llista d’espera de la dependència s’ha reduït gradualment des del rècord que va implicar l’entrada en el sistema dels dependents de grau I, el juliol del 2015. A partir de llavors, la llista de persones a l’espera de rebre una prestació s’ha reduït progressivament fins a finals del 2024. Però el 2026 s’està registrant un canvi de tendència, que podria estar lligat al fet que fa dos anys el Govern va paralitzar l’increment extra de 600 milions que va aportar en els tres anys anteriors, com a part del Pla de Xoc.

La retallada no s’ha traduït en una reducció del nombre de beneficiaris, que està registrant un augment, però insuficient per atendre la gran demanda creixent, a causa de l’envelliment de la població. Davant d’això, a finals de maig del 2026 hi havia 265.460 persones en llista d’espera, 110.108 a l’espera de valoració (el 41,5%) i 155.352 esperant prestacions i serveis que tenen ja reconeguts (el 58,2%), 7.293 mésque al gener (un 2,7% més), segons el nou balanç del sistema elaborat i difós aquest dilluns per l’Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials.

D’aquestes, el 30,4% resideixen a Catalunya, la comunitat que lidera la llista d’espera, amb 80.827 persones pendents de rebre una prestació, 30.000 més que a Andalusia, la següent en el rànquing i gairebé cinc vegades més que la Comunitat de Madrid (que té 14.559 persones en llista d’espera). En total, gairebé el 67% de les persones en el registre estan en quatre comunitats: Catalunya, Andalusia (amb 49.513 persones), el País Valencià (28.808) i les Canàries (17.457).

No obstant, el col·lectiu, que elabora periòdicament balanços sobre el sistema, considera tambépreocupant«l’evolució aquest any de tres comunitats més, que no estan entre les autonomies amb més llista d’espera, però sí que han incrementat el registre en els cinc primers mesos. Són Cantàbria (amb un 106,8% més de persones a la llista), Madrid (42,6% més) i Castella-la Manxa (26,9% més).

Els morts

Tot això provoca que del gener al maig hagin mort 13.503 persones pendents de rebre una prestació. De nou, gairebé la meitat (el 49%) es concentren a Catalunya (amb 4.342 morts) i Andalusia (amb 2.204 defuncions). A la cua, l’autonomia amb menys morts en llista d’espera és Galícia (només 34 persones).

A més, el balanç indica que el temps mitjà d’espera des que es presenta la sol·licitud fins a la resolució de l’expedient és de 320 dies. Només hi ha sis comunitats que compleixen el termini legal de 180 dies: són Castella i Lleó (119 dies), Aragó (122), el País Basc (131), La Rioja (144), Castella-la Manxa (166) i Cantàbria (171). Catalunya se situa per sota de la mitjana però per sobre del termini legal, amb 266 dies; mentre que Múrcia (amb 552 dies), Andalusia (446 dies), Astúries (411 dies), Madrid (346) i les Canàries (335 dies) són les autonomies amb terminis màxims de resolució.

«Es nota clarament la falta d’increment pressupostari en els tres últims anys per part del Ministeri de Drets Socials, al no mantenir el finançament extra de 600 milions que incloïa el Pla de Xoc en els anys 2021, 2022 i 2023, cosa que està suposant un clar alentiment del sistema, tant en l’increment de les llistes d’espera com en l’agudització del caràcter ‘low cost’ de les seves prestacions i serveis», conclou l’Associació Estatal de Directores i Gerents en Serveis Socials.