Quatre de cada deu joves afectats per la crisi de l’habitatge tenen una salut mental dolenta o regular

Els desorbitats preus de l’habitatge s’han convertit en un factor estructural de malestar juvenil. No només dificulta la independència residencial –la taxa d’emancipació és del 14,5%, la pitjor dada des que existeixen registres–, sinó que també condiciona el seu estat anímic i emocional. El 42% de les persones d’entre 25 i 34 anys afectades per la crisi habitacional perceben la seva salut mental com a regular o dolenta.

Així ho assegura l’informe ‘Habitar la incertesa: habitatge, joventut i malestar estructural’, publicat aquest dimarts pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), Fad Juventud i Oxfam Intermón. L’anàlisi posa en relleu com la crisi habitacional i la precarietat laboral s’associen a una pitjor percepció de la salut mental entre la població jove i limiten els seus projectes de vida i expectatives de futur.

L’estudi confirma una idea que molts professionals de la psicologia han anat assenyalant des de fa temps: el cortisol (l’hormona de l’estrès) no puja sol, puja amb el lloguer. Aquest és, precisament, el títol del llibre de la psicoterapeuta Sarah Belén Olarte, que assegura que molts dels problemes que revelen els pacients a les consultes es podrien resoldre, o almenys mitigar, si la seva economia els permetés arribar a final de mes o tinguessin millors condicions laborals. «És impossible negar que el poder adquisitiu influeix directament en la salut mental. Els que diuen que els diners no importen és perquè no han tingut mai problemes econòmics. La realitat és una altra, els diners importen perquè et donen accés a les coses que importen. Si no sé si podré pagar el lloguer de casa meva, ¿com no he de tenir ansietat?», comentava en una recent entrevista amb aquest diari.

Sobreesforç econòmic

L’informe de Fad, Intermon i el CJE corrobora que el sobreesforç econòmic que afronten els joves de 16 a 34 anys per poder pagar l’habitatge té un impacte directe en el seu benestar. La incidència de mala salut mental es duplica entre els que destinen més del 50% dels seus ingressos a l’habitatge davant els que hi dediquen menys del 30%, el llindar recomanat. La població jove dedica de manera sostinguda entre el 40% i el 50% dels seus ingressos a l’habitatge. En llars unipersonals joves, l’esforç supera el 80% del salari.

L’últim Observatori d’Emancipació (2025) del CJE constata que llogar una vivenda implica, de mitjana, una despesa de 1.176 euros mensuals. És a dir, una persona jove assalariada ha de dedicar el 98,7% del seu sou al lloguer. «Compartir pis, una opció que ja no és una elecció sinó una necessitat, requereix el 33,6% del nostre salari», afegeix l’Observatori.

«No podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l’arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d’estalvi i en salaris que no arriben»

— Andrea González Henry, presidenta del CJE

La joventut, assegura el CJE, no es juga només una qüestió material en el fet de poder accedir a un habitatge digne, sinó que els hi va la vida i la salut. «Les solucions no poden ser només sanitàries, no podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l’arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d’estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida», afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE. «Necessitem polítiques d’habitatge que facin efectiu el dret constitucional a la vivenda, millores en la protecció social juvenil i, també, més i millors recursos de salut mental. Però tot alhora», afegeix.

Cercle viciós

La falta de recursos genera, efectivament, un cercle viciós: disposar de pocs mitjans s’associa a una pitjor salut mental, cosa que dificulta pagar atenció psicològica. Al no rebre assistència, empitjora la percepció del mateix malestar emocional. Entre les persones de 25 a 34 anys, la mala salut mental va augmentar del 7% al 19% per als que van haver de renunciar a suport psicològic per falta de recursos l’últim any.

La sanitat pública, de mitjana, té sis psicòlegs clínics per 100.000 habitants, tres vegades menys que la mitjana europea. Aquesta falta de recursos empeny moltes persones a recórrer a clíniques privades o, directament, a renunciar a l’atenció psicològica. Segons el dossier de Fad, Intermon i el CJE, entre les persones de 25 a 34 anys, la mala salut mental va augmentar del 7% al 19% per als que van haver de renunciar a suport psicològic per falta de recursos l’últim any.

Una casa digna no són només quatre parets. També marca decisions vitals: amb qui vius, quina intimitat pots tenir, o fins a quin punt pots imaginar un projecte de vida propi, en paraules de Julia García, coautora de l’informe i experta en desigualtats i joventut d’Oxfam Intermón. «La crisi habitacional s’ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur», afegeix.

Inestabilitat laboral

Els elevats preus de l’habitatge no expliquen per si sols el malestar juvenil, en el qual també té molt a veure la precarietat laboral. Segons l’EPA, l’atur juvenil ha caigut amb força en l’última dècada: la taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys ha passat del 46% en el quart trimestre del 2015 al 23% en el mateix període del 2025. Malgrat aquesta millora, la inestabilitat laboral també pesa sobre la salut psicològica de la població jove i redueix les seves opcions de futur. L’últim any, el 63% dels que es troben en situació de carència material severa van patir algun problema psicològic, davant el 52 % dels que no tenen privacions. En el mateix sentit, els que tenen dificultats per estalviar declaren més símptomes de malestar psicològic.

La falta de recursos no només limita les possibilitats materials. També condiciona els vincles, la vida social i la percepció de suport, una cosa fonamental per gaudir de salut emocional i psicològica. Entre les persones joves amb carència material severa, gairebé quatre de cada deu afirmen sentir soledat no desitjada amb freqüència. El percentatge baixa fins a gairebé dos de cada deu entre els que no afronten dificultats econòmiques ni materials.