Vall d'Hebron lidera un projecte europeu per provar un nou fàrmac més eficaç i menys tòxic per a infants amb càncer

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordinarà un projecte europeu per provar un nou fàrmac més eficaç i menys tòxic per als infants amb càncer. Es tracta del projecte PHOENIX, finançat amb 8,5 milions d'euros per Missió Càncer, en el marc del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea. En concret, es farà el primer assaig clínic de fase I/II en població pediàtrica amb el fàrmac experimental ibrilatazar (ABTL0812). L'estudi avaluarà el potencial en infants i adolescents amb neuroblastoma en recaiguda o sense resposta al tractament i altres tumors sòlids agressius, per als quals actualment hi ha poques o cap opció terapèutica.

Els investigadors estudiaran la seguretat i l'activitat antitumoral del fàrmac i preveuen que infants d’hospitals d’arreu d’Europa hi puguin accedir en el marc del projecte. “És el primer pas per observar si els bons resultats que hem obtingut aquests anys amb models in vitro i in vivo (en animals) ara poden servir per als pacients pediàtrics”, destaca a l'ACN el doctor Miquel Segura, cocap del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR, i líder del projecte.

Sobre aquest pas després de més d'una dècada de treballs, recalca: “Aquest és un dels somnis dels investigadors: que el treball al laboratori pugui servir als pacients”. El doctor Segura recorda que les taxes de supervivència en càncer infantil són relativament elevades, fins a un 80%, i que els investigadors treballen per buscar nous fàrmacs per al 20% que no responen als tractaments disponibles.

Els tumors sòlids pediàtrics, com el neuroblastoma, el sarcoma o certs tumors extracranials, continuen sent una de les principals causes de mortalitat per càncer en la infància i l'adolescència. Tot i que la millora dels tractaments actuals, aquests càncers continuen sent molt agressius i deixen seqüeles físiques i emocionals importants. Cada any, més de 6.000 infants són diagnosticats amb tumors sòlids a Europa, i aproximadament un miler són d'alt risc amb opcions de tractament molt limitades o inexistents.

El cap del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d'Hebron i cocap del grup Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR, el doctor Lucas Moreno, remarca que els infants i adolescents amb càncer necessiten teràpies adaptades a la seva biologia i a la seva edat, i detalla que amb aquest estudi es busquen alternatives que no només allarguin la vida, "sinó que també millorin la qualitat de vida" d'aquests pacients i de les seves famílies.

El fàrmac en estudi ha estat desenvolupat per l'empresa biotecnològica catalana AbilityPharma i serà la primera vegada que s'estudia en una població àmplia de pacients pediàtrics, després d'haver mostrat una excel·lent tolerabilitat i senyals d'eficàcia en adults en assaigs clínics de fase 2 en càncer de pàncrees, pulmó i endometri. També ha obtingut bons resultats en estudis preclínics amb models de neuroblastoma.

50 pacients entre sis mesos i 18 anys

L'assaig es basarà en els resultats de l'estudi ETNA, actualment en marxa, amb el qual es determinarà la dosi del fàrmac per iniciar l'assaig, que està previst que comenci l'any vinent. Hi participaran uns 50 pacients d'entre sis mesos i 18 anys amb tumors sòlids en recaiguda o sense resposta al tractament, per als quals no hi ha altres opcions terapèutiques.

L'estudi avaluarà el fàrmac en combinació amb quimioteràpia o immunoteràpia, ja que estudis previs han demostrat que pot potenciar l'acció d'aquests tractaments sense afegir toxicitat.

El doctor Segura indica que amb el projecte volen adaptar la formulació del fàrmac per als infants i fins i tot fer estudis d'interacció amb aliments per si es pot administrar, per exemple, amb un iogurt o amb sucs.

Així, per facilitar l'administració del fàrmac en població pediàtrica, es desenvoluparà una formulació específica en suspensió oral, en lloc de la formulació en càpsula utilitzada en adults, amb l'objectiu de millorar l'acceptabilitat, la seguretat i l'adherència al tractament.

Reduir efectes secundaris

Aquest medicament actua de manera diferent a la quimioteràpia tradicional. En comptes de danyar l'ADN, indueix la mort selectiva de les cèl·lules tumorals activant mecanismes naturals de defensa cel·lular preservant les cèl·lules sanes i reduint així els efectes secundaris.

“Les cèl·lules tumorals, de per si, es repliquen molt ràpidament i estan sotmeses a molt d’estrès. Amb el fàrmac, n’augmentem l’estrès fins a superar un llindar que fa que decideixin que l'única possibilitat és morir-se”, exposa Segura, que afegeix: “Les cèl·lules sanes, en canvi, parteixen d’un nivell d'estrès molt més baix i, tot i que amb el fàrmac pugi una mica, tenen prou mecanismes per compensar aquest increment sense provocar toxicitat als teixits sans”.

L’acció combina dos processos que tenen lloc a les cèl·lules: la inducció d'estrès al reticle endoplasmàtic i la inhibició de la via PI3k/Akt/mTOR. En combinar-se, s'indueix l'activació de l'autofàgia, un sistema mitjançant el qual les cèl·lules eliminen components danyats. Aquest procés afavoreix la mort selectiva de les cèl·lules tumorals, ja que aquests presenten un nivell d'estrès al reticle endoplasmàtic més elevat de base, a causa de les condicions extremes en què es troben, com la manca de nutrients i oxigen. Aquesta situació les fa més vulnerables a l'acció del fàrmac, mentre que les cèl·lules sanes són capaces d'adaptar-se als processos induïts pel tractament.

Aquest mecanisme obre una via terapèutica diferent, amb potencial aplicació en diversos tipus de tumors, inclosos els pediàtrics, segons explica el cofundador d'AbilityPharma Carles Domènech, en declaracions recollides pel VHIR.

Estudi de biomarcadors predictius

De manera paral·lela, s'investigaran possibles biomarcadors predictius que permetin anticipar l'evolució dels pacients, la resposta al tractament i l'aparició d'efectes adversos. També s'integrarà la biòpsia líquida, basada en l'anàlisi de l'ADN circulant a la sang, per identificar biomarcadors associats a la resposta al tractament i la toxicitat de manera no invasiva.

A més dels paràmetres objectius, s'analitzaran mesures basades en l'opinió i l'experiència dels pacients i les seves famílies per assegurar que el tractament s'alinea amb les seves prioritats. Així, es valoraran aspectes com la millora de vida o l'acceptabilitat al nou fàrmac.

D'altra banda, el projecte tindrà en compte les desigualtats en l'accés a la salut, considerant les barreres que poden dificultar la participació dels pacients en assaigs clínics i l'accés a tractaments innovadors com aquest, "per afavorir un accés igualitari per a tots els pacients", ha destacat Vall d'Hebron.

Col·laboració internacional

El projecte PHOENIX es desenvolupa de manera multicèntrica en 13 institucions de sis països europeus. Coordinat pel VHIR i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, compta amb la participació d'AbilityPharma, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació CRIS Contra el Càncer, la Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Niño Jesús (FIBHNJS), la Xarxa Europea d'Infraestructures de Recerca Clínica (ECRIN) (amb la Fundació per a la Recerca de Màlaga en Biomedicina i Salut, la Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Universitari La Paz i la Universitat Masaryk de Txèquia), SHINE 2Europe, Global Health Connector, l'Institut Gustave Roussy i l'Institut Curie de París, Children's Health Ireland, l'Hospital Universitari Infantil de Brno a Txèquia i el Rijskhospitalet - Regió Hovedstaden de Dinamarca.